Sinorhizobium meliloti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sinorhizobium meliloti
Nòduls de S. meliloti a les arrels d’alfals
Nòduls de S. meliloti a les arrels d’alfals
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Alpha Proteobacteria
Ordre: Rhizobiales
Família: Rhizobiaceae
Gènere: Sinorhizobium
Espècie: S. meliloti
Nom binomial
Sinorhizobium meliloti
(Dangeard 1926) De Lajudie et al. 1994, comb. nov.
biovars

S. m. bv. mediterranense[1]
S. m. bv. medicaginis[2]
S. m. bv. meliloti
S. m. bv. lancerottense[3]

Sinònims

Rhizobium meliloti Dangeard 1926
Ensifer meliloti (Dangeard 1926) Young 2003, comb. nov.

Sinorhizobium meliloti és un bacteri Gram negatiu que pot formar una relació simbiòtica fent la fixació del nitrogen a través de nòduls de les arrels amb determinades plantes de la família fabàcia (Medicago, Melilotus i Trigonella), incloent l’organisme model Medicago truncatula. El genoma de S. meliloti conté tres replcons, un cromosoma de 3,65 megabases i dos cròmids.,[4] pSymA (d'1,35 megabases) i pSymB (d'1,68 megabases), els quals ha estat seqüenciats totalment.[5][6][7][8]

La fixació del nitrogen per S meliloti queda interferida pel modificador del plàstic bisfenol A.[9]

Simbiosi[modifica | modifica el codi]

La simbiosi entre S. meliloti i les seves plantes hoste comença quan la planta secreta un ventall de betaïnes i flavonoides dins la rizosfera Aquest compostos atrauen S. meliloti a la superfície del les pilositat de les arrels on els bacteris comencen a secretar el factor nod (nod factor).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mnasri, B. et al.. «Salt-tolerant rhizobia isolated from a Tunisian oasis that are highly effective for symbiotic N2-fixation with Phaseolus vulgaris constitute a novel biovar (bv. mediterranense) of Sinorhizobium meliloti.». Arch. Microbiol., 187, 1,  2007, pàg. 79–85. 10.1007/s00203-006-0173-x.
  2. Villegas Mdel, C. et al.. «Nitrogen-fixing sinorhizobia with Medicago laciniata constitute a novel biovar (bv. medicaginis) of S. meliloti.». Syst. Appl. Microbiol., 29, 7,  2006, pàg. 526–538. 10.1016/j.syapm.2005.12.00816413160.
  3. León-Barrios, M., M. J. Lorite, J. Donate-Correa, and J. Sanjuán. «Ensifer meliloti bv. lancerottense establishes nitrogen-fixing symbiosis with Lotus endemic to the Canary Islands and shows distinctive symbiotic genotypes and host range.». Syst. Appl. Microbiol., 32, 6,  2009, pàg. 413–420. 10.1016/j.syapm.2009.04.00319477097.
  4. Harrison, P. W. et al.. «Introducing the bacterial ‘chromid’: not a chromosome, not a plasmid». Trends in Microbiology, 18, 4,  2010, pàg. 141–148. doi:10.1016/j.tim.2009.12.01020080407.
  5. Galibert, F. et al.. «The composite genome of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti.». Science, 293, 5530,  2001, pàg. 668–672. 10.1126/science.106096611474104.
  6. Capela, D. et al.. «Analysis of the chromosome sequence of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti strain 1021.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17,  2001, pàg. 9877–9882. 10.1073/pnas.1612943981148143055546.
  7. Barnett, M. J. et al.. «Nucleotide sequence and predicted functions of the entire Sinorhizobium meliloti pSymA megaplasmid.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17,  2001, pàg. 9883–9888. 10.1073/pnas.1612947981148143255547.
  8. Finan, T. M. et al.. «The complete sequence of the 1,683-kb pSymB megaplasmid from the N2-fixing endosymbiont Sinorhizobium meliloti.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17,  2001, pàg. 9889–9894. 10.1073/pnas.16129469811481431.
  9. Fox, J. E., et al.. «Pesticides reduce symbiotic efficiency of nitrogen-fixing rhizobia and host plants». Proc. Nat. Acad. Sci., vol. 104, 24, 2007, pàg. 10282–7. DOI: 10.1016/j.jbiotec.2010.12.018. PMID: 21396969.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinorhizobium meliloti Modifica l'enllaç a Wikidata