Sobre l'origen del món
| Tipus | manuscrit  |
|---|---|
| Sèrie | |
| Part de | Manuscrits de Nag Hammadi |
Sobre l'Origen del Món és un llibre considerat apòcrif gnòstic que forma part del tractat quint del còdex II dels Manuscrits de Nag Hammadi (NH II,5, 97-127). Es troben alguns fragments a NH XIII,2: fragment; i a Brit. Lib. Or. 4926. No té títol, cosa que explica el seu nom; encara que també de vegades se'l anomena De l'origen del món. Molt pròxim a la Hipòstasi dels Arconts, que és un comentari sobre l'antropologia bíblica, L'Escrit sense títol és un tractat didàctic sobre l'origen del món, un llibre coherent i sistemàtic sobre el problema del principi i del fi.
Finalitat[modifica]
Vol intentar convèncer a una audiència no-gnòstica (probablement jueva) que accepti les creences gnòstiques, referent a la creació del món, amb la finalitat que es posi en dubte al Déu de les escriptures jueves i acceptin una doctrina de gran qualitat, referent a l'existència d'un déu transcendental, superior al demiürg i amo del món material.
Contingut[modifica]
Després d'un pròleg en el qual es refuta la teoria del caos, per guanyar als lectors jueus o cristians, dona una exposició llarga, respecte a la cosmogonia i l'antropologia. Per aquest fi, utilitza una font gnòstica comú a la Hipòstasi dels Arconts i, possiblement, l'Evangeli apòcrif de Joan. Aquestes fonts presenten al creador diví del món material, Ialdabaoth, com un déu ignorant i envejós, que blasfema i afirma ser l'únic déu.
Per altra banda, Adam i Eva, de la mateixa manera que Sabaoth, un dels fills del demiürg Ialdabaoth, per assolir el verdader coneixement desobeeixen al seu creador.
L'ús de tres temps constitueix el marc general del mite dogmàtic:
- Un temps cosmogònic, en el qual les forces combaten pel poder.
- Un temps intermedi, a on l'home, separat a la vegada dels déus i dels animals, elabora el sistema dels intercanvis i les comunicacions.
- I un temps escatològic, en el curso del qual acaba el món present. Els homes tornen al seu origen, a l'esfera primordial, recuperats bé pel diví, bé per la ferocitat infernal (condemnació eterna), dins d'un àmbit no humà.
El problema del temps és central en la gnosi i procedeix d'una concepció fonamentalment mítica, tributària de la concepció judeocristiana de la tripartició en cosmogonia, soteriologia i escatologia. De la concepció grega hereva, no els moments successius i cronològics, sinó els contemporanis i simultanis en l'etern retorn d'aquest. Però també és la negació d'aquestes concepcions: el temps de la gnosi és un temps incoherent i fet engrunes per la brusca intervenció d'un Déu aliè tant a la història com a la creació. D'aquí que el temps se situa radicalment del costat del món: un temps lligat a la incoherència, a la decadència, i a la mentida; un temps que és principi d'alienació.
El caos no és l'origen primer de les coses, atès que és definible (tenebres) i té una arrel, és a dir, que és una realitat segona, derivada. Les tenebres són produïdes per una ombra que deriva a la vegada d'una "obra" que és des del principi, la realitat primera, primitiva, primordial.
Sempre trobem el mateix escenari: sofia emanada de pístis, donant a llum al Demiürg, que, per la seva part, crea l'univers de la deficiència. Davant la despietat del Demiürg, pístis-sofia anuncia la dissolució d'aquest univers malvat i la condemnació del seu autor. La resposta del Demiürg és crear la mort, que crea a la vegada 49 dimonis. Però les forces del bé anuncien finalment l'existència de l'home immortal, inaugurant-se així la antropogonia.
El tractat conclou amb un epíleg que resumeix l'exposició i acaba amb una apel·lació vibrant a la conversió, una promesa de recompensa o càstig etern.
Enllaços externs[modifica]
- Escrits cristians primitius (anglès)
- Biblioteca Copte de Nag Hammadi Arxivat 2007-09-24 a Wayback Machine. (francès),(anglès)
- Metalogos Arxivat 2008-05-15 a Wayback Machine. (castellà)