Sobre l'origen del món

L'escrit sense títul,Sobre l'Origen del Món, és un llibre considerat apòcrif gnòstic que forma part del tractat quint del còdex II dels Manuscrits de Nag Hammadi (NH II,5, 97-127). Es troben alguns fragments a NH XIII,2: fragment; i a Brit. Lib. Or. 4926.

No té títol, lo que explica el seu nom; encara que també de vegades se'l anomena Del Origen del món. Molt pròxim a la Hipòstasi dels Arconts, que és un comentari sobre l'antropologia bíblica, El Escrit sense títol és un tractat didàctic sobre l'origen del món, un llibre coherent i sistemàtic sobre el problema del principi i del fi.

Finalitat

Vol intentar convèncer a una audiència no-gnòstica (probablement jueva) de que accepti les creences gnòstiques, referent a la creació del món, amb la finalitat de que es posi en dubte al Déu de les escriptures jueves i acceptin una doctrina de gran qualitat, referent a l'existència d'un déu transcendental, superior al demiürg i amo del món material.

Contingut

Després d'un pròleg en el que es refuta la teoria del caos, per guanyar als lectors jueus o cristians, dóna una exposició llarga, respecta a la cosmogonia i l'antropologia. Per aquest fi, utilitza una font gnòstica comú a la Hipòstasi dels Arconts i, possiblement, l'Evangeli apòcrif de Joan. Aquestes fonts presenten al creador diví del món material, Ialdabaoth, com un déu ignorant i envejós, que blasfema i afirma ser l'únic déu.

Per altra banda, Adam i Eva, de la mateixa manera que Sabaoth, un dels fills del demiürg Ialdabaoth, per assolir el verdader coneixement desobeeixen al seu creador.

L'us de tres temps constitueix el marc general del mite dogmàtic:

• Un temps cosmogònic, en el que les forces combaten pel poder.
• Un temps intermedi, a on el home, separat a la vegada dels déus i dels animals, elabora el sistema dels intercanvis i les comunicacions.
• I un temps escatològic, en el curso del qual acaba el món present. Els homes tornen al seu origen, a l'esfera primordial, recuperats bé per el diví, bé per la ferocitat infernal (condemnació eterna), dins d'un àmbit no humà.

El problema del temps és central en la gnosi i procedeix d'una concepció fonamentalment mítica, tributaria de la concepció judeocristiana de la tripartició en cosmogonia, soteriologia i escatologia. De la concepció grega hereva, no els moments successius i cronològics, sinó els contemporanis i simultanis en el etern retorn del mateix. Peró també es la negació d'aquestes concepcions: el temps de la gnosis es un temps incoherent i fet engrunes per la brusca intervenció d'un Déu aliè tant a la història com a la creació. D'aquí que el temps es situa radicalment del costat del món: un temps lligat a la incoherència, a la decadència, i a la mentida; un temps que es principi de alienació.

El caos no es l'origen primer de les coses, donat que es definible (tenebres) i té una arrel, es a dir, que es una realitat segona, derivada. Les tenebres són produïdes per una ombra que deriva a la vegada d'una "obra" que és des de el principi, la realitat primera, primitiva, primordial.

Sempre trobem el mateix escenari: Sofia emanada de Pístis, donant a llum al Demiürg, que, per la seva part, crea l'univers de la deficiència. Davant la despietat del Demiürg, Pístis-Sofía anuncia la dissolució d'aquest univers malvat i la condemnació del seu autor. La resposta del Demiürg és crear la mort, que crea a la vegada 49 dimonis. Peró les forces del bé anuncien finalment l'existència del home immortal, inaugurant-se així la antropogonia.

El tractat conclou amb un epíleg que resumeix l'exposició i acaba amb una apel·lació vibrant a la conversió, una promesa de recompensa o càstig etern.

Enllaços externs

• Escrits cristians primitius(anglès)
• Biblioteca Copte de Nag Hammadi (francès),(anglès)
• Metalogos (castellà)