Sistema financer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En un sentit general, el sistema financer d'un país està format pel conjunt d'institucions, mitjans i mercats, la fi primordial és canalitzar l'estalvi que generen els prestadors o unitats de despesa amb superàvit, cap als prestataris o unitats de despesa amb dèficit. Aquesta tasca d'intermediació és duta a terme per les institucions que componen el sistema financer, i es considera bàsica per realitzar la transformació dels actius financers, denominats primaris, emesos per les unitats inversores (amb la finalitat d'obtenir fons per augmentar els seus actius reals ), en actius financers indirectes, més d'acord amb les preferències dels estalviadors.

El sistema financer comprèn, tant els instruments o actius financers, com les institucions o intermediaris i els mercats financers: els intermediaris compren i venen els actius en els mercats financers.

Funció del sistema financer[modifica | modifica el codi]

El sistema financer compleix la missió fonamental en una economia de mercat, de captar l'excedent dels estalviadors (unitats de despesa amb superàvit) i canalitzar cap als prestataris públics o privats (unitats de despesa amb dèficit). Aquesta missió resulta fonamental per dues raons: la primera és la no coincidència, en general, d'estalviadors i inversors, aquesta és les unitats que tenen dèficit, són diferents de les que tenen superàvit. La segona és que els desitjos dels estalviadors tampoc coincideixen , en general, amb els dels inversors respecte al grau de liquiditat, seguretat i rendibilitat dels actius emesos per aquests últims, de manera que els intermediaris han de dur a terme una tasca de transformació d'actius, per fer-los més aptes als desitjos dels estalviadors.

Actius financers[modifica | modifica el codi]

Article principal: Actiu financer

Els actius financers són aquells títols o anotacions comptables emesos per les unitats econòmiques de despesa, que constitueixen un mitjà de mantenir riquesa per als qui els posseeixen i un passiu per als qui el generen. Els actius financers, a diferència dels actius reals, no contribueixen a incrementar la riquesa general d'un país, ja que no es comptabilitzen en el Producte interior brut d'un país, però sí que contribueixen i faciliten la mobilització dels recursos reals de l'economia, contribuint al creixement real de la riquesa. Les característiques dels actius financers són tres:

Mercats financers[modifica | modifica el codi]

Els mercats financers són el mecanisme o lloc a través del qual es produeix un intercanvi d'actius financers i es determinen els seus preus. El sistema no exigeix, en principi, l'existència d'un espai físic concret on es realitzen els intercanvis, El contacte entre els agents que operen en aquests mercats pot establir-se de diverses forma telemàtica, telefònicament, mitjançant mecanismes de subhasta o per internet. Tampoc és rellevant si el preu es determina com a conseqüència d'una oferta o demanda coneguda i puntual per a cada tipus d'actius.

Organismes reguladors del sistema financer[modifica | modifica el codi]

Aquests organismes o institucions supervisen el compliment de les lleis redactades pels parlaments, així com de les normes emeses pels propis reguladors del sistema financer. Aquestes normes tenen per finalitat assegurar el bon funcionament dels mercats financers, i el conjunt d'aquestes s'anomena regulació financera. Per al compliment dels seus objectius poden imposar sancions (per exemple, una comissió reguladora de mercats de valors pot suspendre la cotització d'un valor borsari si es realitzen actes no permesos en l'intercanvi d'aquest valor).

Intermediaris financers[modifica | modifica el codi]

Els agents especialistes, un tipus d'intermediari financer, posen en contacte a les famílies que tenen recursos, amb aquelles empreses que necessiten aquests recursos. Cal equilibrar la voluntat d'invertir amb la necessitat que tenen les empreses. Els agents especialistes busquen a aquestes unitats de despesa amb superàvit el lloc que s'adeqüi a la seva voluntat d'inversió. Tot això és costós, per tant, rebrà una sèrie de comissions. Els recursos que surten de la unitat de despesa amb Superàvit arriben en la mateixa quantitat a la unitat de despesa amb dèficit. Els agents especialistes tan sols cobren una sèrie de comissions, però sense tocar els recursos, ni els títols financers.

La resta d'intermediaris financers (bancs, caixes d'estalvi, entitats de lísing, entitats de crèdit oficial ...) reben els diners de les unitats de despesa amb Superàvit, mentre que aquests intermediaris ofereixen a les empreses recursos a més llarg termini i d'una quantia superior a la rebuda per una sola unitat de despesa amb superàvit, de manera que realitza una transformació dels recursos rebuts per les famílies.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cuervo, Alvaro. Manual del sistema financer espanyol. Ariel, 2008. ISBN 9788434445536. 


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]