Sinuessa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sinuessa (Σινούεσσα o Σινόεσσα) fou una ciutat del Latium a la vora de la mar Tirrena, a uns 10 km de la desembocadura del Volturnus. Era a la via Àpia i just on aquesta via arribava a la mar.

Fou fundada com a colònia romana dins el territori de Vèscia, que era una ciutat dels àusons. La colònia fou establerta al mateix temps que la de Minturnes (Minturnae) i el seu nom va derivar del fet que fou a una gran badia (llatí: sinus; el que avui dia és el golf de Gaeta). La colònia estava dirigir a protegir la zona dels atacs samnites. Encara que es va decidir el 297 aC no fou iniciada fins al 296 aC. Aviat va esdevenir una ciutat important.

El seu territori fou assolat per Anníbal el 217 aC, el qual va arribar a les portes mateixes de la ciutat. Juntament amb Minturnae va al·legar no poder contribuir amb diners i soldats a Roma. El 191 aC va demanar altre cop exempció (en aquest cas de serveis navals) sense èxit.

Cèsar va fer nit en aquesta ciutat el 49 aC quan anava a Brundusium. Sota el triumvirat va rebre un nou cos de colons però no va conservar el rang de colònia.

Era famosa pels seus vins; pràcticament, no és esmentada durant l'Imperi. Tant Plini el Vell com el Liber Coloniarum l'esmenten com a municipi ordinari. La ciutat estava prop del límit amb la regió de Campània i era la darrera ciutat de la regió de Latium. El segle IV encara apareix als Itineraris. Es desconeix quan fou destruïda però cal suposar que fou al segle VIII o IX pels atacs sarraïns.

Les seves ruïnes es conserven a un turó anomenat Mondragone, i les formen l'aqüeducte, una espècie d'arc triomfal i alguns edificis. A la rodalia hi havia les termes conegudes per Aquae Sinuessanae, avui conegudes per I Bagni.

Coord.: 41° 08′ 29″ N, 13° 51′ 10″ E / 41.14138889°N,13.85277778°E / 41.14138889; 13.85277778