Sistema semipresidencialista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els sistemes semipresidencialistes es mostren en groc

El sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern. Difereix del sistema parlamentari atès que el president és elegit per vot popular i no és només una figura representativa cerimonial. Per altra banda, difereix del sistema presidencialista atès que existeix el concepte de primer ministre, el qual té responsabilitats davant de la branca legislativa del govern.

Els poders el president i el primer ministre es divideixen de manera distinta a cada país que utilitza aquesta forma d'organització política. Per exemple, a França, el president n'és responsable dels afers estrangers mentre que el primer ministre n'és responsable dels afers nacionals. En aquest cas, però, la divisió de poders entre el primer ministre i el president no s'esmenta a la constitució, sinó que ha evolucionat com a convenció política. Per contra, a Finlàndia, el sistema polític del qual emula el sistema francès, la divisió de poders és clarament expressada a la constitució: "les polítiques estrangeres són encapçalades pel president en cooperació amb el gabinet".

Els sistemes semipresidencialistes poden tenir períodes de cohabitació, en què el primer ministre i president són electes de manera separada i de partits rivals. Això permet la creació d'un sistema efectiu de verificació i balanç, comú al sistema presidencialista. No obstant això, també pot crear una forta tensió política entre els dos partits en el poder.

Algunes nacions amb sistemes semipresidencialistes són: Egipte, Finlàndia, Pakistan, Portugal, Romania, Rússia i Taiwan entre altres. Àustria i Irlanda, segons les seves constitucions, atorguen fins i tot més poders als presidents. No obstant això, els presidents, per tradició, no els utilitzen, i funcionen de facto com a sistemes parlamentaris.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]