Skopje

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Skopje
Скопје
Bandera de Skopje Escut de Skopje
(En detall) (En detall)
Localització
Skopje
Localització de Skopje (verd) a Macedònia
Landmarks of Skopje.JPG
Estat
• Regió
República de Macedònia
Skopje
Superfície 1.854 km²
Altitud 240 msnm
Població (2006)
  • Densitat
506,926 hab. 273.422 hab/km²
Coordenades 42° 0′ N, 21° 26′ E / 42.000,21.433Coord.: 42° 0′ N, 21° 26′ E / 42.000,21.433
Dirigents:
• Alcalde:

Koce Trajanovski
Patrona Verge Maria
Web

Skopje (en català antic, Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia. Té 506.926 habitants (cens del 2002), que equival a més d'una quarta part de la població total del país. Skopje es troba a 42°0′N 21°26′E i es localitza en la part més alta del riu Vardar. És el centre polític, econòmic i cultural, econòmic i acadèmic del país i un centre important d'indústries metal·lúrgiques, químiques, de la fusta, tèxtils, del cuir i d'impremta. El desenvolupament industrial ha estat acompanyat per un intens desenvolupament intern i extern del comerç i de la banca, així com d'activitats culturals i esportives.

És una localització important per a les indústries de procés dels metalls, químiques, de la fusta, tèxtils, del cuir i d'arts gràfiques, però ha sofert tancaments importants des del 1991. El desenvolupament industrial de la ciutat ha estat acompanyat pel desenvolupament dels sectors comercial i bancari, a més de l'èmfasi en els camps de la cultura i l'esport.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista del riu Vardar i el Pont de Fusta de nit.

Skopje (llatí Scupi, grec Σκοῦποι) va ser fundada en el segle III aC sobre el riu Vardar (antic Axio), pels dàrdans, un poble que vivia fora de les fronteres del regne de Macedònia. Fou una fortalesa frontera dels il·liris amb Macedònia que estava situada a poc distància al nord-oest de la moderna ciutat on ara hi ha els pobles de Bardovac o Zlokučani, amb el nom de Skupi. Al segle I aC fou capital de la província de Dardània i va restar una ciutat romana important (amb el nom llatinitzat de Scupi o Scopi) en l'època imperial. En època bizantina va ser destruïda per un terratrèmol en l'any 518 just després de ser atacada per tribus bàrbares i es va reconstruir a una certa distància, a la vora del riu Vardar, amb el nom de Justiniana Prima. D'aquesta època és el monumental aqüeducte que abastia d'aigua a la ciutat. Bisbes de Scupi són coneguts entre els segles IV i VI. Es conserven runes d'una instal·lació termal i d'un teatre, d'una basílica episcopal i d'un cementiri, i sobretot de les muralles. Els eslaus li van donar el nom de Skopje i els bizantins li deien Skopia. Els eslaus, arribats a la zona al segle VI van dominar per un temps la ciutat al final del segle VII, però els bizantins la van recuperar.

Vers el 980, els bizantins foren derrotats al pas de les muntanyes Haemos pels búlgars però, 21 anys després, a començaments del segle XI, Basili II Bulgaròctonos va derrotar completament als búlgars a la vora de Skopia. Els búlgars es van revoltar el 1040 i es van apoderar de la ciutat, però finalment foren derrotats; el 1071, altre cop revoltats sota la direcció del senyor local d'Uskub Jordi Vojtej, van fracassar igualment. El 1198, restaurat l'estat búlgar, Skopia en va passar a formar part, i la van conservar fins al 1277. En aquest any va passar als bizantins sota Miquel VIII Paleòleg, però el serbis la van ocupar el 1282 fins al 1355. Des el 1346 va ser capital de la Gran Sèrbia d'Esteve Dushan. A la seva mort el 1355 va passar a Vukašin Mrnjavčević i al seu fill Marco Kraleviti (1356-1389). El 1389 [1] va ser ocupada pels turcs otomans i llavors fou coneguda amb el nom turc Üsküb (Uskub) o Uskup durant el mig mil·lenni de domini otomà.

