Sinarques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sinarques
Sinarcas
Escut de Sinarques
(En detall)
Localització

Localització de Sinarques respecte del País Valencià Localització de Sinarques respecte de la Plana d'Utiel


Municipi de la Plana d'Utiel
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Plana d'Utiel
Manc. Terra del Vi
Requena
Gentilici Sinarquenc, sinarquenca
Predom. ling. Castellà
Superfície 102,50 km²
Altitud 899 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.141 hab.
11,13 hab/km²
Coordenades 39° 44′ 02″ N, 1° 13′ 50″ O / 39.73389°N,1.23056°O / 39.73389; -1.23056Coord.: 39° 44′ 02″ N, 1° 13′ 50″ O / 39.73389°N,1.23056°O / 39.73389; -1.23056
Distàncies 100 km de València
36 km de Requena
23 km de Utiel
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PSPV i 3 PP
Fidel Clemente Mas (PSPV) (2007)
Codi postal 46320
Codi territorial 46232
Festes majors Darreries d'agost
Patró/Patrons Sant Roc i Santa Úrsula
Web

Sinarques (oficialment, i en castellà, Sinarcas) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Camporrobles i Utiel (a la mateixa comarca); amb Benaixeve i Toixa (a la comarca dels Serrans) i amb Talayuelas i Aliaguilla (a la província de Conca, Castella-la Manxa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en els límits amb la província de Conca. El relleu està constituït per una àmplia plana que s'obre cap a la zona de Conca, entre la serra d'Utiel, el pic de Ranera i la vall del riu Túria. Aquesta plana, coberta per sediments terciaris, és drenada per diversos rierols de règim intermitent que donen origen a la rambla de la Torre, que corre cap al sud i penetra en terme d'Utiel fins a desembocar en el riu Magre. El poble es troba edificat sobre una lloma que corona l'església parroquial. El clima és de tipus continental sec i les muntanyes estan cobertes per vegetació climàcica.

Història[modifica | modifica el codi]

Rere la conquesta per Jaume I, aquest va entregar-la a Jaume de Xèrica en 1255. En 23 de març de 1305 s'atorgà carta pobla.[2] En 1321, Jaume de Xèrica, fill de l'anterior, deixà en testament aquesta població a son fill Jaume. En 1380 fou venuda a Raimon de Vilanova. En 1599 Felip II va concedir el títol de Comtat de Sinarques, el qual posseïdor era Jaume Ceferí Ladrón de Pallàs. En 1652 es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i La Iessa (els Serrans) sobre els límits dels terme amb la delimitació d'aquests.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.380 1.332 1.300 1.253 1.270 1.245 1.206 1.238 1.213 1.201

Economia[modifica | modifica el codi]

Agricultura, ramaderia, fusta i productes ceràmics i per a la construcció són els seus principals recursos econòmics. Predomina l'agricultura de secà encara que hagin hectàrees d'horta (patates, blat de moro, farratges, cebes). La vinya és el principal cultiu i el seu producte és elaborat en un celler cooperatiu i exportat cap al nord d'Espanya i cap a països europeus a través del port de València. Segueixen a la vinya els cereals, el blat de moro i el girasol. El sector ramader, molt important, compta amb diverses granges avícoles i de porcs, a més de ruscs i caps llanars. La riquesa en fusta sol ser exportada pels serradors d'Utiel i Requena. És important la fabricació de teules, maons i altres materials per a la construcció.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Mario Pérez Cañigueral PSPV
1983 - 1987 Andrés Pérez Hernández AP
1987 - 1991 Fidel Clemente Más PSPV
1991 - 1995 Fidel Clemente Más PSPV
1995 - 1999 Fidel Clemente Más PSPV
1999 - 2003 Fidel Clemente Más PSPV
2003 - 2007 Fidel Clemente Más PSPV
2007 - 2011 Fidel Clemente Más PSPV
Des del 2011 n/d n/d

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Santiago Apòstol. Començà a construir-se l'any 1600 encara que hi ha costància de la realització de diverses obres que han modificat la seva concepció original, la de 1959, quan es va fer el retaule actual, que no guarda unes proporcions amb la resta de l'edifici, ni amb el seu estil artístic general. L'actuació més respectuosa s'ha realitzat recentment. La planta de l'església en la seva dimensió, doble de longitud que d'amplària, segueix les proporcions gòtiques. La nau està coberta amb una volta de creueria bifòlia, excepte en l'absis que els fa amb volta de creueria amb terceletes i lligams. En el centre de l'absis està esculpit l'escut nobiliari dels senyors de Sinarques que ha estat adoptat com oficial per l'Ajuntament. D'estil renaixentista trobem els arcs forners de mig punt i les pilastres d'ordre dòric les grans i toscà en les capelles. La porta més antiga és la qual dóna a la plaça Santa Úrsula.
  • Ermita de Sant Marc.
  • Ermita de Sant Roc.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Ecomuseu de l'Hàbitat Rural Tradicional. Situat a una casa del centre històric de Sinarques, que té tres altures i un corral on queden bé diferenciades cadascuna de les dependències de la casa:
    • En el segon pis la càmbra, on es guardava el gra, s'assecaven els embotits i emmagatzemaven els productes de l'horta.
    • En el primer pis La llar, ocupa la part central de la casa on es cuinava i feia les vegades de menjador i distribuïdor de les altres dependències.
    • En l'entresòl El celler, on hi ha algunes tonells, garrafes, etc.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
  • Setmana Santa.
  • Romiatge de San Marc. El darrer dissabte d'abril.
  • Sant Isidre. Se celebra el 15 de maig.
  • Festes Majors. Se celebren durant l'última setmana d'agost, en honor a Sant Roc i a Santa Úrsula.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Febrer Romaguera, Manuel Vicente. Dominio y explotación territorial en la Valencia foral (en castellà). Universitat de València, 2000, p. 105. ISBN 8437040485. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinarques Modifica l'enllaç a Wikidata