Societat de Nacions
De Viquipèdia
La Societat de Nacions o Lliga de Nacions (en francès, Société des Nations, en alemany Völkerbund) fou un organisme internacional, precedent de la ONU actual. Va ser fundada el 28 de juny de 1919 a la Conferència de Pau de París, i va ser operativa fins al principi de la Segona Guerra Mundial, quan va caure en desús. La seva desaparició com a institució no es va formalitzar, però, fins després del final d'aquesta contesa, el 1946. Creada per les nacions signatàries del Tractat de Versalles, va entrar en funcionament al mateix temps que aquest, el (10 de juny de 1920).
La Societat va ser fundada amb un objectiu clar: evitar la guerra. El món sortia de la Primera Guerra Mundial, i la Societat pretenia que els conflictes entre les nacions del món, en un futur, es dirimissin per la via diplomàtica per evitar més vessaments de sang, tot potenciant la col·laboració entre els estats. A més pretenia millorar les condiciones de vida del planeta, afavorint els treballadors, etc.
[edita] Origens
Inicialment fou una iniciativa del Foreign Office britànic, i va tenir una acollida entusiasta per part dels nord-americans, especialment del president demòcrata Woodrow Wilson. Aquest va especificar la necessitat de la creació de la Lliga en els seus Catorze Punts per a la Pau. Tot i això, els Estats Units mai vàren adherir-se a la Societat, en part per la oposició dels republicans.
[edita] Funcions
La reunió fundacional, celebrada a Londres el 1920, incloïa 40 Estats membres, entre els quals fins i tot hi havia part dels vençuts durant la recentment finalitzada Primera Guerra Mundial. Aviat es va traslladar a Ginebra, que seria la seu definitiva fins la desaparició de l'organisme a causa de la la seva condició de neutralitat. S'estructurava sobre una Assemblea General amb tots els estats membres, un Consell de 9 membres (més tard 11, cinc d'ells permanents), una Secretaria i òrgans consultius (Tribunal Penal Internacional, Organització Internacional del Treball,...).
Estava formada per 40 estats (27 vencedors de la Primera Guerra Mundial i 13 de neutrals), quedaren fora els Estats Units (que no varen aprovar la duresa de les sancions imposades a Alemanya després de la guerra i no s'hi volgueren incorporar) i l'URSS (integrada el 1934, expulsada el 1940). En el cas nord-americà cal adduir a més l'oposició dels republicans, partidaris de l'aïllacionisme, com a motiu d'aquesta absència.
[edita] Decadència
Els principals problemes de la Lliga durant tots els anys que va funcionar van ser la manca d'un exèrcit propi, per la qual cosa depenia totalment de les potències estrangeres per fer valer els seus dictàmens i efectuar les seves intervencions militars. També en dificultà l'acció el fet que no gaudís d'una representació permanent de tots els països, cosa que feia difícil organitzar assemblees generals. Malgrat que durant els anys 20, amb el suport de les grans potències (que aplicaven bloquejos econòmics i pressions diplomàtiques sota les ordres de la Societat) l'organització va tenir alguns èxits com els de l'OIT, en favor dels drets dels treballadors, o la mediació del conflicte entre Grècia i Bulgària (1925).
El seu prestigi va minvar per la seva ineficàcia per a la resolució d'altres conflictes (l'agressió japonesa a Manxúria, la invasió italiana d'Etiòpia, la Guerra Civil Espanyola,...). El 1926 es va admetre Alemanya, que se'n retirà el 1933 degut a l'ascens nazi al poder, juntament amb el Japó (potència feixista). Quatre anys després ho va fer Itàlia llavors una altra potència feixista. L'expansionisme nazi i de Mussolini van donar els cops definitius a l'organització, que no era capaç d'evitar el rearmament d'Alemanya ni les seves agressions a altres països.
Desarticulada oficiosament en no poder impedir l'esclat de la Segona Guerra Mundial, realitzà la seva darrera sessió oficial el 31 de juliol de 1947. El seu ideari fou heretat per l'Organització de les Nacions Unides, a la que va transmetre les seves missions el 18 d'abril de 1946, tot i que la creació de la ONU ja havia estat acordada pels líders aliats a la Conferència de Ialta (1945).
