Societat Econòmica d'Amics del País

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una Societat Econòmica d'Amics del País és un club d'estudi i debat sobre la situació del país i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econòmic a partir de les idees de la Il·lustració. En van aparèixer moltes a Espanya, incloses les colònies americanes, a partir de la segona meitat del segle XVIII. També n'hi ha algunes, de creació anterior, a Irlanda i a Suïssa.

Sorgides en els cercles culturals com organismes no estatals, inicialment tenien com a finalitat promoure el desenvolupament d'Espanya, estudiant la situació econòmica de cada una de les províncies (tot i que, en alguns casos, eren d'àmbit local o comarcal) i buscant solucions als problemes detectats. S'encarregaven d'impulsar l'agricultura, el comerç i la indústria, i de traduir i publicar les obres estrangeres que recolzaven les idees de la fisiocràcia i el liberalisme. Comptaven amb llicència reial per constituir-se i reunir-se, i en la seva fundació hi van intervenir els sectors més dinàmics de la societat: importants figures de la noblesa i nombrosos càrrecs públics, de l'Església, del món dels negocis i també artesans.

Pedro Rodríguez de Campomanes pintat per Antonio Carnicero (1777).

La primera a constituir-se fou la Sociedad Bascongada, fundada pel comte de Peñaflorida el 1765; deu anys després es constitueix, a iniciativa de Pedro Rodríguez de Campomanes i sota el patrocini del rei Carles III d'Espanya,[1] la Sociedad Matritense, a Madrid.[2] A començaments del segle següent ja s'havien constituït 63 societats en les principals ciutats del país.

Campomanes i altres persones van percebre que a Espanya li costava desenvolupar el seu potencial econòmic. Lamentaven la falta d'indústria i la baixa productivitat. Els pensadors liberals i els anomenats afrancesats (administradors i pensadors influïts per l'adveniment dels Borbons) pretenien difondre els avenços i el pensament de la Il·lustració.

De la mateixa manera, se'n van formar altres d'igual tipus en països d'Amèrica Llatina,[3] com Xile,[4] Nova Granada[5] (Colòmbia), Guatemala, Cuba,[6][7] Puerto Rico, Equador, Mèxic, Perú, Panamà i Veneçuela. En aquests països, la missió de fomentar la indústria xocava amb els dictàmens del mercantilisme, que primava la indústria de la metròpoli, de manera que les colònies havien de comprar els productes que venien d'Espanya. A més, en la cultura més conservadora de l'Amèrica espanyola, la missió de propagar la Il·lustració va trobar un camí més difícil, i també la censura oficial.

Tanmateix, alguns dels seus membres es van atrevir a portar diversos llibres prohibits des d'Europa, i fins i tot d'Espanya mateix, on per exemple l'Encyclopédie de Diderot es podia comprar. Aquests llibres es compartien entre els seus membres. És cert que algunes de les situades a [Amèrica]] mai no van ser més que el projecte d'un aristòcrata entusiasta, o una imitació d'una novetat metropolitana. Amb tot, diverses d'elles van destacar en les seves activitats, publicant assaigs sobre nous desenvolupaments al món agropecuari, i advocant pel lliure comerç (quan els comerciants espanyols conservaven el seu monopoli). La d'Antigua Guatemala fou clausurada diverses vegades per ordre de l'Intendent, per activitats suposadament polítiques. La de L'Havana ha subsistit fins al dia d'avui.[7] De manera que es pot veure el treball d'aquestes com un antecedent important del projecte d'emancipació que neix després del captiveri del rei el 1810.

A Espanya i al Nou Món, van ser el bressol de noves formes de sociabilitat on els seus membres es reunien en públic per debatre els temes del dia. En aquestes reunions hi participaven persones de diferents classes socials. Solien organitzar-se formalment, conservant registres de les activitats de cada reunió, elegint càrrecs (president, secretari, etc.) per a les funcions oficials de l'entitat.

Diverses societats econòmiques[modifica | modifica el codi]

I encara la Sociedad Económica de Amigos del País de Colòmbia, fundada el 19 d'octubre del 1956 a Bogotà, compta amb diversos capítols en altres ciutats colombianes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pedro R. Campomanes. Discurso sobre el fomento de la industria popular y Discurso sobre la educación popular de los artesanos, ed. John Reeder, Instituto de Estudios Fiscales, Ministerio de Hacienda, 1975, ISBN 84-7196-140-7]
  2. Olegario Negrín Fajardo, Educación popular en la España de la segunda mitad del siglo XVIII, UNED, Madrid, 1987, ISBN 84-362-2264-4
  3. [enllaç sense format] http://www.seapcolombia.org/page3.html (consultat el 29 de desembre de 2009)
  4. [enllaç sense format] http://www.auroradechile.cl/newtenberg/681/propertyvalue-2837.html (consultat el 29 de desembre de 2009)
  5. [enllaç sense format] http://www.seapcolombia.org/page2.html (consultat el 29 de desembre de 2009)
  6. [enllaç sense format] http://www.amigospais-guaracabuya.org/ (consultat el 29 de desembre de 2009)
  7. 7,0 7,1 [enllaç sense format] http://www.seap.cult.cu/ (consultat el 29 de desembre de 2009)
  8. [enllaç sense format] http://www.bascongada.org (consultat el 29 de desembre de 2009)
  9. [enllaç sense format] http://www.unav.es/catedrapatrimonio/paginasinternas/pieza/emblematudela/default.html (consultat el 29 de desembre de 2009)
  10. [enllaç sense format] http://www.economicamatritense.com (consultat el 29 de desembre de 2009)
  11. [enllaç sense format] http://www.rseapgc.com/ (consultat el 29 de desembre de 2009)
  12. [enllaç sense format] http://www.uv.es/rseapv/web (consultat el 29 de desembre de 2009)
  13. [enllaç sense format] http://www.rseapt.org/proyecto/frame.asp (consultat el 29 de desembre de 2009)
  14. [enllaç sense format] http://www.scholarly-societies.org/history/1780rseaps.html (consultat el 29 de desembre de 2009)
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 Franco Rubio, Gloria A. «Hacia una re-construcción de la sociabilidad ilustrada: las Sociedades gaditanas de Amigos del País». Madrid, España: Universidad Complutense, 2002. [Consulta: 20 d'octubre de 2008].
  16. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=10690 (consultat el 29 de desembre de 2009)
  17. [enllaç sense format] http://www.realsociedadeconomicajaen.com/ (consultat el 29 de desembre de 2009)
  18. [enllaç sense format] http://www.rseeap.org/ (consultat el 29 de desembre de 2009)
  19. [enllaç sense format] http://www.sebap.com/ (consultat el 29 de desembre de 2009)
  20. [enllaç sense format] http://www.fuisicar.org (consultat el 29 de desembre de 2009)
  21. Ríos-Bustamante, Antonio (1991). Los Ángeles, pueblo y región, 1781-1850: continuidad y adaptación en la periferia del norte mexicano. México: Instituto Nacional de Antropología e Historia, p. 205. ISBN 968-29-3486-9

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]