Sistema endocrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema endocrí o sistema hormonal és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines. Actua com una xarxa de comunicació cel·lular que respon als estímuls alliberant hormones i és l'encarregat de diverses funcions metabòliques de l'organisme.

Els òrgans i glàndules del sistema endocrí produeixen, emmagatzemen i secreten hormones; les hormones fabricades s'utilitzen internament en el cos i la seva acció pot tardar a manifestar-se. Totes les hormones produïdes estan interrelacionades. Perquè el procés funcioni de manera adequada necessita glàndules que produeixen les substàncies necessàries, un flux de sang per a transportar les hormones al llocs de recepció i un sistema, regit per l'hipotàlam, per a controlar com es produeixen i utilitzen.

Funcions del sistema endocrí[modifica | modifica el codi]

Entre les principals funcions trobem:

El sistemes endocrí, nerviós i reproductiu junt amb els ronyons, els intestins, el fetge i el greix ajuden a mantenir i controlar:

  • Els nivells d'energia del cos
  • La reproducció
  • El creixement i desenvolupament
  • L'equilibri intern (homeostasi)
  • Les reaccions a les condicions ambientals

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Glàndules situades al sistema nerviós central i hormones que produeixen

El sistema endocrí està format per un seguit de glàndules endocrines que segreguen a la sang els productes que produeixen: les hormones. Els sistema endocrí fa funcions de control que se sumen a l'acció del sistema nerviós, però així com el control que exerceix el sistema nerviós es manifesta de manera ràpida, els efectes dels processos que controla el sistema endocrí necessiten temps per manifestar-se, de vegades anys. Tanmateix hi ha hormones com l'adrenalina que poden provocar efectes molt ràpids, com en el cas de la resposta del cos a la por o a una situació de perill.[1] As Però en general, les glàndules endocrines regulen processos de llarga durada com el metabolisme o el creixement.

A diferència de les glàndules exocrines, les glàndules endocrines no disposen de conductes per secretar els seus productes, funcionen agafant productes de la sang i tornant a la sang els que produeixen.

  • Estómac: aquest òrgan de l'aparell digestiu també sintetitza hormones que són alliberades a la sang, ho fan les cèl·lules endocrines situades a la capa de la mucosa. Les cèl·lules G, que es troben sobretot a la regió del càrdies, produeixen gastrina, l'hormona que estimula la secreció d'àcid clorhídric (Hcl) i les cèl·lules ECL histamina que estimula la producció d'àcids gàstrics. Les cèl·lules P/D1 de la mucosa produeixen grelina u hormona de la gana que estimula l'apetit;[7] les cèl·lules EC produeixen serotonina i les cèl·lules D somatostatina.

Hormones[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hormona

Les hormones són substàncies segregades per cèl·lules especialitzades, localitzades en glàndules de secreció interna o glàndules endocrines, o també per cèl·lules epitelials i intersticials amb la finalitat d'afectar la funció d'altres cèl·lules. Hi ha hormones animals i hormones vegetals, com l'auxina, àcid abscisses, citoquinina, giberelina i l'etilè.

Són transportades per via sanguínia o per l'espai intersticial, biodisponibles o associades a certes proteïnes, que estenen la seva vida mitjana al protegir de la degradació, i fan el seu efecte en determinats òrgans o teixits diana (o blanc) a distància d'on es van sintetitzar, sobre la mateixa cèl·lula que la sintetitza (acció autocrina) o sobre cèl·lules contigües (acció paracrina) intervenint en la comunicació cel·lular. Existeixen hormones naturals i hormones sintètiques. Unes i altres s'utilitzen com a medicaments en certs trastorns, en general, encara que no únicament, quan és necessari compensar la seva falta o augmentar els seus nivells si són menors del normal.

Les hormones pertanyen al grup dels missatgers químics, que inclou també als neurotransmissors. A vegades és difícil classificar un missatger químic com hormona o neurotransmissor. Tots els organismes multicel·lulars produeixen hormones, incloent les plantes (fitohormones). Les hormones més estudiades en animals (i humans) són les produïdes per les glàndules endocrines, però també són produïdes per gairebé tots els òrgans humans i animals.

Una determinada hormona només actua sobre un tipus específic de cèl·lules, que són aquelles que a la seva membrana plasmàtica tenen els receptors adequats per a aquella hormona. En unir-se l'hormona als receptors de la membrana de la cèl·lula es provoca una reacció al citoplasma que habitualment consisteix en el desencadenament del procés de producció d'alguna substància destinada a activar alguna funció.

L'especialitat mèdica que s'encarrega de l'estudi de les malalties relacionades amb les hormones és l'endocrinologia.

