Singularitat tecnològica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En futurologia, la singularitat tecnològica (algunes vegades anomenada simplement la Singularitat) és un esdeveniment futur en el qual es prediu que el progrés tecnològic i el canvi social s'acceleraran a causa del desenvolupament d'intel·ligència sobrehumana, canviant el nostre ambient de manera, que qualsevol ésser humà anterior a la Singularitat seria incapaç de comprendre o predir. Aquest esdeveniment s'ha nomenat així per analogia amb la singularitat espai-observada en els forats negres, on hi ha un punt en el qual les regles de la física deixen de ser vàlides, i on la convergència cap a valors infinits fa impossible el definir una funció. El temps que resta abans que s'arribi a aquest fenomen s'accelera amb la utilització de màquines per recolzar tasques de disseny o millores de disseny de nous invents.

Les conseqüències d'aquest esdeveniment van ser discutides durant la dècada de 1960 per IJ Good, i John von Neumann qui usa el terme "singularitat" per descriure el progrés tecnològic durant la dècada de 1950. No obstant això, no és sinó fins als anys 80 que la Singularitat és popularitzada per Vernor Vinge. Si la Singularitat ocorrerà o no, és un fet molt debatut, però l'aproximació més comuna entre els futuristes la situa dins de la tercera dècada del Segle XXI.

Altres, notablement Raymond Kurzweil, han proposat teories que expandeixen la Llei de Moore cap tipus de computació que van més enllà dels simples transistors, suggerint un patró exponencial de progrés tecnològic. No obstant això Kurzweil suposa que el mateix patró de creixement canvia i l'acceleració es fa major fins al punt d'adquirir un patró de creixement hiperbòlic. La qual cosa és anàleg a l'espai hiperbòlic dels forats negres. Segons Kurzweil, aquest patró culmina en un progrés tecnològic inimaginable al Segle XXI, el qual condueix a la Singularitat, un punt en el qual el creixement es fa infinit.

El creixement hiperbòlic és el patró que alguns indiquen que segueix l'augment de la informació i de fet ha estat el ritme en com ha anat creixent la població mundial com a mínim fins a principis de segle. Robert Anton Wilson generalitza la llei del creixement de la informació sota el nom del fenomen del Jesús saltador, que s'inspira en la idea de començar a comptar els anys a partir del naixement de Jesús, encara que també sembla un nom irònic i humorístic, perquè a mesura que passa el temps no són pocs els que segueixen pensant en la fi del món i la imminent arribada de Jesús. Segons Wilson, es va inspirar en Alfred Korzybski, l'autor de la Semàntica General, que hauria observat que la informació es duplicava cada cert temps. Korzybski tom com a base, de tot el coneixement acumulat i disponible per la humanitat, l'any 1 després de Crist, Wilson diu el primer Jesús. La primera duplicació s'hauria donat durant l'apogeu del renaixement, amb el que s'haurien llavors 2 Jesús. La segona l'any 1750, 4 Jesús i les següents en els anys, 1900, 1950, 1960, 1967 i 1973 (128 Jesús). Per al 2000 es calculava que la informació es duplicava 2 vegades en un any. No obstant això d'acord a un altre estudi realitzat per la Universitat de Berkeley l'any 2004 pels professors Peter Lyman i Hal Varian, a instàncies de Microsoft Research, Intel, HP i EMC, la informació que es genera i es registra en el món augmenta a un ritme de només un 30% anual des de 1999.

Referències blibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • LEVY, PIERRE (2003) "Inteligencia colectiva, por una antropología del ciberespacio" BVS/Ciencia y Salud
  • JOY, BILL (2003) "Porque el futuro no nos necesita" Wired(en inglés)
  • MADRUGA GONZÁLEZ, ALEJANDRO (2008) "Nos acercamos a la fusión entre humanos y máquinas" Eciencia
  • WEIZENBAUM, JOSEPH (1978), "La frontera entre el ordenador y la mente". Ediciones Pirámide, S.A. Madrid.