Sipontum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sipontum o Sipuntum (grec Sipos, Σιποῦς) fou una ciutat de la Pulla a la costa de la mar Adriàtica al sud del cap Garganus, a la badia avui anomenada golf de Manfredònia, prop dels rius Cerbalus (Cervaro) i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna coneguda com a Pantano Saldo.

Fou una ciutat dels dauns, un poble de la Pulla. No fou segurament ciutat grega però si hel·lenitzada. El 330 aC fou conquerida per Alexandre Molós. No és conegut com va passar a Roma però el 194 aC els romans hi van establir una colònia al mateix temps que la de Salernum i la de Buxentum.

La colònia no va prosperar i estava deserta vers el 184 aC probablement degut a la malària; s'hi va enviar un nou cos de colons i aquesta vegada la colonització va anar millor però sense esdevenir mai gaire important. Comerciava amb gra. A la Segona guerra civil romana entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne és esmentada com a ciutat de certa importància; el 40 aC, durant la guerra de Perusa fou ocupada per Luci Antoni i reconquerida per Marc Vipsani Agripa.

Sota l'Imperi apareix com a municipi però amb títol de colònia. Paulus Diaconus l'esmenta com a "urbes satis opulentae" de la Pulla.

Va entrar en decadència a l'edat mitjana i va esdevenir un llogaret fins al 1250 quan el rei Manfred de Nàpols va fer marxar als pobladors que hi quedaven i els va establir una mica mes al nord (a uns 3 km) on va construir una nova ciutat que es va dir Manfredonia.

No queden ruïnes de la vella ciutat, la situació de la qual és marcada per una església anomenada Santa Maria di Siponto; els bisbes de Manfredònia ostentaven el títol d'arquebisbes de Sipontum.

Coord.: 41° 36′ 25″ N, 15° 53′ 45″ E / 41.606944444444,15.895833333333

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sipontum