Sinjar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sinjar (Sindjar, àrab:سنجار, kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq a la part sud de la regió muntanyosa de entre el riu Tigris i el Khabur, a l'oest de Mosul anomenada Jabal Sinjar, que pertany a l'Iraq menys la part occidental que ja és a Síria. Sinjar és capçalera d'un districte de la Governació de Nínive en disputa entre l'Iraq i el Kurdistan Iraquià. La seva població al cens del 2006 era de 39.875 habitants[1]

Districte de Sinjar

Història[modifica | modifica el codi]

Fou l'antiga Singara (armeni Shngar o Mingara, grec Σίγγαρα), originalment una fortalesa a la part nord de Mesopotàmia ocupada per Trajà com a posició avançada romana a l'Imperi Part. Sota els emperadors Sever i Gordià I fou colònia romana i fou escenari d'una batalla entre Constanci i el rei Sapor II de Pèrsia, del que les dues parts es van declarar vencedors. Amià Marcel·lí descriu la batalla però diu que n'hi va haver una altra a Eleia. Sota Julià l'Apòstata fou escenari d'un famós setge dels perses, que va acabar amb l'assalt a la ciutat.

La ciutat va seguir en general els mateixos esdeveniments que l'Adiabene. Hi vivien cristians, zoroastrians i jueus. Al segle VI o començaments del VII hi varen emigrar els àrabs de la tribu dels taghlibites o Banu Taghlib.

Vers la meitat del segle VII fou ocupada pel cap àrab Iyad ben Ghanm. En el segle VIII hi van esclatar dos moviments revolucionaris, el primer dirigit per Atik, de caràcter kharigita (736), i el segon que al-Masudi califica d'ibadita sense assenyalar la data. Al segle VII hi havia bisbes nestorians a la ciutat que s'hi van mantenir fins al 1278. També hi va haver bisbes jacobites des del 818, i hi van restar almenys fins al 1345.

Sota domini musulmà va formar part del Diyar Rabia i després de tenir governadors del califa, els hamdànides van esdevenir emirs hereditaris, però el seu govern local va existir fins al 970. Els dominis hamdànides van tornar al califat el 978 però els kurds yazidís de la zona, que s'havien instal·lat a la regió, van assolir el govern local. Després va ser governada pels ukàylides que van construir la ciutadella.

A partir del 1106 sota Čekermish de Mossul, els turcmans van intentar esdevenir independents a la regió. Fou dues vegades ocupada pel zengita Nur al-Din Mahmud el 1169 i el 1171 i una branca de la dinastia zengita hi va tenir la seu, iniciant-se amb Abu Said Zangi II (1170-1197) que hi va tenir una cort amb un alt nivell de cultura. Kutb al-Din Muhammad va fer construir una nova ciutadella al costat de la que havien construït els ukàylides. Va passar llavors als aiúbides amb al-Malik al-Ashraf Muzaffar al-Din del Diyar Bakr (1210-1220) i al visir de Mossul Badr al-Din Lulu (1222-1259).

El 1261 les dues ciutadelles foren destruïdes pels mongols. Algunes fortificacions foren reconstruïdes sota el governador ilkhànida Muhammad al-Yazdi.

Dominada per poc temps per Tamerlà que la va conquerir després d'un setge que la tradició diu que va durar set mesos, va passar seguidament als Kara Koyunlu i després als Ak Koyunlu. El 1507 fou ocupada pel safàvida Ismail I i el 1534 va passar als otomans i fou establerta com a cap de sandjak de la província (vilayat) del Diyar Bakr, però al cap d'un segle era només una nahiye del sandjak de Mardin situació que es va mantenir fins al 1830 en què va passar a ser una nahiye del sandjak de Mossul. La població era majoritàriament kurda yezidí i baburí, amb àrabs de la tribu Tayyi. Els kurds yazidís es van revoltar el 1850 i Dawud Pasha, governador de Bagdad, no van poder dominar la situació; el 1864, per la via de les negociacions ho va aconseguir Midjhat Pasha.

El 1920 va quedar dins l'Iraq i va passar a formar part de la muhafaza (regió administrativa) de Mossul. Sota Saddam Hussein, el febrer de 1976 la província o governació de Mossul fou rebatejada com a Nínive.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. world-gazetteer.com: Iraq: largest cities and towns and statistics of their population

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, IX, 667 i 668

Coord.: 36° 19′ 15″ N, 41° 52′ 35″ E / 36.320833333333°N,41.876388888889°E / 36.320833333333; 41.876388888889