Sitges
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Garraf  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 31.954 (2023) (727,88 hab./km²) | ||||
| Llars | 121 (1553) | ||||
| Gentilici | Sitgetà, sitgetana | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 43,9 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània i riera de Ribes | ||||
| Altitud | 10 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Aurora Carbonell i Abella (2019–) | ||||
| Pressupost | 55.703.745,00 € (2007) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08870 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 93 | ||||
| Codi INE | 08270 | ||||
| Codi IDESCAT | 082704 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | sitges.cat | ||||
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.[3][4][5]
El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part de quatre estrelles com a mínim. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Les Botigues de Sitges | 2.173 |
| Garraf | 329 |
| Sitges | 26.115 |
| Vallcarca | 0 |
Història
Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una falange i una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys,[6] restes d'indústria lítica i fauna Plistocena. Al terme municipal hi ha nombroses coves amb presència humana durant el neolític i l'edat dels metalls, entre les quals en destaquen la Cova Verda i la Cova de Sant Llorenç. Al puig de Sitges està documentat un assentament que comença a ocupar-se a les darreries de l'edat del Bronze (segle IX-VIII aC), segueix funcionant en època ibèrica i es transforma en un establiment romà que perdura, com a mínim, fins al segle II dCal voltant del segle IV AC. Associats a aquest extens i important jaciment, de gairebé tres hectàrees de superfície, en els darrers anys s'han fet nombroses troballes de sitges, parets, dipòsits, retalls a la roca i farciments. A més d'aquest nucli del puig de Sitges, en època romana hi havia una gran vil·la romana a l'ermita del Vinyet. S'ha intentat relacionar aquests jaciments amb la petita ciutat romana de Subur, citada per les fonts clàssiques, tot i que encara no s'ha pogut demostrar. Unit a l'Olèrdola ibèrica i romana, el port de Subur hauria servit d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.
A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins al 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume el Just i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.
La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345, quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges, la vila va esdevenir la sortida comercial a l'exterior dels productes del Penedès.
Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) maldà per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definitivament i s'incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagué. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària que cresqué a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingué el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes.
Al segle XIX arribà un dels capítols més tràgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment històric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig però posteriorment es restaurà el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).
La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII durà fins a principis del XIX. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon terç del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amèrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (època dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilació dels americanos sitgetans.
Abans de convertir-se en una vila plenament turística, a Sitges s'obriren amb capital americà diverses fàbriques (entre elles la fàbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fàbriques on treballava més del 80% de la població.
Malgrat aquest desenvolupament industrial els orígens del turisme es troben el 1879 quan ja es practicaven els banys com a teràpia medicinal, i que més endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un difícil accés des de Barcelona però l'arribada del ferrocarril afavorí la comunicació amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusiñol el 1891 Sitges es convertí en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visità Sitges Charles Deering, un milionari nord-americà que transformà el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i llançaren Sitges a la fama turística. En elles si realitzaran les anomenades Festes Modernistes, on s'estrenaven obres musicals i literàries. De tot aquell art en queda una gran mostra en el mateix Cau Ferrat, que actualment és un museu. L'any 1918[7] l'industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran va projectar la ciutat-jardí Terramar i fou un dels principals inversors de l'Autòdrom de Terramar[8] (a tocar del terme de Sitges, però ja en el veí municipi de Sant Pere de Ribes).
Americanos
Els americanos eren burgesos que van anar a fer fortuna a Amèrica, sobretot durant el segle XIX. També són coneguts com a indianos, ja que quan Colom va arribar a Amèrica es pensava que havia arribat a l'Índia, i fins al cap d'uns anys es pensava que eren les Índies, i no un nou continent. Els americanos estaven a Sitges a l'època de la invenció del ferrocarril i van promoure la seva arribada. Van tenir una influència important en l'arquitectura de Sitges, ja que van encarregar a molts arquitectes construir grans cases modernistes a Sitges.
Esdeveniments
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
- 1041: S'aixeca el Castell de Sitges. En el seu indret s'alça actualment l'Ajuntament
- 1306: El poble passa a mans de Bernat de Fonollar
- 1326: A causa de la mort de Bernat el poble torna a la Corona de Jaume el Just
- 1385: Jaume el Just cedeix a Bernat de Fortià Sitges, Garraf i Miralpeix
- 1390: La Pia Almoina acumula tots els drets dominicals i jurisdiccionals del poble
- 1778: Es promulga la Llei del Lliure Comerç amb Amèrica. Aquesta obertura comercial suposa el creixement i la consolidació de l'activitat marítima. Comença així la tala de boscos per tal d'ampliar els cultius de malvasia i també es produeix una gran corrent migratòria cap a Amèrica.
- 1814: La població deixa de formar part de la Pia Almoina i torna a la Corona
- 1833: Més del 27% dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgetans (tant la família Bacardí, com la família Brugal, en l'origen de dos dels més importants productors de rom d'avui en dia, són originàries de Sitges).
