Sistema Stanislavski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marlon Brando era un dels seguidors del Sistema Stanislavski

El Sistema Stanislavski o mètode Stanislavski és un enfocament en l'actuació desenvolupat per Konstantín Stanislavski. Ell mateix va ser actor, director i administrador en el teatre rus al Teatre d'Art de Moscou (fundat el 1897). El seu sistema és el resultat de molts anys d'esforços per part de Stanislavski per a determinar com una persona pot controlar el rendiment en els aspectes més intangibles i incontrolables del comportament humà, tals com les emocions i la inspiració artística.

Entre els professors més influents que han utilitzat aquest sistema es troben Ryszard Boleslawski, Vsévolod Meierhold, Michael Chekhov, Lee Strasberg, Stella Adler, Harold Clurman, Robert Lewis, Meisner Sanford, Uta Hagen, Cojar Ion, Daniel Gómez Nates, Seki Sano, Rafael Fuentes i Ivana Chubbuck.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Stanislavski començà la recerca d'un sistema d'actuació per ajudar els actors a ser amos plenament del seu art. La influència del seu mètode ha estat abassegador en el teatre i ha arribat també al cinema. Una de les seves aportacions va ser la creació del “studio” o taller d'actors que consistia en que, tant els novells com els professionals, poguessin experimentar, improvisar i resoldre junts els problemes que el teatre els presentava.

Els Estats Units va acollir el seu sistema anomenat “studio” i d'aquest en va sorgir una nova tradició moderna que el teatre nord-americà anomenà “the method”. El famós “Actor's Studio” de Nova York va ser liderat per Ellen Burstyn, Harvey Keitel i Al Pacino ha vist passar pel seu establiment molts actors famosos entre els quals es troben: Geraldine Page, Paul Newman, Maureen Stapleton, Joanne Woodward i Marlon Brando. Fa cinquanta anys Stanislavski va dir: ”els actors del cinema actual ensenyaran als acors com viure els seus papers. Tot resta al descobert en el cinema, i tot el que sigui estereotip queda enregistrat allà per a sempre. En el cinema es pot veure més clarament la diferència entre l'art vell i el nou”.

Stanislavski considerava que l'art era una manera de servir el poble, concepte de la missió de l'artista que forma la base de la seva moral professional.

Stanislavski, va portar a terme una reforma escènica que no es va limitar sols a l'art dramàtic, sinó que els seus efectes també arribaren a l'òpera i el ballet. El 1922, mostrà sota una visió nova l'òpera de Txhaikovsky “Eugene Oneguin”.

Principis del Sistema Stanislavski[modifica | modifica el codi]

  • Concentració: Respondre a la imaginació aprenent a pensar com el "personatge" que estem interpretant.
  • Sentit de veritat: Diferenciar entre l'orgànic i l'artificial.
  • Circumstàncies donades.
  • Relaxació: Eliminació de la tensió física i relaxar els músculs en les presentacions.
  • Treballar amb els sentits
  • Comunicació i Contacte
  • Unitats i Objectius: Aprendre a dividir el paper en unitats sensibles.
  • Estat mental creatiu: És una culminació automàtica de tots els passos previs.
  • Treballar amb el text del llibret
  • Lògica i credibilitat: Descobrir com és de veritable que la suma d'objectius combinats són consistents i coherents.

Altres aspectes[modifica | modifica el codi]

  • Lluitat contra la paraula ampul·losa. Escoltar les rèpliques.
  • La naturalesa del personatge i la pròpia, moltes vegades són contràries, per això l'actor ha d'estudiar com pronunciar qualsevol discurs sense deixar-lo a la casualitat.
  • Parlar sempre amb naturalitat i sinceritat.
  • Mai s'ha de precipitar, en un monòleg els silencis no són detencions, sinó "conversacions amb el silenci
  • Els grans actors són els que escolten tot el que ocorre en escena.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]