Sir William Hamilton, novè baronet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William Halmilton

William Hamilton (Glasgow, 8 de març de 1788 − Edimburg, 6 de maig de 1856) va ser un filòsof escocès.

El 1811 es va graduar com advocat a la Universitat d'Oxford. Va competir en 1820 per la càtedra de filosofia moral a la Universitat d'Edimburg, però no va tenir èxit. No obstant això, va ser nomenat professor d'història cívica a la mateixa universitat l'any següent. La seva revisió d'Edimburg, una crítica de la filosofia de Victor Cousin, el portà a l'amistat amb aquest autor. En articles successius en la filosofia alemanya va establir la seva posició com a filòsof.

En 1836 va ser elegit membre de la càtedra de lògica i metafísica a Edimburg. El seu coneixement inclou, més enllà de la filosofia, l'anatomia i la fisiologia. Es va fer conegut per la seva doctrina lògica de la quantificació dels predicats. Tracta d'unir a l'Escola escocesa del sentit comú, amb diversos corrents filosòfics d'Europa, especialment amb el kantisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sir William Hamilton, novè baronet
  • Chisholm, Hugh, ed (1911). Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press