Tipus d'hormones[modifica | modifica el codi]

Segons la seva naturalesa química, es reconeixen dos grans tipus d'hormones:

  • Hormones peptídiques. Són derivats d'aminoàcids (com les hormones tiroïdals), o bé oligopeptids (com la vasopressina) o polipèptids (com l'hormona del creixement). En general, aquest tipus d'hormones no poden travessar la membrana plasmàtica de la cèl·lula diana, per la qual cosa els receptors per aquestes hormones es troben en la superfície cel·lular. Les hormones tiroïdals són una excepció, ja que s'uneixen a receptors específics que es troben en el nucli cel·lular.
  • Hormones lipídiques. Són esteroides (com la testosterona) o eicosanoides (com les prostaglandines). Donat el seu caràcter lipòfiles, travessen sense problemes la bicapa lipídica de les membranes cel·lulars i els seus receptors específics es troben a l'interior de la cèl·lula diana.

Mecanismes d'acció hormonal[modifica | modifica el codi]

Les hormones tenen la característica d'actuar sobre les cèl·lules diana, que han de disposar d'una sèrie de receptors específics.

  1. Actuen sobre el metabolisme.
  2. S'alliberen a l'espai extra cel·lular.
  3. Viatgen a través de la sang.
  4. Afecten teixits que es poden trobar lluny del punt d'origen de l'hormona.
  5. El seu efecte és directament proporcional a la seva concentració.
  6. Independentment de la seva concentració, requereixen adequada funcionalitat del receptor, per exercir el seu efecte.
  7. Regulen el funcionament del cos.

Els principals efectes es poden concretar en:

  • Estimulant: promou activitat en un teixit. Ex: la prolactina o la guesina.
  • Inhibitori: disminueix activitat en un teixit. Ex: somatostatina.
  • Antagonista: quan un parell d'hormones tenen efectes oposats entre si. Ex: insulina i glucagó.
  • Sinergistes: quan dues hormones en conjunt tenen un efecte més potent que quan es troben separades. Ex: hGH i T3/T4
  • Tròpic: aquesta és una hormona que altera el metabolisme d'un altre teixit endocrí. Ex: les gonadotropines, que serveixen de missatgers químics.

Hi ha dos tipus de receptors cel·lulars:

  • Receptors de membrana. Els utilitzen les hormones peptídiques. Les hormones peptídiques (primer missatger) es fixa a un receptor proteic que hi ha a la membrana de la cèl·lula, i estimula l'activitat d'una altra proteïna (unitat catalítica), que fa passar l'ATP (intracel·lular) a AMP (segon missatger), que juntament amb el calci intracel·lular, activa l'enzim proteïnaquinasa (responsable de produir la fosforilació de les proteïnes de la cèl·lula, que produeix una acció biològica determinada). Aquesta és la teoria o hipòtesi del segon missatger o de Sutherland.
  • Receptors intracel·lulars. Els utilitzen les hormones esteroidees. L'hormona travessa la membrana de la cèl·lula diana per difusió. Un cop dins del citoplasma, penetra fins i tot en el nucli de la cèl·lula, on es fixa l'ADN i fa que se sintetitzi ARNm, que indueix a la síntesi de noves proteïnes, que es traduiran en una resposta fisiològica.

Principals hormones[modifica | modifica el codi]

Les glàndules endocrines produeixen i secreten diversos tipus químics d'hormones:

