Societat d'inversió de capital variable

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Societats d'inversió de capital variable o SICAV (en francès, société d'investissement à capital variable), són societats anònimes l'objecte social de les quals és invertir en valors mobiliaris (accions, deute públic i obligacions emeses per empreses) i altres actius financers. Són, per tant, institucions d'inversió col·lectiva. Les SICAV poden gestionar-se per elles mateixes o poden encarregar la gestió a una gestora (a una societat gestora d'institucions d'inversió col·lectiva), però ha d'existir una entitat financera que faci de dipositària del patrimoni. Són més freqüents a la zona occidental d'Europa, especialment a Luxemburg, Suïssa, Itàlia, Espanya, Bèlgica i França.

Han de reunir els següents requisits:

Mentre que qui estalvia en un fons d'inversió és partícip del patrimoni que aquest fons representa, qui estalvia en una SICAV n'és accionista de la mateixa, ja que aquesta té personalitat jurídica pròpia (independentment de què l'accionista sigui persona física o persona jurídica). Les SICAV gaudeixen de gran liquiditat i permeten una fiscalitat interessant, ja que tributen a l'impost de societats a un percentatge molt baix (a Luxemburg el 0,1%, a Espanya l'1%), però com els fons d'inversió, la venda d'accions tributa a un percentatge més alt (a Espanya el 19-21%). Les SICAV són una mescla de la fórmula jurídica d'una societat anònima i d'un fons d'inversió que tributa un 1%, davant del 43% que els correspondria si tributessin a través de l'IRPF. Generalment, al llarg de la crisi, les SICAV no han deixat d'obtenir beneficis.

Les SICAV van ser introduïdes a l'Estat espanyol l'any 1983 dins el mandat de Felipe González, amb el pretext d'evitar la fuga de capitals. El 2011 es van crear 71 noves SICAV a l'Estat espanyol, el doble que el 2010. En l'Anuari Media.cat, es va considerar que la presidència de la infanta Pilar de Borbó, germana del rei Joan Carles, en la SICAV Labiernag 2000 va ser el tema més silenciat pels mitjans all llarg del 2011. Alguns altres personatges públics dins l'Estat que gaudeixen dels beneficis tributaris que implica ser accionista d'una SICAV són Amancio Ortega (Zara), Alicia Koplowitz (FCC), Isaac Andic (Mango), la família del Pino (Ferrovial), i famosos com Pedro Almodóvar o Ana Rosa Quintana.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Dins la proposta de mínims promoguda dins el moviment 15M a Barcelona la proposta l'eliminació de les SICAV es trobava en el punt 3:

"3. NO MÉS PRIVILEGIS PER A LES GRANS FORTUNES:

[N'hi hauria prou amb aplicar el 5% de la retallades que van ser aplicades als funcionaris a les 50 més grans fortunes i se solucionaria el problema del dèficit de l'Estat Espanyol]

- Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.

- No a l’eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.

- Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paradisos fiscals.

- Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin)."

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]