Sippar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sippar i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Sippar (Zimbir) fou una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de Shuruppak. Estava a la riba oriental de l'Eufrates al lloc de la moderna Tell Abu Habbah, governació de Babil a l'Iraq, a uns 60 kms al nord de Babilònia i 30 kms al sud-est de Bagdad.

Fou una part de dues ciutats separades pel riu. Sippar estava a l'est i la seva bessona Sippar-Amnanum, a l'oest. S'han trobat restes que remuntes al primer període d'Uruk, però fins al primer període dinàstic al tercer mil·lenni els signes no es fan notables. La ciutat va subsistir fins al temps dels parts vers a l'inici de l'era comuna. El seu déu tutelar era Utu, accadi Shamash i el seu temple s'esmenta com E-babbara. S'ha suggerit que podria ser la bíblica Sepharvaim de l'Antic Testament.

La llista de reis sumeris dóna el nom d'un rei, En-Men-Dur-Ana de Zimbir, que va governar abans del diluvi (21.000 anys), però no s'ha trobat cap referència real a aquestos reis. Va seguir la història general de Sumer, amb les successives hegemonies. Només s'esmenta com a fet local destacat la rebel·lió contra Akkad del 2260 aC. En el seu 29è any el rei Sumu-la-El de Babilònia diu haver construït la muralla de Sippar. Anys després Hammurabi també diu haver fundat les muralles de Sippar en el seu 23è any i assegura que s'hi va treballar fins al seu 43è any; el seu successor a Babilònia, Samsu-iluna, va treballar en les muralles en el seu primer any. Nabucodonosor II i Nabònides esmenten que van fer reparacions al temple de Shamash anomenat E-babbara. Mabucodonosor hauria construït una reserva d'aigua a la vora segons l'escriptor Abidè (Abydenos/Abydenus). Plini esmenta la secta o escola dels caldeus, els hipparens, i es sospita que el nom està relacionat amb Sippar perquè les altres dues sectes o escoles dels caldeus porten noms de ciutats: els urquenis/orquenis d'Uruk i els borsippens de Borsippa.

Fou excavada per Hormuzd Rassam entre 1880 i 1881 pel Museu Britànic i es van trobar milers de tauletes. No es va prendre nota del lloc on es trobaven i la seva interpretació resulta difícil. Altres tauletes han aparegut també al mercat negre i no se sap on foren trobades. El 1894 hi va treballar Jean-Vincent Scheil. Un equip belga hi va treballar de 1972 a 1973 i iraquians del College of Arts of the University of Baghdad, dirigits per Walid al-Jadir i Farouk al-Rawi, hi van excavar des de 1977, des de 2000 auxiliats per un equip de Institut d'Arqueologia d'Alemanya. A la ciutat de Sippar fou on es va trobar el codi d'Hammurabi que contenia 282 lleis, també a les seves biblioteques s'hi van trobar fins a 60.000 tauletes en escriptura cuneïforme.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sippar Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Rivkah Harris, Ancient Sippar : a demographic study of an old-Babylonian city, 1894-1595 B.C., Nederlands Historisch-Archaeologisch Instituut, 1975
  • F. N. H. al-Rawi, Tablets from the Sippar Library I. The "Weidner Chronicle": A Suppositious Royal Letter concering a Vision, Iraq, vol. 52, pp. 1–15, 1990
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library II. Tablet II of the Babylonian Creation Epic, Iraq, vol. 52, pp. 149–158, 1990
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library III. Two Royal Conterfeits, Iraq, vol. 56, pp. 135–149, 1994
  • Luc Dekier, Old Babylonian real estate documents from Sippar in the British Museum, University of Ghent, 1994
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library IV. Lugale, Iraq, vol. 57, pp. 199–224, 1995
  • John MacGinnis, Letter orders from Sippar and the administration of the Ebabbara in the late-Babylonian period, Bonami, 1995, ISBN 8385274073
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library V. An Incantation from Mis Pi, Iraq, vol. 57, pp. 225–228, 1995
  • F. N. H. Al-Rawi and Andrew George, Tablets from the Sippar Library, VI. Atra-hasis, Iraq, vol. 58, pp. 147–190, 1996
  • A. C. V. M. Bongenaar, The Neo-Babylonian Ebabbar Temple at Sippar : its administration and its prosopography, Nederlands Historisch-Archeologisch Instituut te Istanbul, 1997, ISBN 9062580815
  • F. N. H. al-Rawi and A. R. George, Tablets from the Sippar Library VII. Three wisdom texts, Iraq, vol. 60, pp. 187–206, 1998
  • F. N. H. al-Rawi, Tablets from the Sippar library X: A dedication of Zabaya of Larsa, Iraq, vol. 64, pp. 247–248, 2002
  • Andrew George and Khalid Salim Ismail, Tablets from the Sippar library, XI. The Babylonian almanac, Iraq, vol. 64, pp. 249–258, 2002
  • Theophilus Goldridge Pinches, The Antiquities found by Mr. H. Rassam at Abu-habbah (Sippara), Harrison and Sons, 1884

Enllaços extenrs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 33° 03′ 32″ N, 44° 15′ 08″ E / 33.058829°N,44.252153°E / 33.058829; 44.252153 (Sippar)