Sisal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sisal
Plantsisal.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Asparagales
Família: Agavaceae
Gènere: Agave
Espècie: A. sisalana
Nom binomial
Agave sisalana
Perrine

El sisal (Agave sisalana) és una planta suculenta conreada per la seva fibra, ja que serveix com a planta tèxtil per a fabricar cordes, xarxes i teles. Des del punt de vista econòmic és l'espècie d'aquest gènere Agave més important del món.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Vista de la planta
Inflorescència

És una espècie monocàrpica, amb tiges de 40-100 cm o acaule; rosetes 1,5-2 m de diàmetre, de grans fulles lanceolades a la base de la planta, de color verd blavós i acabades en una punta dura i espinosa. Fulles de 60-150 per 2,5-5(-9) cm, ensiformes, les joves glauques, amb poques dents diminutes, i sense dents a la maduresa; espina 2-2,5 cm, cònica a subulada, marró fosca, no decurrent, una mica acanalada a la base, arrodonida al feix; marges no cornis. Panícula de 5-6 m, bulbífera, bracteada, el·lipsoide; branques 10-15(-25), a la meitat superior de l'escap. Fa una inflorescència de dos metres d'alçada un cop a la seva vida. Flors 4-6.5 cm, groc-verdoses; tèpals 17-18 per 5-6 mm, iguals, linear-lanceolats; filaments 50-60 mm, inserits per sobre de la meitat del tub; anteres 23-25 mm; ovari 15-25 per 8-9 mm. Càpsules i llavors generalment sense desenvolupar-se.[1]

Com a mínim necessita una temperatura anual de 15 °C, i no li fa res viure a sòls àrids i pobres en nutrients. Les plantes conreades són híbrids estèrils que han de ser reproduïdes vegetativament.

Distribució[modifica | modifica el codi]

La planta és originària del Yucatan, Mèxic. A partir del seu origen a Amèrica Central s'ha estès a altres països tropicals d'Àsia i Àfrica, mitjançant el cultiu a principis del segle XX. Finalment el cultiu es va establir a Brasil, que és actualment el major productor i exportador del món.[2]

Producció[modifica | modifica el codi]

Ja 6.000 anys aC s'emprava a Mèxic per produir xarxes i cordes amb les seves fibres.

La planta de sisal té una vida total d'aproximadament 25 anys, dels quals de 18 a 20 en producció. Quan està a la seva etapa productiva rendeix prop de 30 fulles per any. Cada fulla és subjecta a un procés de desfibració o descorticació amb maquinària especialitzada que varia en funció de la regió on es porti a terme el procés.

És una planta pròpia de regions tropicals i subtropicals, beneficiant-se la producció amb temperatures superiors als 25 °C i molt Sol.

La següent taula s'ha pres de l'article corresponent de la Viquipèdia en francès.

Producció en tonelades de sisal i altres fibres provinents d'Agave. Xifres 2004-2005
85%

Brasil Brasil 199 322,00 54 % 213 082,00 55 %
Mèxic Mèxic 26 636,00 7 % 26 636,00 7 %
Kenya Kenya 25 000,00 7 % 25 000,00 6 %
Tanzània Tanzània 23 500,00 6 % 23 500,00 6 %
Colòmbia Colòmbia 21 498,00 6 % 22 000,00 6 %
Madagascar Madagascar 17 000,00 5 % 17 000,00 4 %
República Popular de la Xina Xina 16 000,00 4 % 16 000,00 4 %
Cuba Cuba 11 700,00 3 % 11 730,00 3 %
Haití Haití 5 500,00 1 % 5 500,00 1 %
Nicaragua Nicaragua 4 350,00 1 % 4 350,00 1 %
Filipines Filipines 4 000,00 1 % 4 000,00 1 %
Veneçuela Veneçuela 3 239,00 1 % 3 500,00 1 %
Equador Equador 4 963,00 1 % 3 465,00 1 %
El Salvador El Salvador 2 500,00 1 % 2 500,00 1 %
Marroc Marroc 2 200,00 1 % 2 200,00 1 %
Altres 5 000,00 1 % 5 000,00 1 %
Total 372 408,00 100 % 385 463,00 100 %

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Agave sisalana va ser descrita per Henry Perrine i publicat a Transactions of the Academy of Science of St. Louis 3: 305, 316, pl. 2–4. 1875.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

  • Agave: nom genèric que va ser donat a conèixer científicament el 1753 pel naturalista suec Linné, qui el va prendre del grec Agavos. A la mitologia grega, Agave era una mènada filla de Cadme, rei de Tebes que, enfront d'una multitud de bacants, va assassinar al seu fill Penteu, successor de Cadme al tron. La paraula Agave fa referència, doncs, a alguna cosa admirable o noble.[3]
  • sisalana: epítet pres del producte que produeix, el sisal. El nom de sisal prové del port anomenat "Sisal" al Yucatan d'on sortia aquesta planta per a ser distribuïda al món.

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • Agave segurae D.Guillot & P. Van der Meer
  • Agave rigida var. sisalana
  • Agave sisalana var. armata
  • Agave sisalana f. armata
  • Agave amaniensis Trel. & Nowell[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • G. W. Lock, Sisal (Longmans Green & Co., 1969)
  • Howard Scott Gentry, Agaves of Continental North America (University of Arizona Press, 1982) pp. 628-631
  1. 1,0 1,1 «Sisal». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 26 d'agost de 2013].
  2. Cordemex o la agroindustria henequenera en Yucatán
  3. García-Mendoza, A. J. (2012). México, país de magueyes. Suplement "La Jornada del campo". La Jornada, dissabte 18 de febrer del 2012, no. 53, p. 4. Versió electrònica: Artícle sobre els diversos tipus d'agaves
  4. «Agave sisalana» a EOL. Data consulta: 27 de novembre de 2013.