Siscla
Ammi majus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Tribu | Apieae |
| Gènere | Ammi |
| Espècie | Ammi majus L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | [1] Ammi glaucifolium L.
|
La siscla o siscla de camp (Ammi majus),[2] és una planta herbàcia perenne de la família de les apiàcies. Actualment es considera una planta cosmopolita però es creu que el seu origen es troba a la conca mediterrània oriental.
Addicionalment pot rebre els noms de ammió, api bord, api d'ase, bisnagues bordes, escuradents, estaca-rossins, safanòria borda i siscla de camps. També s'han recollit les variants lingüístiques àbit bord, àbit d'ase, àpit bord, safanària borda, safarnària borda i xistra.[2]
Etimologia[modifica]
- Ammi: segons Umberto Quattrocchi, fa referència a un antic nom llatí d'una apiàcia, possiblement del grec ammos (arena).[3]
- majus: del llatí; major, la més gran.[4]
Descripció[modifica]
Teròfit, erecta de 2 a 10 dm d'alçada amb tiges estriades i glabres. Les fulles són alternes i estan molt dividides en folíols allargats; pecíols amb la base embeinant. Les flors són blanques i s'agrupen en umbel·les. El fruit és un esquizocarp oblong, comprimit lateralment, glabre i amb 2 mericarps amb 5 costelles cadascun. 2n = 22.[5]
Distribució i ecologia[modifica]
La siscla es desenvolupa millor la seua part subterrània independentment de la textura i el pH del sòl, sempre que es mantinguen humits. Tendint en compte la informació anterior, cal adequar els regs a un punt intermedi tenint en compte factors com ara: temperatura, exposició al sol, humitat ambiental, etc. en quant a les seues necessitats lumíniques, és mitjanament exigent, pot situar-se en un lloc con semiombra o amb exposició directa al sol indistintament.[6] Floreix de maig a setembre i fructifica al juny i juliol.[7] Habita en camps de conreu de secà, vores de camins, llocs alterats i rostolls.[8]
La siscla es creu originària d'Egipte. Actualment la seua distribució mundial és molt extensa. Aquesta espècie no consta a la Flora del Bages de Pius Font i Quer publicada l'any 1914, però al segle XXI sí que es troba a la comarca de Bages, amb les grans fluctuacions de població característiques de les plantes anuals arvenses.[9]
Noms vernacles[modifica]
També rep els noms en català d'ammió, escuradents, estaca-rossins, bisnagues bordes, àbit d'ase, safanària borda, api d'ase, estaca-rossins i siscla de camp.[10]
Usos[modifica]
s'ha conreat en jardins per la seua abundosa floració estiuenca. S'usava aplicant sobre la pell per tractar psoriasi i vitiligen. En dosis altes és tòxic motiu pel qual s'ha de tenir cura en la seua utilització. També posseeix propietats diürètiques.
Galeria[modifica]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Ammi majus» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
- ↑ 2,0 2,1 «Ammi majus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 abril 2022].
- ↑ http://www.calflora.net/botanicalnames/pageAB-AM.html
- ↑ https://www.asturnatura.com/especie/ammi-majus.html
- ↑ https://www.floravascular.com/index.php?spp=Ammi%20majus
- ↑ http://www.botanicayjardines.com/ammi-majus/
- ↑ http://www.floracatalana.net/ammi-majus-l- Arxivat 2019-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1253/especie/ammi-majus-l-
- ↑ https://ichn2.iec.cat/Bages//planes/Imatges%20grans/Ammi%20majus.html
- ↑ https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/191/search/Ammi%20majus?type=basic&condition=contains
Bibliografia[modifica]
- World Health Organization. WHO monographs on selected medicinal plants (volume 3) (en anglès). Ginebra: World Health Organization, 2007, p. 390. ISBN 978 92 4 154702 4.