- 1838: L'1 de maig es produeix l'atac de les tropes carlines
- 1853: Primera actuació del Ball de diables de Sitges a la Festa Major
- 1881: Arribada del ferrocarril a la població (estacions de Sitges, de Garraf i baixador de Vallcarca)
- 1886: Es publica el primer exemplar de L'Eco de Sitges
- 1896: Primera referència escrita del Xató a L'Eco de Sitges
- 1899: Construcció del Mercat
- 1925: Es funda el Club Natació Sitges
- 1952: Es funda el Club de Mar de Sitges
- 1958: Primera edició del Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges
- 1966: Ricardo Urgell obre a Sitges la primera discoteca Pacha
- 1967: Primera edició de la Setmana del Cinema Fantàstic i del Terror (actualment anomenada Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya)
- 1986: Es crea el Parc Natural del Garraf (comprèn 9 municipis, entre els quals hi ha Sitges)
- 1986: La ciutat de Sitges estableix un rècord "Guinness" amb l'organització d'un dinar a la taula més llarga del món (2.400 metres).
- 1991: La Festa Major de Sitges és declarada Esdeveniment d'Interès Nacional
- 1992: S'inaugura l'autopista Pau Casals
- 1994: Primera edició del Ral·li de motocicletes d'època Barcelona-Sitges
- 2000: TV3 fa les campanades des de Sitges.
- 2003: El sitgetà d'origen argentí Joan Antoni Flecha guanya una etapa al Tour de França.
- 2006: XXX Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes
- 2007: Any Rusiñol, que commemora el 75è aniversari de la mort de l'artista
- 2008: Inici de la vianalització del centre històric de la vil·la
- 2008: El CP Sitges (Hoquei Patins Masculí) ascendeix a l'OK Lliga
- 2009: Any Miquel Utrillo, amb l'objectiu de recuperar la seva personalitat artística en el context de la historiografia cultural
- 2010: Reunió del Grup Bildelberg a la seva conferència anual
- 2012: Sitges s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)
- 2013: Sitges recupera el noms de "carrer de la Bassa Rodona" i "plaça del Pou Vedre"
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| CiU | Miquel Forns | 2.040 | 5 | 19,20% | |
| SeP | Ricard Vicente | 1.414 | 3 | 13,46% | |
| C's | Manuel Rodríguez | 1.143 | 3 | 10,70% | |
| ERC | Aurora Carbonell | 1.130 | 3 | 10,60% | |
| CUP-PA | Xavier Nin | 1.122 | 3 | 10,50% | |
| NH | Lluís Marcé | 978 | 2 | 9,20% | |
| SITGES-GI | Maria del Vinyet Lluis | 743 | 1 | 7% | |
| PP | Ferran Llombart | 688 | 1 | 6,50% | |
| AS | Cristina Martínez | 430 | - | 4,05% | |
| MES | Jordi Serra | 421 | - | 3,97% | |
| EpS | Armand Paco | 210 | - | 1,98% | |
| SBC | Marc Martínez | 132 | - | 1,24% | |
| Vot en blanc | 154 | % | |||
| Total | votants | 21 | |||
L'alcalde actual és Miquel Forns (CiU), fruit d'un pacte el 2015 amb ERC .[10]
| PSC | CiU | PPa | NH | GI-S | CUP | ERC | ICVb | AxS | UCDc | Altres | Total | Alcalde | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 6 | 4 | – | – | – | – | 1 | 1 | – | 5 | 0 | 17 | Jordi Serra i Villalbí (PSC) |
| 1983 | 8 | 4 | 2 | 2 | – | – | – | – | – | – | 0 | 17 | Josep Cots i Puigdollers (CiU) |
| 1987 | 9 | 5 | 2 | 0 | – | – | – | – | – | 1 | 0 | 17 | Jordi Serra i Villalbí (PSC) |
| 1991 | 9 | 4 | 1 | 1 | – | – | 1 | 0 | – | 1 | 0 | 17 | Jordi Serra i Villalbí (PSC) |
| 1995 | 7 | 5 | 3 | 2 | – | – | 0 | 0 | – | – | 0 | 17 | Pere Junyent i Dolcet (CiU) |
| 1999 | 5 | 5 | 3 | 3 | – | – | 1 | 0 | – | – | 0 | 17 | Pere Junyent i Dolcet (CiU) |
| 2003 | 8 | 2 | 3 | 3 | – | – | 2 | – | 3 | – | – | 21 | Jordi Baijet i Vidal (PSC) |
| 2007 | 10 | 4 | 2 | 2 | – | – | 1 | 1 | 1 | – | 0 | 21 | Jordi Baijet i Vidal (PSC) |
| 2011 | 7 | 6 | 3 | 2 | 2 | 1 | 0 | 0 | 0 | – | 0 | 21 | Miquel Forns i Fusté (CiU) |
| Sources: Municat | |||||||||||||
Cultura
Els gegants Moros de Sitges són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la Vila de Sitges, es van construir a finals del segle XIX i van desaparèixer a principis del segle XX.