  1. Esteroidees: solubles en lípids, es difonen fàcilment cap a dins de la cèl·lula diana. S'uneix a un receptor dins de la cèl·lula i viatja cap a algun gen de l'ADN nuclear al que estimula la seva transcripció. En el plasma, el 95% d'aquestes hormones viatgen acoblades a transportadors proteics plasmàtics.
  2. No esteroide: derivades d'aminoàcids. S'adhereixen a un receptor a la membrana, a la part externa de la cèl·lula. El receptor té en la seva part interna de la cèl·lula un lloc actiu que inicia una cascada de reaccions que indueixen canvis en la cèl·lula. L'hormona actua com un primer missatger i els bioquímics produïts, que indueixen els canvis en la cèl·lula, són els segons missatgers.
  3. Amines: aminoàcids modificats. Ex: adrenalina, noradrenalina.
  4. Pèptids: cadenes curtes d'aminoàcids, per ex: OT, ADH. Són hidrosolubles amb la capacitat de circular lliurement en el plasma sanguini (per la qual cosa són ràpidament degradades: vida mitjana <15 min). Interaccionen amb receptors de membrana activant d'aquesta manera segons missatgers intracel·lulars.
  5. Proteiques: proteïnes complexes. Ex: GH, PcH
  6. Glucoproteïnes: ex: FSH, LH
Algunes glàndules endocrines i les seves hormones
Glàndula endocrina Hormona Teixit diana Accions principals
Hipotàlem (producció) Lòbul posterior de la hipòfisi (emmagatzematge i alliberament) Oxitocina Úter Estimula les contraccions
Glàndules mamàries Estimula l'expulsió de llet cap els conductes
Hormona antidiürètica (vasopressina) ronyons (conductes col·lectors) Estimula la reabsorció d'aigua; conserva aigua
Hipotàlem (producció) Lòbul anterior de la hipòfisi Hormona del creixement (GH) General Estimula el creixement en promoure la síntesi de proteïnes
Prolactina Glàndules mamàries Estimula la producció de llet
Hormona estimulant de la tiroide (TSH) Tiroide Estimula la secreció d'hormones tiroïdals; estimula l'augment de la mida de la glàndula tiroide.
Hormona adrenocorticotròpica (ACTH) Escorça suprarenal Estimula la secreció d'hormones corticosuprarenals
Hormones gonadotròpiques (fol·liculoestimulant, FSH; luteinizant, LH) gònades Estimula el funcionament i creixement gonadals
Tiroide Tiroxina (T4) i triiodotironina (T3) General Estimulen el metabolisme; essencial per al creixement i desenvolupament normals
Calcitonina Os Redueix la concentració sanguínia de calci inhibint la degradació ósea per osteoclasts
Glàndules paratiroides Hormona paratiroïdal Os, ronyons, tub digestiu Incrementa la concentració sanguínia de calci estimulant la degradació òssia; estimula la reabsorció de calci pels ronyons; activa la vitamina D
Illots de Langerhans del pàncrees Insulina General Redueix la concentració sanguínia de glucosa facilitant la captació i la utilització d'aquesta per les cèl·lules; estimula la glucogènesi; estimula l'emmagatzematge de greix i la síntesi de proteïna.
Glucagó Fetge, teixit adipós Augmenta la concentració sanguínia de glucosa estimulant la glucogenòlisi i la gluconeogènesi; mobilitza el greix.
Medul·la suprarenal Adrenalina i noradrenalina Múscul, miocardi, vasos sanguinis, fetge, teixit adipós Ajuda a l'organisme a afrontar l'estrès; incrementa la freqüència cardíaca, la pressió arterial, la taxa metabòlica; desvia el rec sanguini; mobilitza greix; eleva la concentració sanguínia de sucre.
Escorça suprarenal Mineralocorticoides (aldosterona) Túbuls renals Manté l'equilibri de sodi i fosfat.
Glucocorticoides (cortisol) General Ajuda l'organisme a adapatar-se a l'estrès a llarg termini; eleva la concentració sanguínia de glucosa; mobilitza greix.
Glàndula pineal Melatonina Gònades, cèl·lules pigmentàries, altres teixits Influeix en els processos reproductius en cricets i altres animals; pigmentació en alguns vertebrats; pot controlar bioritmes en alguns animals; pot ajudar a controlar l'inici de la pubertat en l'ésser humà.
Ovari Estrogens (estradiol) General; úter Desenvolupament i manteniment de caràcters sexuals femenins, estimula el creixement del revestiment uterí.
Progesterona Úter; mama Estimula el desenvolupament del revestiment uterí.
Testicles Testosterona General; estructures reproductives Desenvolupament i manteniment de caràcters sexuals masculins; promou l'espermatogènesi; creixement en l'adolescència
Inhibina Lòbul anterior de la hipòfisi Inhibeix l'alliberament de FSH


Malalties endocrines[modifica | modifica el codi]

Anys potencials de vida perduts a causa dels trastorns endocrins per 100.000 habitants el 2002.[10]
  •  sense dades
  •  menys de 80
  •  80-160
  •  160-240
  •  240-320
  •  320-400
  •  400-480
  •  480-560
  •  560-640
  •  640-720
  •  720-800
  •  800-1000
  •  més de 1000
Article principal: Malaltia endocrina

La disciplina de la medicina que estudia i tracta les malalties del sistema endocrí és l'endocrinologia. Les malalties endocrines són habituals,[11] en són exemples comuns la diabetis mellitus, el goll o l'obesitat causada per trastorns hormonals. Les malalties endocrines es poden caracteritzar per un desordre de l'alliberament d'hormones (com en el cas de l'adenoma d'hipòfisi conegut com a síndrome de Cushing que provoca una producció desproporcionada de corticotropina), una resposta inadequada a la comunicació (com en el cas de l'hipotiroïdisme), la manca d'una glàndula, o el creixement descontrolat d'una glàndula (com en el cas del goll que és el creixement la glàndula tiroide.