Üsküb es va convertir en la capital del wilayat (districte) de Kosovo; va començar el seu desenvolupament al segle XV en part aturat per un terratrèmol el 1533, i després un incendi el 1594; va tenir un gran desenvolupament en tots els camps als segles XVI i XVII i va esdevenir una de les principals viles de la Rumèlia. Evliya Çelebi la va visitar al segle XVII i en dona una extensa descripció. El 26 i 27 d'octubre de 1689 va ser saquejada i incendiada pel general austríac Picolomini durant la guerra de la Santa Lliga, en la que els imperials van tenir el suport de rebels locals serbis; el 1690 ja tornava a estar en mans otomanes però havia quedat quasi despoblada, no sols per l'atac imperial sinó també per una pesta que va seguir; els musulmans van emigrar a Istanbul i els serbis (dirigits per Arsenje Čarnojević, cap al nord i cap a Hongria. El 1706 la pesta va tornar a assolar la regió i altre cop la ciutat, que es començava a recuperar, en va quedar afectada, fugint molts habitants que no es va compensar per l'arribada de serbis de les muntanyes i albanesos de Ljuma (Albània del nord), de Debar i de Kosovo. Al final del segle XVIII encara no s'havia recuperat i és esmentada com una vila de segon orde amb uns 6.000 habitants; fou al segle XIX quan va tornar a agafar empenta amb l'emigració d'habitants musulmans i cristians de les zones veïnes. L'obertura de la via fèrria de Belgrad a Nish, Uskub i Salònica comunicava la ciutat amb Sèrbia i afavoria el comerç, i encara va fer pujar més la població. El 1836 tenia 10.000 habitants, el 1858 havia passat a 20.000 (13.000 musulmans i 1000 jueus, la resta cristians) i vers 1900 eren 32.000 habitants (17.000 musulmans si bé en part[Aclariment necessari] albanesos, els jueus romanien estables). Va aparèixer el primer diari musulmà, anomenat Kosova, diari oficial del wilayat, que des del 1888 va tenir capital a Pristina; el diari va aparèixer fins al 1909.

Entre els habitants hi havia serbis, búlgars, turcs, albanesos i gitanos. Era la seu d'un arquebisbe grec ortodox, de l'arquebisbe dels Albanesos Catòlics Romans i d'un bisbe búlgar. En 1910, Agnes Gonxha Bojaxhiu, després coneguda com la Mare Teresa, va néixer en Üsküb en una família albanesa catòlica.

El 1912 els serbis la van ocupar i li van donar el nom de Skoplje durant la Primera Guerra Balcànica i va ser cedida a Sèrbia el 1913; durant la I Guerra Mundial va ser ocupada pels búlgars (1915 a 1918) però el desembre de 1918 fou assignada a Sèrbia, la qual es va unir a altres territoris per formar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens el 1920 i Iugoslàvia al 1929. El 1921 tenia 41.066 habitants. La majoria dels turcs van emigrar (1921-1924) i va passar a ser una ciutat eslava (Skoplje) que va arribar el 1941 als 80.000 habitants. Va estar sota el domini búlgar des de 1941 fins a 1944 i pels alemanys (1944) però va tornar a Iugoslàvia; fou alliberada pels partisans el 13 i 14 de novembre de 1944, i tot seguit es va transformar en la capital de la República Federada de Macedònia dins Iugoeslàvia. En 1963, Skopje va ser colpejat per un gran terratrèmol, i una gran quantitat de monuments culturals van quedar greument danyats. Tot i aquest entrebanc el desenvolupament sota el domini iugoslau entre 1945 i 1991 fou extraordinari.

Skopje va créixer ràpidament i es va convertir en un important centre industrial del sud de la regió balcànica. La població va passar a 172.000 habitants el 1961 a 220.000 el 1965, i a 500.000 el 1985. La comunitat musulmana va gaudir de tolerància i va créixer a partir dels anys cinquanta. Entre 1991 i 1992 la Federació Iugoslava es va dissoldre i Skopje es va convertir en la capital de la República independent de Macedònia. Grècia es va oposar a l'ús del nom Macedònia pel nou estat i va imposar un bloqueig econòmic, el qual va afectar greument l'economia de Skopje, perquè es va tancar el seu accés al mar a través de Tessalònica. El bloqueig es va aixecar finalment el 1995 gràcies a un acord entre Grècia i Macedònia. Molts grecs denominen a Macedònia com la "República de Skopje" i als seus habitants (pejorativament) com "Skopianí" (habitants de Skopje en grec).

Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat està situada al nord del país, al cor dels Balcans, a mig camí entre Belgrad i Atenes,[2] en el curs superior del riu Vardar, el principal riu de Macedònia, que desemboca al mar Egeu. La vall del Vardar està envoltada per turons i muntanyes que marquen els límits administratius de la ciutat.

El municipi es troba a una altitud d'uns 245 metres i ocupa una superfície de 1.818 km².[3] L'àrea urbanitzada, però, està limitada a 70 km².

La ciutat de Skopje és a la frontera amb Kosovo, al nord-oest. Limita amb els municipis macedonis de Tchoutcher-Sandevo, Lipkovo, Aratchinovo, Ilinden, Stoudenitchani, Sopichte, Jelino i Yegounovtse.

Clima[modifica | modifica el codi]

La ciutat té un clima continental, amb estius càlids i hiverns freds.

Personatges nascuts a la ciutat[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Skopje

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'Enciclopèdia de l'Islam diu que fou a començaments del 1392 potser el 6 de gener
  2. Skopje, capital de Macedònia (2008) (consultat el 20 setembre 2012) (anglès)
  3. Chiffres, Ville de Skopje (2009) (consultat el 20 setembre 2012) (anglès)