Sistema de classificació de zones de vida de Holdridge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sistema de classificació de zones de vida de Holdridge. Malgrat ser concebut en 3-D pel seu autor, se sol mostrar en 2-D en forma d’hexàgons en un marc triangular.

El sistema de classificació de zones de vida de Holdridge (en anglès, Holdridge life zones system) és un projecte per a la classificació de les diferents àrees terrestres segons el seu comportament global bioclimàtic. Va ser desenvolupat pel botànic i climatòleg nord-americà Leslie Holdridge (1907-99) i va ser publicat per primer cop el 1947 (amb el títol Determination of World Plant Formations from Simple Climatic Data) i posteriorment actualitzat el 1967 (Life Zone Ecology).[1]

Les zones de vida són una divisió major de la superfície terrestre, un antecedent dels actuals biomas.

El Sistema de Holdridge[modifica | modifica el codi]

Leslie Holdridge va utilitzar inicialment un Sistema Simple per a la Classificació de les Formacions Vegetals del Món, que posteriorment va ampliar per canviar el concepte de formacions vegetals per el de zones de vida, donat que les seves unitats no només afectaven a la vegetació sinó també als animals i, en general, cada zona de vida representa un hàbitat distintiu des del punt de vista ecològic i per tant un estil de vida diferent.

El 1967, Holdridge va definir el concepte zona de vida de la següent manera:

  • Una zona de vida és un grup d’associacions vegetals dins d’una divisió natural del clima, que es fan tenint en compte les condicions edàfiques i les etapes de successió, i que tenen una fisonomia similar arreu del món.

Aquestes associacions defineixen un àmbit de condicions ambientals, que juntament amb els éssers vius, donen un conjunt únic de fisonomia de les plantes i d’activitat dels animals. Encara que és possible establir moltes combinacions, les associacions se poden agrupar en quatre classes bàsiques: climàtiques, edàfiques, atmosfèriques e hídriques. Les associacions climàtiques tenen lloc quan tant la precipitació i la seva distribució mensual com la biotemperatura són normals per a la zona de vida, no hi ha aberracions atmosfèriques com vents forts o boirines freqüents, i el sòl és la categoria zonal. Les edàfiques es produeixen quan les condicions del sòl són més favorables que el sòl normal (sòl zonal) per la zona de vida. Les atmosfèriques apareixen on el clima s’aparta de lo normal per el lloc. Les hídriques tenen lloc en terrenys pantanosos on el sòl està cobert d’aigua durant tot l’any o part d’aquest.

Es tracta d’un sistema relativament simple, basat en unes poques dades empíriques que proporcionen criteris objectius per a la delimitació de zones.[2] Una suposició bàsica del sistema és que tant els tipus de sòl como la comunitat climàcica es poden delimitar un cop es coneix el clima.[3]

Holdridge, que havia realitzat diversos estudis a països del tròpic americà entre 1939 i 1946, estava al corrent dels intents fallits europeus d’establir un sistema de classificació ecològica mundial, que fes ús de la coneguda relació entre el clima i la vegetació. Holdridge va explicar que va tenir la sort de treballar a Amèrica, on el patró climàtic era normal, a diferència dels investigadors europeus que treballaven a Europa i que quan analitzaven les zones climàtiques i s’apropaven al sud, es trobaven amb l’alteració que provocava el Mediterrani, o a Àsia, on trobaven climes monsònics, o en zones boscoses de muntanya del tròpic, on els canvis bioclimàtics són abruptes i es produeixen en distancies molt curtes.

Dissenyat en principi per a ser aplicat en àrees tropicals i subtropicals, el sistema s’aplica actualment de manera global i proporciona bons resultats en zones de vegetació tropical, mediterrània i boreal, encara que és menys aplicable a zones de climes oceànics freds o àrids freds, on la humitat se converteix en un factor determinant. El sistema ha trobat un bon ús en valorar possibles canvis en els patrons naturals de la vegetació deguts a l’escalfament global.[4]

El sistema de Holdridge fa ús de les biotemperatures en lloc dels biaixos de les zones de vida a les latituds temperades del sistema de Clinton Hart Merriam, i en principi no considera l’elevació. El sistema de Holdridge es considera més apropiat per les complexitats de la vegetació tropical que el sistema de Merriam.

Bases del sistema[modifica | modifica el codi]

El sistema es basa en la fisonomia o aparença de la vegetació i no pas en la composició florística, i els principals factors que te en compte per a la classificació d’una regió són la biotemperatura i les precipitacions. Els límits de les zones de vida estan definits pels valors mitjans anuals d’aquestes mesures.

El sistema es basa en els següents tres paràmetres principals:

  • la biotemperatura mitjana anual (en escala logarítmica). En general, s’estima que el creixement vegetatiu de les plantes es produeix en un rang de temperatures entre els 0°C i els 30°C, de manera que la biotemperatura és una temperatura corregida que depèn de la pròpia temperatura i de la duració de l'estació de creixement. Les temperatures per sota de la de congelació es consideren com a 0°C, donat que a aquestes temperatures les plantes s’aletarguen.
  • la precipitació anual en mm (en escala logarítmica);
  • la relació de la evapotranspiració potencial (la relació entre la evapotranspiració y la precipitació mitjana anual), que és un índex d’humitat que determina les províncies d’humitat (en anglès, humidity provinces).

Les principals innovacions del sistema Holdridge van ser l’anàlisi dels efectes de la calor mitjançant la biotemperatura, l’ús de progressions logarítmiques per obtenir canvis significatius en les unitats de vegetació natural, i la determinació de la relació directa entre la biotemperatura i la evapotranspiració potencial (humitat) i la relació entre la humitat i la evapotranspiració real (i en definitiva, entre la evapotranspiració real i la productivitat biològica).