En termes generals, els trastorns endocrins es poden subdividir en tres grups:

  1. Hiposecreció de les glàndules endocrines (que condueix al dèficit d'hormona)
  2. Hipersecreció de les glàndules endocrines (que condueix a un excés d'hormona)
  3. Tumors (benignes o malignes) de les glàndules endocrines

El funcionament per sota del normal de les glàndules endocrines pot ocórrer com a resultat de la pèrdua de reserves, d'hiposecreció, d'agenesi, d'atròfia o de danys destructius. El funcionament per sobre del normal pot ocórrer com a resultat de la hipersecreció, de canvis per hiperplàsia o per neoplàsia o a causa de la hiperestimulació.

Els trastorns endocrins són sovint molt complexos, i inclouen un quadre mixt d'hiposecreció i d'hipersecreció a causa dels mecanismes de retroalimentació que es produeixen en el sistema endocrí. Per exemple, la majoria de les formes d'hipertiroïdisme estan associades amb un excés de l'hormona tiroïdal i un baix nivell d'hormona estimulant de latiroide.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema endocrí Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Kiev, Ari. «6. The source of all fears. Adrenaline, fear, and the stress response». A: Hedge fund masters: how top hedge fund traders set goals, overcome barriers, and achieve peak performance (en anglès). Nova Jersey, USA: John Wiley & Sons, 2005, pàg. 62. ISBN 0-471-72416-5 [Consulta: 25 de juny del 2011]. 
  2. Scott, Ann Senisi; Elizabeth Fong. «11. Endocrine System. Pineal Gland». A: Body structures & functions (en anglès). Canadà: Delmar Learning, 2009, pàg. 208. ISBN 1-40180-995-2 [Consulta: 19 de juny del 2011]. 
  3. Starr, Cecie; Ralph Taggart. «36 Endocrine Control. The Hypothalamus and Pituitary Gland». A: Biology: the unity and diversity of life (en anglès). Thomson Brooks/Cole, 2006, pàg.624. ISBN 0-495-01599-7 [Consulta: 19 de juny del 2011]. 
  4. Trevor, Anthony J.; Bertram G. Katzung, Susan B. Masters. «38. Thyroid & Antithyroid Drugs». A: Katzung & Trevor's pharmacology: examination & board review. Vuitena (en anglès). McGraw-Hill Professional, 2001, pàg. 319 [Consulta: 19 de juny del 2011]. 
  5. Solomon, Eldra Pearl; Linda R. Berg, Diana W. Martin. «47. Endocrine regulation.». A: Biology (en anglès). Belmont, Califòrnia, USA: Brooks/Cole, 2005, pàg. 927. ISBN 0-534-49276-2 [Consulta: 24 de juny del 2011]. 
  6. Anastasiadis, Kyriakos; Chandi Ratnatunga. «Introducció». A: The Thymus Gland: Diagnosis and Surgical Management (en anglès). Springer Verlag, pàg. 3-4. ISBN 978-3-540-33425-5 [Consulta: 24 de juny del 2011]. 
  7. «Ghrelin and feedback systems». A: Ghrelin. Gerald Litwack (en anglès). Academic Press, 2007, pàg 149 i ss.. ISBN 978-0-12-373685-7 [Consulta: 26 de juny del 2011]. 
  8. The Digestive System. Primera ed. (en anglès). Nova York: Britannica Educational Publishing, 2010, pàg. 112. ISBN 978-1-61530-252-9 [Consulta: 26 de juny del 2011]. 
  9. 9,0 9,1 Widmaier, Eric P.; Hershel Raff, Kevin T. Strang. Vander's Human Physiology, 11th Ed.. McGraw-Hill, 2008, p. 291, 509–10. ISBN 978-0-07-304962-5. 
  10. «Mortality and Burden of Disease Estimates for WHO Member States in 2002» (xls). Organització Mundial de la Salut, 2002. [Consulta: 26 de juny del 2011].
  11. Kasper et al.. Harrison's Principles of Internal Medicine. McGraw Hill, 2005, p. 2074. ISBN 0-07-139140-1. 


Aparells i sistemes del cos humà
Aparell locomotor - Aparell digestiu - Sistema cardiovascular - Sistema endocrí - Sistema immunitari - Sistema integumentari - Sistema limfàtic - Sistema nerviós - Sistema reproductor - Sistema respiratori - Aparell urinari