Sissí, emperadriu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSissí, emperadriu
Sissi – Die junge Kaiserin Modifica el valor a Wikidata

Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióErnst Marischka Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióErnst Marischka, Karl Ehrlich i Alexander Sawczynski Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFritz Jüptner-Jonstorff Modifica el valor a Wikidata
GuióErnst Marischka Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAnton Profes Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBruno Mondi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlfred Srp Modifica el valor a Wikidata
VestuariLeo Bei i Gerdago Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenÀustria Modifica el valor a Wikidata
Estrena1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCastell Fuschl, Halle I and Halle VI (en) Tradueix, Església de Sant Miquel i Palau de Schönbrunn Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema biogràfic, cinema històric i Heimatfilm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióViena Modifica el valor a Wikidata

Lloc websissi.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0049762 Filmaffinity: 790182 Allocine: 47882 Letterboxd: sissi-the-young-empress Allmovie: v44909 TMDB.org: 458 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Trilogia Sissí Modifica el valor a Wikidata
Sissí Modifica el valor a Wikidata

Sissí, emperadriu (títol original en alemany: Sissi - Die junge Kaiserin) és una pel·lícula austríaca dirigida per Ernst Marischka el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica]

Sissí i Franz són ara casats, però la jove emperadriu porta malament el protocol de la cort de Viena, i porta bastant malament el fet que la seva sogra, l'arxiduquessa Sofia, l'espia permanentment. Sissí confia al seu diari que se sent sola, i que lamenta la seva vida a Baviera. L'arxiduquessa Sofia que havia pres el diari íntim de Sissí el llegeix a Franz que queda bastant contrariat, Sissí li reconeix que se sent molt sola, però que és feliç quan són junts. Sissí té igualment un gran interès per Hongria, ja que no té sobirans; a Sissí li agrada aquest país que mai no ha visitat, tanmateix, i promet al seu professor d'hongarès, que farà servir tota la seva influència a favor d'aquest país. Guanya una primera victòria, quan convenç Franz de no condemnar a mort el comte Andrássy i els altres rebels; aquest últim va a Palau per agrair-li-ho. Sissí el convida a ell i els seus compatriotes al pròxim ball de la cort. En aquest ball, Sissí es desmaia i s'assabenta pel metge que ella espera el seu primer fill, que resulta ser una noia. Sense consultar Sissí, Franz i la seva mare decideixen anomenar aquesta petita, Sofia. Però els dies feliços de Sissí com a mare seran de curta durada, l'arxiduquessa d'acord amb Franz retira a Sissí la custòdia de la nena, pretextant que Sissí és massa jove per donar a aquesta nena una educació digna del seu rang. Sissí ferida de no tenir el suport del seu marit, fuig de Viena i marxa amb els seus pares a Baviera.

La seva mare, la duquessa Lluïsa de Baviera és feliç de tornar a veure la seva filla, que no gosa reconèixer que ha fugit de Viena, però ho reconeix al seu pare en un passeig pel bosc. Però Franz estima Sissí més que tot, la va a buscar a Baviera i la convenç de tornar a Viena, passen alguns dies a la muntanya on poden oblidar tot les preocupacions de la cort. Però una vegada tornats a Viena, Sofia es nega a tornar la seva filla a Sissí, i aquesta decideix llavors abandonar Viena, i marxar per sempre, Lluïsa va llavors a veure la seva germana, l'arxiduquessa Sofia i intenta fer-la entrar en raó. Sofia és humana, i estima el seu fill, s'ha sacrificat per ell, i no ha de destruir aquesta felicitat que li ha costat la vida construir. Al principi Sofia resisteix, per ella Sissí és abans de tot Emperadriu i ha de donar suport a Franz, però acaba cedint i torna la petita Sofia a Sissí. Aquesta assisteix a la recepció dels delegats hongaresos, o s'assabenta que serà coronada al mateix temps que Franz, Reina d'Hongria.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

A més a més de les creacions d'Anton Profes, l'acompanyament musical comprèn nombroses obres clàssiques, entre les quals diversos valsos de Johann Strauss i l'Alleluia del Messies de Georg Friedrich Haendel.

La pel·lícula forma part d'una trilogia amb Sissí (1955) i Sissi - Schicksalsjahre einer Kaiserin (1958).

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. «Sissí, emperadriu». Ésadir.cat. [Consulta: 16 agost 2022].
  2. «Sissi - Die junge Kaiserin» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 16 agost 2022].

Enllaços externs[modifica]