Sirimavo Bandaranaike

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sirimavo Bandaranaike
Edifici del Govern a Colombo

Sirimavo Bandaranaike (Gampaha, prop de Kandy, Ceilan, 17 d'abril de 1916 - ibídem, 10 d'octubre de 2000) fou la primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat.

Pertanyent a una família aristocràtica que prosperà durant el règim colonial britànic, fou educada en un convent catòlic, abraçant més tard la creença budista. El 1940 s'uní en matrimoni amb Salomon Bandaranaike, el qual va ser primer ministre de Ceilan de 1956 a 1859, any en què morí assassinat. Aquest fet l'induïa a entrar en la militància política arribant a conquistar el març de 1960 a ser la líder del Partit de la Llibertat (Sri Lanka) fundat pel seu marit el 1951. Tres mesos més tard guanyà unes segones eleccions generals i rebé el càrrec de primer ministre d'un gabinet compost només per membres del seu partit.

Vida política[modifica | modifica el codi]

L'1 de gener de 1961 instaurà el ceilan-des com únic idioma oficial de l'illa, el que ocasionà gran indignació per part de la comunitat tàmil. La seva política, estatitzant i de sever control econòmic, li'n val l'oposició de la premsa, amenaçada de sofrir les mateixes conseqüències que havien afectat a les empreses de segurs i als col·legis privats religiosos.

Sirimavo Bandaranaike instaurà una política exterior de línia neutralista i, davant l'increment de l'oposició, reforçà el seu govern introduint en el gabinet elements trotskistes el juny de 1964. al conclou-res el quinquenni del seu mandat, les eleccions generals de març de 1965 donaren la victòria a l'oposició nacional i pro-occidental (Partit de la Unitat Nacional) aliada amb els grups tàmils. Malgrat tot, Bandaraneike no abandonà la lluita política i passà a l'oposició del nou govern recolzada pels comunistes ortodoxes i els trotskistes.

Aquesta coalició guanyà les eleccions de maig de 1970, per el qual el governador general de Ceilan, William Bopallawa, cridà de bell nou Sirimavo Bandaranaike perquè formés un nou gabinet. Sostingudes per les classes pobres de Ceilan, la primer ministre anuncià la seva decisió de nacionalitzar les institucions bancàries i de reconèixer als governs de Vietnam del Nord, Corea del Nord i del Front d'Alliberament Nacional del Vietnam del Sud.[1]

Totes aquestes mesures d'aproximació als països no alineats, junt amb la supressió dels privilegis de casta, imposant el budisme com a religió estatal i el singalès com única llengua oficial, aquesta mesura estava destinada a eradicar la influència de l'anglès heretada dels temps colonials, que, malgrat tot, provocaria la reacció de l'ètnia tàmil (tres milions de persones) en el nord i a l'est de l'illa i l'inici d'una llarga guerra civil.

tumb

Cobrí una nova etapa com a cap de govern 1970-1977 i el 1972 convertí el país en una República, canviant el nom de Ceilan per el de Sri Lanka. Des de 1978 exercí com a líder de l'oposició en el Parlament, i quan el 1980 l'oposició conservadora aconseguí una majoria absoluta fou despullada dels seus drets polítics i inhabilitada, situació que perdurà fins al 1986, en que tornà a la política activa al front del seu partit, exercint de nou el lideratge de l'oposició.

El 1994, en les eleccions, va vèncer el seu Partit de la Llibertat, i la seva filla, Chandrika Kumaratunga, accedí a la Presidència de la República i ella mateixa assumí novament el càrrec de primera ministra, que ocupà fins agost de 2000, en què dimití voluntàriament perquè la seva filla pogués nomenar un cap de govern més jove i energic per dirigir la guerra civil contra els tàmils.

En la seva mort, en els mitjans polítics internacionals es recordà que la senyora Bandaranaike fou la primera muller què, després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), accedia al càrrec de Cap de Govern del seu país. obrint un camí pel que després seguirien Golda Meir (Israel), Margaret Thatcher, (Regne Unit), Benazir Bhutto (Pakistan) i d'altres més en anys més actuals.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia ESPASA Suplement 1969-1970,pàg. 108 ,ISBN 84-239-4599-5
  2. Enciclopèdia ESPASA Suplement 1999-2000,pàg. 66 ,ISBN 84-239-6574-0