Snow Falling on Cedars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Snow Falling on Cedars

Fitxa tècnica
Direcció: Scott Hicks
Direcció artística: Jeannine Oppewall

Guió: Ron Bass i Scott Hicks adaptació de David Guterson.

Música: James Newton Howard

Fotografia: Robert Richardson

Muntatge: Hank Corwin

Protagonistes: Ethan Hawke
Youki Kudoh
Rick Yune
Max von Sydow
Sam Shepard

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1999
Duració: 127 minuts

Companyies
Productora: Universal Pictures
The Kennedy/Marshall Company

Pàgina sobre “Snow Falling on Cedars a IMDb

Valoracions
IMDb 6.7/10 stars
FilmAffinity 6.0/10 stars

Snow Falling on Cedars és una pel·lícula del director australià Scott Hicks estrenada el 1999.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Illa de San Piedro, en el Pacífic Nord, el 1950. Els americans de socarel toleren els japonesos que hi viuen, però el record de Pearl Harbor és encara viu. La mort misteriosa del pescador Carl Heine enverina les relacions entre els dos comunitats, ja que Kazuo Miyamoto és el culpable escollit. El jove periodista Ishmael Chambers cobrirà el procés. L'assumpte hi té una significació molt personal, ja que la dona de Miyamoto, Hatsue, va ser el seu primer amor, abans que conegui la deportació al camp de Manzanar.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Context del film[modifica | modifica el codi]

La novel·la de David Guterson va tenir un ressò tant de públic com de crítica als Estats Units, donant particular eco a l'internament dels japonesos-estatunidencs durant la Segona Guerra mundial. Poc abans de l'èxit de la seva pel·lícula Shine, el realitzador Scott Hicks tenia previst adaptar-lo per al cinema, però Universal posseïa llavors els drets. Amb una nominació als Oscars, a Hicks li van finalment proposar la realització de la pel·lícula. Va retocar el guió original escrit per Ron Bass, treien en particular una veu en off en la narració.[3] El pressupost va ser de 35 milions de dòlars.

Rebuda del film[modifica | modifica el codi]

En la seva estrena als Estats Units, Snow Falling on Cedars només va recaptar 14,42 milions de dòlars (en un Max de 1150 pantalles), un fracàs que va fer que la pel·lícula no aconseguís ser rendible malgrat les seves recaptacions en altres territoris (8,6 milions de dòlars.[4] La crítica es va mostrar molt fluixa en el seu conjunt,[5] fins i tot un crític influent com Roger Ebert la va defensar com una de les rares pel·lícules que mantenen en el seu estil cinematogràfic la complexitat de la novel·la.[6] Jeff Reichert, jutja la indiferència suscitada per la pel·lícula particularment injusta[7]

En els Oscars, Robert Richardson va obtenir una nominació per a la seva fotografia.

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. filmaffinity. Snow Falling on Cedars. filmaffinity. 
  2. amg. Snow Falling on Cedars (en anglès). amg. 
  3. Snow Falling on Cedars (en anglès). 
  4. Snow Falling on Cedars (en anglès). 
  5. Snow Falling on Cedars (en anglès). 
  6. "Told this way, the story seems like crime and romance, but "Snow Falling on Cedars" reveals itself with the complexity of a novel, holding its themes up to the light so that first one and then another aspect can be seen. The style is crucial to the subject." Roger Ebert, Snow falling on cedars, Chicago Sun times, 1999
  7. Reichert, Jeff. Forget Me Not , Reverse shot for president, 2004 (en anglès). 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema