Sistema de classificació APG III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema APG III és la més recent versió del sistema de classificació de les plantes amb flors. Es va publicar l'octubre de 2009 per l'APG, al Diari Botànic de la Linnean Society, sis anys i mig després del seu predecessor, el sistema APG II que es va publicar a la mateixa revista.[1][2][3] L'octubre de 2009, els membres de la Societat Linneana de Londres van proposar una classificació formal filogenètica de totes les plantes de la terra, compatible amb la classificació APG III.[4] Això era necessari, ja que els botànics sovint estaven en desacord sobre el rang taxonòmic que als grups se'ls assignava.

Aquest sistema de classificació de plantes és marcadament diferent dels anteriors publicats, anomenats "tradicionals" i basats exclusivament en criteris morfològics. Aquests sistemes "tradicionals" heretaven moltes de les hipòtesis sobre l'evolució de les plantes que estaven integrades en sistemes anteriors, de manera que no hi havia diferències substancials entre un i altre sistema de classificació. Amb l'arribada de les anàlisis mol·leculars d'ADN i la incorporació de les mateixes a les anàlisis de filogènia, es descobriren relacions entre les plantes que obligaven a desfer-se de moltes hipòtesis llargament acceptades envers llur evolució, i a causa del fet que l'arbre que es va desprendre de les anàlisis de filogènia mostrava grans diferències amb el què s'havia fet fins aquell moment (per exemple, que l'angiosperma basal sigui Amborella), els botànics es van veure obligats a refer de forma dràstica la classificació de les plantes. L'esforç conjunt ha derivat en les publicacions signades pels 3 succecius APG.

Canvis realitzats[modifica | modifica el codi]

Els coneixements més recents de la filogènia de les angiospermes generaren forces canvis en la circumcripció de moltes famílies i en llur classificació, així com l'addició d'alguns ordres nous.

En concret ha estat de gran èxit (producte d'un gran esforç) ubicar filogenèticament a les angiospermes paràsites, la majoria de les quals no es trobaven incloses en cap ordre en APG.

Ara ja hi ha evidència sobre la posició taxonòmica de nodes de l'arbre filogenètic que abans no eren evidents, com a resultat, en l'APG III:

En APG II existeixen algunes famílies on es permeten dues versions alternatives, una àmplia o extensa (o sigui, una única família gran) i una altra estricta o reduïda (de dues a deu famílies més petites definides de manera més estricta). Doncs bé, APG III elimina aquestes alternatives degut a la seva impopularitat (els usuaris de la classificació prefereixen que siguin els autors de l'APG els que decideixin el criteri[5]) i, en la majoria dels casos, la circumscripció més oberta ha estat escollida. Aquestes inclouen Amaryllidaceae, Asparagaceae i Xanthorrhoeaceae (totes Asparagales), Passifloraceae (Malpighiales), Primulaceae (Ericales) i altres famílies més petites.[5]

versió curta[modifica | modifica el codi]

versió detallada(amb totes les famílies)[modifica | modifica el codi]

Llegenda:

* = nova família emplaçada;
= nou ordre reconegut per APG system;
§ = família de nova circumscripció;
$ = families que representen la més gran circumscripció de les opcions disponibles en APG II i afavorides aquí;
$$ = famílies que han estat posades entre claus en APG II, i que s'han favorablement circumscrites aquí.

Angiospermae[modifica | modifica el codi]

Magnoliids[modifica | modifica el codi]

Monocots[modifica | modifica el codi]

Commelinids[modifica | modifica el codi]

Provable germà d'eudicots[modifica | modifica el codi]

Eudicotyledoneae[modifica | modifica el codi]

Node eudicots[modifica | modifica el codi]

Rosidae[modifica | modifica el codi]

Eurosids I[modifica | modifica el codi]

Eurosids II[modifica | modifica el codi]

Asteridae[modifica | modifica el codi]

Euasterids I[modifica | modifica el codi]

Euasterids II[modifica | modifica el codi]

Taxons d'incerta posició[modifica | modifica el codi]

Filogènia[modifica | modifica el codi]

The APG III està basat en un arbre filogenètic per les angiospermes que inclouen 59 ordres i 4 famílies d'incerta posició. La posició sistemàtica d'altres 6 famílies és tan incerta que no s'ha pogut situar en cap de les politomies en l'arbre. L'arbre filogenètic que es mostra a continuació ha estat publicat per APG III però sense algunes de les etiquetes que s'afegeixen aquí.

angiospermes 

Amborellales




Nymphaeales




Austrobaileyales


mesangiosperms 


Chloranthales


magnoliids 


Canellales



Piperales





Magnoliales



Laurales





monocots 

Acorales




Alismatales




Petrosaviales





Dioscoreales



Pandanales





Liliales




Asparagales


commelinids 

Dasypogonaceae



Arecales



Poales




Commelinales



Zingiberales












Ceratophyllales


eudicots 

Ranunculales




Sabiaceae



Proteales




Trochodendrales



Buxales


core eudicots 

Gunnerales




Dilleniaceae




Saxifragales


rosids 

Vitales


eurosids 
fabids 

Zygophyllales





Celastrales




Oxalidales



Malpighiales






Fabales




Rosales




Fagales



Cucurbitales







malvids 


Geraniales



Myrtales





Crossosomatales




Picramniales




Sapindales




Huerteales




Brassicales



Malvales













Berberidopsidales




Santalales




Caryophyllales


Asteridae 

Cornales




Ericales


euasterids 
lamiids 

Garryales




Boraginaceae



Gentianales




Solanales



Lamiales





campanulids 

Aquifoliales




Asterales



Escalloniales




Bruniales




Apiales[6]






















Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Angiosperm Phylogeny Group (2009). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III. Botanical Journal of the Linnean Society 161(2): 105-121.
  2. «As easy as APG III - Scientists revise the system of classifying flowering plants». The Linnean Society of London, 2009-10-08. [Consulta: 2009-10-29].
  3. «APG III tidies up plant family tree». Horticulture Week, 2009-10-08. [Consulta: 2009-10-29].
  4. Chase, Mark W. and Reveal, James L. «A phylogenetic classification of the land plants to accompany APG III» p. 122–127. Botanical Journal of the Linnean Society, octubre 2009. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.01002.x.
  5. 5,0 5,1 Bronwyn Friedlander, Bryony Phillips & Tarryn Barrowman. 2009. As easy as APG III – Scientists revise the system of classifying flowering plants. Royal Botanical Gardens, Kew. Press Release.
  6. A data de Error: temps invàlid (2010 -04-20), sembla que hi ha errors en l'elaboració d'arbres filogenètics. Si "Apials" és l'última entrada que està representada al cladograma, llavors no es mostra correctament.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]