Skald

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un skald era el nom donat als poetes guerrers víkings que serviren a les corts escandinaves durant la Edat Mitjana.

Aquests poetes acomplien la funció d'exalçar les virtuts dels reis i cabdills als que servien a través de composicions poètiques, aclamant la seva generositat, o el seu valor en la batalla. El seu paper no consistia únicament en la composició poètica, sinó que recollien la tradició de la mitologia nòrdica, i exercien també de cronistes, escriptors, i testimonis de la història. Olaf II de Noruega, conegut com "El Sant" esmenta clarament aquest fet.

Ell cridà als seus skalds i els ordenà entrar a la sala de la seva fortalesa. " Vosaltres deveu estar aquí" va dir, "i ser testimonis de tot el que passarà aquí. Així no necessitareu que ningú us digui res, doncs podreu dir-ho per vosaltres mateixos i compondre versos sobre això més tard".

Així mateix, alguns skalds són també protagonistes de diverses sagues, com el cas del reconegut poeta i antiheroi Egil Skallagrímson

Les seves obres constitueixen l'anomenada poesia skàldica, que juntament amb la poesia èddica, conformen la poesia en nòrdic antic. La poesia skàldica està caracteritzava per la seva complexitat, i per l'ús dels vers al·literau, propi de la tradició poètica germànica

Història[modifica | modifica el codi]

La poesia skàldica es pot traçar fins al segle IX, amb Bragi Boddason i la seva Ragnarsdrápa, considerada la poesia nòrdica més antiga coneguda, i el seu autor com l'skald original. Els skalds cresqueren en importància en la societat nòrdica, guanyant posicions d'influències al servir i influir als reis i cabdills, exercint la funció de principal historiador i transmissor de la cultura oral i la memòria popular en la societat nòrdica, i essent elegits en les assemblees locals i generals, els Thing i la Althing islandesa respectivament. Els skalds foren també una peça clau en la difusió del cristianisme a Escandinàvia, quan com a principals agents de la cultura passaren d'adorar i glorificar als Déus nòrdics per al déu cristià i els seus sants. Durant el segle XII, l'amenaça d'extinció dels skalds conduí a Snorri Sturluson, el més famós dels skalds i un gran poeta, a compilar la Edda en prosa, o Edda de Snorri, amb l'objectiu de difondre i preservar la cultura nòrdica i la tècnica i característiques de la seva composició poètica, i les subtilitats del ver al·literatiu i els kennings; una obra que és actualment la principal font per entendre la figura dels skalds i la literatura nòrdica antiga.

Skalds destacats[modifica | modifica el codi]

Es coneixen a més de 300 skalds al llarg del període que va del 800 al 1200 d.C., molts dels quals figuren en la Skáldatal.

  • Bragi Boddason "el Vell" (principis del s. IX), autor del Ragnarsdrápa
  • Thorbjörn Hornklofi (s. X), skald del rei Harald I de Noruega
  • Thjódólfur úr Hvini (fl. c. 900), autor del Haustlöng i Ynglingatal
  • Eyvindr Finnsson (s. X), conegut també com a Eyvindr skáldaspillir, o Eyvindr el Plagiador, autor del Hákonarmál y Háleygjatal
  • Egill Skallagrímsson (s. X), autor del SonatorrekHöfuðlausn y Arinbjarnarkviða
  • Kormákr Ögmundarson (mitjans del s. X), el personatge principal del Kormáks saga
  • Eilífr Goðrúnarson (finals del s. X), autor del Þórsdrápa
  • Þórvaldr Hjaltason (finals del s. X), un skald del rei Eric el Victoriós
  • Hallfreðr Óttarsson (finals del s. X, poeta a la cort del rei Olaf I de Noruega
  • Einar Helgason "Skálaglamm" (finals s. X), "de les monedes relluents", autor del Vellekla
  • Úlfr Uggason (finals del s. X), autor del Húsdrápa
  • Tindr Hallkelsson (fl. c. 1000), un dels poetes a la cort de Haakon Sigurdsson
  • Gunnlaugr Illugason (s. X/XI), conegut com a Ormstunga (llengua de serp") per la seva predilecció por la sàtira i la invectiva
  • Sigvatr Þórðarson (principis del s. XI)
  • Þórarinn loftunga (principis del s. XI)
  • Óttarr svarti (mitjans del s. XI), poeta a la cort dels reis Olof Skötkonung i Olaf II de Noruega
  • Haraldr Harðráði, rei de Noruega (mitjans del s. XI)
  • Arnórr Jarlaskáld (mitjans s. XI), conegut com a l'skald dels Jarls
  • Einarr Skúlason (s. XII), autor del Geisli
  • Snorri Sturluson (s. XII/XIII)
  • Þórir Jökull Steinfinnsson (s. XIII)

Referències[modifica | modifica el codi]