Societat Catalana de Filosofia
Societat Catalana de Filosofia és una entitat fundada el 1923 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Conrea la filosofia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen.
Història [modifica]
El text del manifest fundacional de la Societat Catalana de Filosofia diu: «El dia 17 de gener d’enguany, i sota la presidència del Dr. Turró, es reunien a la Sala de la Secció de Ciències de l’IEC els Srs: Josep Maria Llobera, canonge de la Seu de Barcelona; Lluís Carreras, Pvre.; Jaume Serra Hunter; Jordi Dwelshauvers; Pere M. Bordoy-Torrents; Alexandre Galí i Coll, i Josep Maria Capdevila, els quals junt amb el Dr. Turró, acordaren constituir i declararen constituïda la Societat Catalana de Filosofia». En la secció del 3 de febrer foren nomenats dos membres numeraris més Tomàs Carreras i Artau i Pere Coromines. (Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, nº 1, 1923).
La societat tenia entre els seus objectius elaborar un vocabulari filosòfic de la llengua catalana, que mai no es va arribar a fer. Publicà tan sols un número del seu òrgan: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. i es va trencar per la rivalitat entre el pare Miquel d'Esplugues i altres membres de l’Escola tomista de Barcelona, amb el positivisme de Ramon Turró
La Societat Catalana de Filosofia es reconstituí formalment el 10 de juliol de 1980, a inicitativa de l'erudit jesuíta Eusebi Colomer i Pous i sota l'impuls de Xavier Rubert de Ventós, Francesc Gomà i Musté i Pere Lluís i Font però no va publicar el nº2 del seu Anuari fins l'any 1988; d'ençà d'aleshores apareix regularment i recull treballs acadèmics en filosofia.
