Sissí, emperadriu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Sissi - Die junge Kaiserin
Sissí, emperadriu
Sissi1956e.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Ernst Marischka
Direcció artística: Fritz Juptner-Jonstorff

Producció: Karl Ehrlich

Guió: Ernst Marischka

Música: Anton Profes

Fotografia: Bruno Mondi

Protagonistes: Romy Schneider
Karlheinz Böhm

Dades i xifres
País: Àustria
Data d'estrena: 1956
Gènere: Romàntiques
Duració: 107 minuts

Pàgina sobre “Sissi - Die junge Kaiserin a IMDb

Valoracions
IMDb 6.3/10 stars
FilmAffinity 5.4/10 stars

Sissí, emperadriu[1] (títol original en alemany, Sissi - Die junge Kaiserin) és una pel·lícula autríaca dirigida per Ernst Marischka el 1956. Ha estat doblada al català.

Argument[2][modifica | modifica el codi]

Sissí i Franz són ara casats, però la jove emperadriu porta malament el protocol de la cort de Viena, i porta bastant malament el fet que la seva sogra, l'arxiduquessa Sofia, l'espia permanentment. Sissí confia al seu diari que se sent sola, i que lamenta la seva vida a Baviera. L'arxiduquessa Sofia que havia pres el diari íntim de Sissí el llegeix a Franz que queda bastant contrariat, Sissí li reconeix que se sent molt sola, però que és feliç quan són junts. Sissí té igualment un gran interès per Hongria, ja que no té sobirans; a Sissi li agrada aquest país que mai no ha visitat tanmateix i promet al seu professor d'hongarès, que farà servir tota la seva influència a favor d'aquest país. Guanya una primera victòria, quan convenç Franz de no condemnar a mort el comte Andrássy i els altres rebels; aquest últim va a Palau per agrair-li-ho. Sissí el convida a ell i els seus compatriotes al pròxim ball de la cort. En aquest ball, Sissí es desmaia i s'assabenta pel metge que ella espera el seu primer fill, que resulta ser una noia. Sense consultar Sissi, Franz i la seva mare decideixen anomenar aquesta petita, Sofia. Però els dies feliços de Sissí com a mare seran de curta durada, l'arxiduquessa d'acord amb Franz retira a Sissí la custòdia de la nena, pretextant que Sissí és massa jove per donar a aquesta nena una educació digna del seu rang. Sissí ferida de no tenir el suport del seu marit, fuig de Viena i marxa amb els seus pares a Baviera.

La seva mare, la duquessa Lluïsa de Baviera és feliç de tornar a veure la seva filla, que no gosa reconèixer que ha fugit de Viena, però ho reconeix al seu pare en un passeig pel bosc. Però Franz estima Sissí més que tot, la va a buscar a Baviera i la convenç de tornar a Viena, passen alguns dies a la muntanya on poden oblidar tot les preocupacions de la cort. Però una vegada tornats a Viena, Sofia es nega a tornar la seva filla a Sissi, i aquesta decideix llavors abandonar Viena, i marxar per sempre, Lluïsa va llavors a veure la seva germana, l'arxiduquessa Sofia i intenta fer-la entrar en raó. Sofia és humana, i estima el seu fill, s'ha sacrificat per ell, i no ha de destruir aquesta felicitat que li ha costat la vida construir. Al principi Sofia resisteix, per ella Sissí és abans de tot Emperadriu i ha de donar suport a Franz, però acaba cedint i torna la petita Sofia a Sissí. Aquesta assisteix a la recepció dels delegats hongaresos, o s'assabenta que serà coronada al mateix temps que Franz, Reina d'Hongria.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

A més a més de les creacions d'Anton Profes, l'acompanyament musical comprèn nombroses obres clàssiques, entre les quals diversos valsos de Johann Strauss i l'Alleluia del Messies de Georg Friedrich Haendel.

La pel·lícula forma part d'una trilogia amb Sissí (1955) i Sissi - Schicksalsjahre einer Kaiserin (1958).

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Sissí, emperadriu. esadir.cat. 
  2. «Sissi - Die junge Kaiserin». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema