Sitric Cáech

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sitric Cáech o Sihtric Cáoch (irlandès antic: Sihtric ua Ímair; nòrdic antic: Sigtrygg, dit «el Guerxo»,[1] ( mort el 927), va ser un cabdill nòrdic-gaèlic, monarca víking del regne de Dublín i més tard també de Jòrvik a Anglaterra.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Sitric era un dels néts de Ivar de Dublín, per tant pertanyia a la dinastia nòrdica coneguda com a Uí Ímair, que junt amb els seus parents Gofraid ua Ímair i Ragnall ua Ímair, seria molt influent i activa a Irlanda i nord de Gran Bretanya.Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A.D. 1014 (en anglès). Edinburgh: Dunedin, 2007. ISBN 1-903765-89-0. 

Irlanda[modifica | modifica el codi]

Els Annals d'Ulster recullen l'arribada de dues flotes víkingues a Irlanda el 917, una liderada per Ragnall i l'altra per Sitric, tots dos de la 'casa d'Ívar', que van lluitar contra Niall Glúndub, derrotant les forces locals i, d'acord amb els annals, Sihtric després va entrar a «Ath Cliath», és a dir, Dublín, i que hem d'assumir per les fonts que va prendre possessió de la plaça.[2] Ragnall ua Ímair, després va conquerir Waterford, i es va dirigir cap a Escòcia,[3] i més tard va conquerir Jòrvik (avui York) a on es va proclamar rei.

Sitric va combatre a diverses batalles contra Niall Glundub. Una gran guerra s'esmenta a les cròniques el 918, i el 919, Niall i molts altres reis irlandesos van morir en una gran batalla a les portes de Dublín.[4] Va ser probablement la derrota més devastadora dels irlandesos infligida per l'exèrcit escandinau.

Anglaterra[modifica | modifica el codi]

El 920 o 921, Sitric va abandonar Dublin. Els cronistes citen que va deixar el regne «amb el poder de Déu»,[5] però la veritat és que després de la mort del seu germà Ragnall s'havia convertit en rei de Jòrvik. El seu altre germà, Gofraid, quedava al capdavant de Dublín.

Sitric va atacar Mercia des de la frontera amb el seu regne de York,[6] i va dirigir els seus exèrcits a Confey i d'altres batalles.

Es va casar l'any 926 amb la germana del rei Athelstan (probablement Edith de Polesworth)[7] en un moviment polític dissenyat pel mateix Athelstan per tal de consolidar la seva influència al nord d'Anglaterra. Sitric va morir sobtadament un any més tard, el 927 i Athelstan va assumir el tron del rei víking.[8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Breeze, Andrew. «The Irish Nickname of Sitric Caoch (d. 927) of York, Saga-book of the Viking Society, 25» (en anglès) pp. 86-87, 1998-2001.
  2. Annals d'Ulster any 917:3,4,5
  3. Annals d'Ulster any 918:4
  4. Annals d'Ulster 918:6, 919:3
  5. Annals d'Ulster any 920.5
  6. «Sihtric (Norse King of York)» (en anglès). [Consulta: 18 de febrer de 2013].
  7. «Who Was St. Editha?» (en anglès). [Consulta: 18 de febrer de 2013].
  8. Higham 1993, p. 186-190.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Higham, N. J. The Kingdom of Northumbria AD 350–1100 (en anglès). Stroud: Sutton, 1993. ISBN 0-86299-730-5. 
  • Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A.D. 1014 (en anglès). Edinburgh: Dunedin, 2007. ISBN 1-903765-89-0. 
  • Woolf, Alex. From Pictland to Alba, 789–1070(The New Edinburgh History of Scotland ) (en anglès). Edinburg: Edinburgh University Press, 2007. ISBN 0-7486-1234-5.