Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Sophie Dorothea von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Celle (Alemanya) el 15 de setembre de 1666 i va morir al palau d'Ahlden, a la Baixa Saxònia, el 13 de novembre de 1726. Era una noble alemanya filla del duc Jordi Guillem (1624-1705) i d'Elionor Desmier d'Olbreuse (16391722).

Sofia Dorotea, de fet va ser una filla il·legítima, encara que després els seus pares s'acabarien casant. Així, el 1674,la seva mare va ser nomenada senyora de Harburg i comtessa de Wilhelmsburg, títols que també va adoptar Sofia Dorotea. El matrimoni dels seus pares no va ser ben vist per la família que pretenien unificar els diferents territoris de Lüneburg a través d'aliances matrimonials. Essent Sofia Dorotea filla única, hauria heretat els dominis paterns, ja que des de 1680 havia estat formalment reconeguda pel seu pare i havia pres el nom de Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg, i amb el rang de princesa.

Amb tot, es concertà el casament de Sofia Dorotea amb el seu cosí Jordi Lluís de Brunsvic-Lüneburg, de manera que s'assegurava que Lüneburg romangués en mans de la família. El matrimoni de conveniència va resultar del tot infeliç. Sofia Dorotea era menyspreada per la família, i sobretot per la seva sogra, Sofia, pel fet que la seva mare no provenia de la reialesa ni de l'alta noblesa i ella havia estat engendrada abans que els seus pares es casessin. Aviat, aquests sentiments de menyspreu també van ser compartits pel seu marit.

Sofia Dorotea va conèixer el comte suec Felip Christoph de Königsmarck, que la va ajudar en dos intents d'abandonar Hannover. Però el 1694 el comte va ser assassinat, probablement per ordre del marit de Sofia Dorotea, i es va dissoldre el matrimoni. D'acord amb el pare de Sofia Dorotea, aquesta va ser reclosa al castell d'Ahlden, separant-la dels seus fills, als quals ja no veuria mai més.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El dia 21 de novembre de 1682 es casà a Celle amb qui seria el primer rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda de la Casa de Hannover, Jordi I (1660-1727), fill del duc Ernest August de Brunsvic-Lüneburg (1629-1698) i de la princesa Sofia del Palatinat (1630-1714). La parella tingué dos fills:

  1. SM el rei Jordi II de la Gran Bretanya, nat a Hannover el 1683 i mort al Palau de Kensington. Es casà amb la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach el 1705 a Hannover.
  2. SAR la princesa Sofia del Regne Unit, nada el 1687 a Hannover i morta el 1757 a Berlín. Es casà el 1706 a Berlín amb el rei Frederic Guillem I de Prússia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anton Ulrich von Braunschweig-Wolfenbüttel: Römische Octavia; Nürnberg 1685–1707, 7 Bde.; Braunschweig 1712
  • Anonim: Histoire Secrette de la Duchesse d'Hannovre Epouse de Georges Premier Roi de la grande Bretagne.(...); Londres par la Comagnie des Libraires 1732 (deutsch: 1734; anonyme Herausgabe)
  • Heinrich Freese: Die Prinzessin von Ahlden oder Drei Prophezeiungen; Hoffmann & Campe, Hamburg 1855
  • Theodor Hemsen: Die Prinzessin von Ahlden; Rümpler Verlag, Hannover 1869
  • W.H. Wilkins: The Love of an Uncrowned Queen, London 1900
  • Walther Hisserich: Die Prinzessin von Ahlden und Graf Königsmarck in der erzählenden Dichtung; Darmstadt 1906
  • Paul Burg: Des galanten Grafen Königsmarck letzte Liebes-Abenteuer; Stern Bücher-Verlag (Koch & Co) 1922
  • Alfred Edward Mason: Konigsmarck, London 1938
  • Georg Schnath: Der Königsmarck-Briefwechsel. Korrespondenz der Prinzessin Sophie Dorothea von Hannover mit dem Grafen Philipp Christoph Konigsmarck 1690 bis 1694. Kritische Gesamtausgabe in Regestenform. Bearb. von Georg Schnath. Hildesheim: Lax 1952.
  • Herbert Singer: Die Prinzessin von Ahlden. Verwandlungen einer höfischen Sensation in der Literatur des 18. Jahrhunderts. In: Euphorion 49 (1955), S. 305-334
  • Jean Plaidy: The Princess of Celle, London 1967
  • Paul Morand: Sophie Dorothea von Celle. Die Geschichte eines Lebens und einer Liebe; Christian Wegner Verlag (1968) ISBN 3980022609
  • Doris Leslie: The Rebel Princess, London 1970
  • Ruth Jordan: Sophie Dorothea, London 1971
  • Helene Lehr: Princess of Hanover, USA 1989
  • John Veale: Passion Royal, Lewes 1997
  • Dörte von Westernhagen: Und also lieb ich mein Verderben, Roman,1997 (Gebundene Ausgabe) Wallstein-Verlag, ISBN 3-89244-246-0
  • Heinrich Thies: Die verbannte Prinzessin. Romanbiografie, zu Klampen Verlag, Springe 2007
  • Guido Erol Öztanil: All’ dies gleicht sehr einem Roman. Liebe, Mord und Verbannung: Die Prinzessin von Ahlden (1666–1726) und einige Seitenblicke auf die Geschichte des Fleckens Ahlden, Walsrode, 1994
  • Anny Wienbruch: Die ungekrönte Königin. Sophie Dorothea, die Gefangene von Ahlden, Verlag der St.-Johannis-Druckerei, Lahr-Dinglingen 1976, ISBN 3-501-00080-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg