Sirmium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la província de Pannònia Secunda al segle IV.

Sirmium (Σίρμιον) fou una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius.

Era un creuament de camins que va passar a Roma al segle I. El 103 fou convertida en capital de la nova província de Baixa Pannònia. Durant les guerres a Dàcia al començament del segle II fou la base principal dels romans i després va esdevenir la principal ciutat de les Pannònies. És possible que rebés el títol de colònia (Dec. Colonia Sirmien). Tenia una fàbrica d'armament, un palau imperial i altres edificis i era seu de la primera flota del Danubi. Fou lloc del naixement de l'emperador Probe. Al segle III fou la capital de la Pannònia Segona i del vicariat d'Illyricum, capitalitat que va conservar fins al 379 quan la part occidental de l'Illyricum fou agregada al vicariat d'Itàlia i a la resta la capital es va traslladar a Tessalònica. En aquest temps fou establert el bisbat de Sirmium i fou seu de cinc concilis.

A finals del segle IV va caure en mans dels gots i després fou incorporada a l'Imperi oriental o bizantí. El 441 va ser ocupada pels huns, als que van seguir els ostrogots i els gèpides. Sota aquests darrers fou la capital del seu regne, i s'han trobar monedes el rei Cunimon (Cunimundus).

El 567 va tornar als bizantins, però el 582 fou ocupada pels àvars. El darrer que l'esmenta es Procopi, que diu que estava en mans dels àvars. Es desconeix com fou destruïda.

Les seves ruïnes són properes a la moderna Sremska Mitrovica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sirmium Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 44° 58′ 47″ N, 19° 36′ 35″ E / 44.979722222222°N,19.609722222222°E / 44.979722222222; 19.609722222222