Sobretò
Un sobretò és un component sinusoidal de la forma d'una ona, de major freqüència que la seva freqüència fonamental. Generalment el primer sobretò és el segon harmònic; el segon sobretò, el tercer harmònic, etc.[1][2]
Ús del terme[modifica]
Típicament el terme es refereix a ones acústiques, especialment pel que fa a temes relacionats amb la música. Malgrat l'ús barrejat, un sobretò o és harmònic o és parcial.
El sobretò parcial o inharmònic és un múltiple no sencer d'una freqüència fonamental.,[3]
Un exemple de sobretons harmònics:
| f | 440 Hz | To fonamental | Primer harmònic |
| 2 f | 880 Hz | Primer sobretò | Segon harmònic |
| 3 f | 1320 Hz | Segon sobretò | Tercer harmònic |
No tots els sobretons són harmònics o múltiples sencers de la freqüència fonamental. Alguns instruments musicals produeixen sobretons més aguts o tancats que els harmònics. Aquesta característica és un dels diversos elements que aporten al seu so.; Com a efecte secundari fa que les formes d'ona no siguin completament periòdiques.
Com la sèrie harmònica és una seqüència aritmètica (1 f , 2 f , 3 f , 4 f ..), i l'octava, o sèrie octava, és una seqüència geomètrica ( f , 2 × f , 2 × 2 × f , 2 × 2 × 2 × f , ...), això causa que la sèrie de sobretons divideixi l'octava en parts més petites segons ascendeixi.
Vegeu també[modifica]
Nota[modifica]
- ↑ Alexander J. Ellis (translating Hermann Helmholtz): On the Sensations of Tone as a Physiological Basis for the Theory of Music, pages 24 and 25. 1885, reprinted by Dover Publications, Inc., New York, 1954.
- ↑ Gouttenoire, Philippe; Guye, Jean-Philippe. Vocabulaire pratique d'analyse musicale. DELATOUR FRANCE, 2006, p. 128 p.. Gouttenoire2006. ISBN 978-2-7521-0020-7.
- ↑ Elena Prestini, The Evolution of Applied Harmonic Analysis: Models of the Real World, ISBN 0-8176-4125-4 (p140)