Sit negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sit negre
Emberiza cia (Ján Svetlík).jpg
Il·lustració d'una parella d'hortolans cellards.
Il·lustració d'una parella d'hortolans cellards.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Emberizidae
Gènere: Emberiza
Espècie: E. cia
Nom binomial
Emberiza cia
Linnaeus, 1766
Subespècies

Emberiza cia cia
Emberiza cia prageri
Emberiza cia par
Emberiza cia africana
Emberiza cia hordei
Emberiza cia flemingorum

Emberiza cia - MHNT

El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard o cip cip (Emberiza cia) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que amida 16 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa 25 g.[1] Té el cap i la gola grisos, recorreguts per unes bandes negres. És bru per sobre amb llistes negres i brunes rogenques per sota. Menja gra, fulles tendres i petits insectes per als pollets. Habita entre els 400 i 2.000 m d'altitud (és un dels pocs ocells que viu a 2.000 m d'altitud) en terrenys rocallosos sense que el tipus de vegetació sigui un paràmetre a tindre en compte, ja que pot viure a les boixedes, brolles, conreus, pastures i erms amb arbustos i altres medis arbustius amb arbres dispersos o sense[2] Habita tota la península Ibèrica, a l'Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l'Àsia Menor, a Palestina i a l'Himàlaia. Als Països Catalans es troba al Prepirineus, Collsacabra, Guilleries i Montseny.

És sedentari i a l'hivern, si fa massa fred, abandona les muntanyes, on viu normalment, i baixa a les planes per alimentar-se als conreus. La femella fa el niu a terra, darrere una pedra o un matoll, i hi pon 4 ous al maig-agost (a voltes fa 3 postes). Els cova durant 12 dies i els novells que en neixen deixen el nial als 10-13 dies.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdFacts. (anglès)
  2. Grup de Naturalistes d'Osona. (català)
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 109-110. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]