Els nous gegants es van construir l'any 1979 per part de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, i van ser anomenats Fal·luch, el gegant (4.25 metres i 90 quilos) i Laia, la geganta (4.15 metres i 85 quilos).
Calendari de festes i festivals
- Carnaval: febrer
- Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges: primer diumenge del mes de març
- Festival Internacional de Patchwork: entre el 12 i el 19 març
- Gay Pride Sitges: juny (data variable)
- Corpus Christi: juny (data variable)
- Festival Internacional de Tango de Sitges entre l'11 i el 24 de juliol
- Festa Major: Sant Bartomeu (24 d'agost)
- Verema i Mostra de vins: setembre (data variable)
- Festa Major Petita: Santa Tecla (23 de setembre)
- Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya: Del 4 al 14 d'octubre
Gastronomia
Museus
- La Pleta. Centre d'Informació del Parc del Garraf[11]
- Cau Ferrat
- Museu Romàntic Can Llopis
- Maricel
- Museu d'Art Contemporani de Sitges[12]
- Parc escultòric de Sitges (museu virtual)
Fills i filles il·lustres
- Categoria principal: Sitgetans
- Bartomeu Carbonell i Batlle (1843-1929): Comerciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892)
- Antoni Català i Vidal (1891-1978): Compositor, entre altres obres, de la Processó de Sant Bartomeu, músic i crític musical
- Salvador Carbonell i Puig (1882-1968): Comerciant establert a Cuba que fundà Fora Grillons!, la primera publicació separatista catalana, i el Grop Nacionalista Radical 'Catalunya', la primera organització polítca separatista.[13]
- Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968): Regidor i alcalde de Sitges durant el període republicà i màxim exponent del sector socialista d'estat Català durant la Guerra Civil.
- Antonio Mingote Barrachina, dibuixant i escriptor en castellà.
- Ramon Planes i Izabal (1905-1989): Escriptor, fundador del Grup d'Estudis Sitgetans i militant d'Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya de Sitges.
- Bartomeu Robert i Yarzábal, descendent (per part de pare) de sitgetans.
- Pere Stämpfli, pintor suís, nomenat fill adoptiu el 2004.[14]
- Santiago Rusiñol, pintor modernista i creador del Cau Ferrat
- Joaquim Sunyer i de Miró, pintor noucentista.
- Facund Bacardí i Massó, així com Andreu Brugal i Montaner. Fundadors dels roms Bacardí i Brugal, respectivament. Emigrants a Amèrica.
- Marta Artigas i Masdeu, gimnasta que participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984.
Referències
- ↑ Document de la FEMP
- ↑ Notes sobre una reunió de treball entre les dues ciutats agermanades
- ↑ Histoire de la Catalogne de Joaquim Nadal i Farreras, Philippe Wolff (1982)
- ↑ Llibre Los catalanes en la guerra de España de José María Fontana Tarrats publicat l'any 1977
- ↑ Dictionnaire de géographie ancienne et moderne: à l'usage du libraire et de l'amateur de livres de Pierre Deschamps
- ↑ Daura, J., Sanz, M., Pike, A. W. G., Zilhão, J., Subirà, M.E., Fornós, J.J., Fullola, J. Mª., Julià, R. 2010. Stratigraphic context and direct dating of the Neanderthal mandible from Cova del Gegant (Sitges, Barcelona). Journal of Human Evolution 59(1): 109-122.
- ↑ vid. Lluís Subirana. Francesc Armengol i Duran. Un sabadellenc enamorat de Sitges. Sabadell: 2006. Fundació Ars. Biblioteca Quadern
- ↑ La Vila de Sitges en Quatre Pinzellades del llibre Història de Garraf de Rafael Mateos Ayza
- ↑ «Resultats electorals municipals a Sitges 2015».
- ↑ [1]
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 113. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ 3cat24, El Museu d'Art Contemporani de Sitges obrirà portes el mes d'abril de 2011 Consulta 11/12/2010
- ↑ Marc Santasusana i Corzan La determinant aportació sitgetana als projectes d'alliberament nacional: Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 2010
- ↑ Pere Stämpfli
Vegeu també
- El Codolet
- Llista d'alcaldes de Sitges
- Llista d'edificis de Sitges
- Pi de Can Girona
- Puig Beix
- Pujol Petit
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina web del Patronat de Turisme
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Sitges
- Què fer a Sitges
- Les Festes de Sitges
- Guia turística de Sitges (monuments, fires, festes...)
- Museus de Sitges
- Resultats de les Eleccions Locals 2015 amb el nombre del regidors i regidores del Ple Municipal
Municipis del Garraf | ||
|---|---|---|
 | ||