Determinació de les zones de vida[modifica | modifica el codi]

Per determinar una zona de vida, primer s’han d’obtenir la temperatura mitjana anual i les precipitacions total anuals i disposar de l’altitud del lloc i fer ús d’un diagrama de classificació de zones de vida.

Primer s’ha de determinar la mitjana anual de biotemperatura, a partir de la mitjana mensual de temperatures, amb les correccions assenyalades per als mesos per sota de zero i una correcció per als que superin els 24°C en funció de la latitud: tbio = t – [3 * graus latitud/100) * (t – 24)2] (on t = és la mitjana mensual de temperatura i tbio = és la mitjana mensual de biotemperatura).

A continuació, fent ús del diagrama, s’ha de trobar el punt on es troben les línies de biotemperatura i de precipitació, que assenyalen la pertinença a un determinat hexàgon, en el que estan gravats els noms de la vegetació primària que existeix, o que hauria d’existir si el medi no hagués estat alterat, de manera que els noms fan referència a la vegetació natural clímax que hi ha o que podria haver en el lloc determinat. El següent pas és observar la fila a la que pertany la zona de vida (a la part dreta del diagrama) que està determinada per les diferències de biotemperatura. Per últim, s’obté la regió latitudinal (en l’escala vertical del costat esquerre), cadascuna amb un equivalent en el fila del costat dret del diagrama.

Quan es representen en un mapa, les zones de vida es marquen mitjançant un color i l’ús d’unes sigles, formades per dos grups de lletres separades per un guió. El primer grup, en minúscules, correspon a les inicials del nom donat a la humitat, el segon grup, en majúscules, correspon a la inicial de la biotemperatura. Per exemple: bosc humit Tropical, tindria les sigles bh-T.

Classes de zones de vida[modifica | modifica el codi]

A continuació es mostren en una taula, les classes definides pel sistema de Holdridge, tal com les fa servir l’IIASA (Institut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes):

Classes de zones de vida del sistema de Holdridge
Denominació Denominació (en anglès)
01 Desert polar Polar desert
02 Tundra subpolar seca Subpolar dry tundra
03 Tundra subpolar humida Subpolar moist tundra
04 Tundra subpolar mullada Subpolar wet tundra
05 Tundra subpolar pluvial Subpolar rain tundra
06 Desert boreal Boreal desert
07 Matollar boreal sec Boreal dry scrub
08 Bosc boreal humit Boreal moist forest
09 Bosc boreal mullat Boreal wet forest
10 Bosc boreal pluvial Boreal rain forest
11 Desert fresc temperat Cool temperate desert
12 Matollar temperat fresc Cool temperate desert scrub
13 Estepa temperada fresca Cool temperate steppe
14 Bosc humit temperat fresc Cool temperate moist forest
15 Bosc mullat temperat fresc Cool temperate wet forest
16 Bosc pluvial temperat fresc Cool temperate rain forest
17 Desert temperat càlid Warm temperate desert
18 Matollar desèrtic temperat càlid Warm temperate desert scrub
19 Matollar espinós temperat càlid Warm temperate thorn scrub
Denominació Denominació (en anglès)
20 Bosc sec temperat càlid Warm temperate dry forest
21 Bosc humit temperat càlid Warm temperate moist forest
22 Bosc mullat temperat càlid Warm temperate wet forest
23 Bosc pluvial temperat càlid Warm temperate rain forest
24 Desert subtropical Subtropical desert
25 Muntanya desèrtica subtropical Subtropical desert scrub
26 Boscatge espinós subtropical Subtropical thorn woodland
27 Bosc sec subtropical Subtropical dry forest
28 Bosc humit subtropical Subtropical moist forest
29 Bosc mullat subtropical Subtropical wet forest
30 Bosc pluvial subtropical Subtropical rain forest
31 Desert tropical Tropical desert
32 Muntanya desèrticc tropical Tropical desert scrub
33 Boscatge espinós tropical Tropical thorn woodland
34 Selva molt seca tropical Tropical very dry forest
35 Selva seca tropical Tropical dry forest
36 Selva humida tropical Tropical moist forest
37 Selva mullada tropical Tropical wet forest
38 Selva pluvial tropical (Pluviïsilva) Tropical rain forest

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Holdridge, L. R. 1947. «Determination of World Plant Formations from Simple Climatic Data». Science Vol 105 No. 2727: 367-368.
  • (anglès) Holdridge, L. R. 1963. «The determination of atmospheric water movements». Ecology 43: 1-9.
  • (anglès) Holdridge, L. R. 1967. «Life Zone Ecology». Tropical Science Center. San José, Costa Rica. (Traduït al castellà per Humberto Jiménez Saa: «Ecología Basada en Zonas de Vida», 1a. ed. San José, Costa Rica: IICA, 1982).
  • (anglès) Holdridge, L. R.; Grenke, W.; Hatheway; W.H.; Liang, T.; Tosi, J.A. 1971. «Forest Environments in Tropical Life Zones: A Pilot Study». Pergamon Press, Oxford.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Humberto Jiménez Saa. «Ecología Basada en Zonas de Vida». 1ª. ed. San José, Costa Rica: IICA.
  2. (anglès) Western Ecology Division | US EPA
  3. (anglès) Comments on the application of the Holdridge system for classification of world life zones as applied to Costa Rica
  4. (anglès) Possible Changes in Natural Vegetation Patterns Due to a Global Warming