Sofia Gubaidulina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sofia Asgatovna Gubaidulina, (en rus София Асгатовна Губайдулина) (Xistopol, 24 d'octubre de 1931), és una compositora rusa-tàtara que ha creat una música d'un profund misticisme.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Gubaidulina va nàixer a Xistopol, en la República Tàtara. En la seua joventut passava molt de temps pregant en els camps situats al costat de sa casa per esdevenir compositora algun dia. Va estudiar composició i piano al Conservatori de Kazan, graduant-se l'any 1954. A Moscou va continuar els seus estudis al Conservatori amb Nikolay Peyko fins a l'any 1959, i posteriorment amb Shebalin fins a l'any 1963.

Durant els seus estudis en la Rússia Soviètica, la seua música va ser titllada d'"irresponsable" per la seua exploració d'afinacions alternatives. No obstant això, va gaudir del suport de Dmitri Xostakóvitx, qui en l'avaluació del seu examen final va encoratjar-la a aprofundir en el camí equivocat.

A mitjans de la dècada de 1970 Gubaidulina va fundar Astreja, un grup musical amb instruments folklòrics dedicat a la improvisació, amb els companys compositors Victor Suslin i Viatxeslav Artiomov.

A principis dels anys 1980 Gubaidulina va guanyar en popularitat arran que el violinista Gidon Kremer defensara el seu concert per a violí Offertorium. Després va compondre un homenatge a T. S. Eliot, emprant textos de l'espiritual obra mestra de l'escriptor: Four Quartets.

L'any 2000 Sofia Gubaidulina, en companyia de Tan Dun, Osvaldo Golijov, i Wolfgang Rihm, va rebre l'encàrrec de la Internationale Bachakademie Stuttgart d'escriure una peça per al projecte "Passion 2000", en commemoració de Johann Sebastian Bach. La seua contribució va ser Johannes-Passion. L'any 2002 va estrenar Johannes-Ostern ("La Pasqua segons Sant Joan"), encàrrec de Hannover Rundfunk. Totes dues obres formen un díptic sobre la mort i resurrecció de Crist, la seua obra més extensa fins ara.

Música[modifica | modifica el codi]

La música de Gubaidulina es caracteritza per l'ús de combinacions inusuals d'instruments. En In Erwartung, combina la percussió amb un quartet de saxòfons. Ha compost peces per a koto japonès i orquestra Western.

Misticisme numèric[modifica | modifica el codi]

En les primeries dels anys 1980 va començar a emprar la successió de Fibonacci per tal d'estructurar la forma de les seues obres. La successió as a way of structuring the form of the work. El motiu era que la successió proporcionava una base per a la composició, permetent "respirar" a la forma. La successió de Fibonacci juga un important paper en peces com ara Perception, Im Anfang war der Rhythmus, Quasi hoketus i la simfonia Stimmen... Verstummen...).

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Gubaidulina ha rebut el Prix de Mònaco (1987), el Premio Franco Abbiato (1991), el Heidelberger Künstlerinnenpreis (1991), el Premi de l'Estat Rus (1992), l'SpohrPreis (1995), el Praemium Imperiale del Japó (1998), el Premi musical Léonie Sonning de Dinamarca (1999), el Polar Music Prize a Suècia (2002), la Gran Creu al Sevei Distingit de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya (2002) i el Premi al Compositor Viu a Cannes el 2003.

L'any 2004, va ser elegida com a membre estranger honorari de l'American Academy of Arts and Letters.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • "Sóc una persona religiosa... i per 'religió' entenc re-ligio, el re-lligament d'un nuc... restaurant el lligam de la vida. La vida divideix l'home en trossos... No hi ha ocupació més feixuga que la recomposisició de la integritat espiritual mitjançant la composició musical."

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Quintet per a piano, dos violins, viola, i violoncel (1957)
  • Night in Memphis cantata (1968)
  • Musical Toys catorze peces de piano per a infants (1969)
  • Vivente - Non Vivente, música electrònica (1970)
  • Concordanza per a conjunt de cambra (1971)
  • Quartet de corda No. 1 (1971)
  • Deu Preludis per a violoncel sol (1974)
  • Rumore e silenzio per a percussió i clavicèmbal (1974)
  • Hour of the Soul poema de Marina Tsvetàieva per a banda de música i mezzo-soprano/contralto (1974), per a percussió, mezzo-soprano, i gran orquestra (1976)
  • Sonata per a contrabaix i piano (1975)
  • Concert per a fagot i corda (1975)
  • Hell und Dunkel per a orgue (1976)
  • Dues Balades per a dues trompetes i piano (1976)
  • Trio per a tres trompetes (1976)
  • Lied ohne Worte per a trompeta i piano (1977)
  • Duo sonata per a dos fagots (1977)
  • Misterioso per a 7 percussionistes (1977)
  • Introitus concert per a piano i orquestra de cambra (1978)
  • In Croce per a violoncel i orgue (1979), per a bayan i violoncel (1991)
  • Jubilatio per a 4 percussionists (1979)
  • Offertorium (Жертвоприношение) (1980, rev. 1982, 1986)
  • Garten von freuden und traurigkeiten per a flauta, viola, arpa i narrador (1980)
  • Perception per a soprano, baríton (veus parlant) i 7 instruments de corda (1981, rev. 1983, 1986)
  • Descensio per a 3 trombons, 3 percussionistes, arpa, clavicèmbal i piano (1981)
  • Sieben Worte per a violoncel, bayan, i corda (1982)
  • Quasi hoquetus per a viola, fagot, i piano (1984)
  • Hommage à T.S. Eliot
  • Hommage à Marina Tsvetayeva per a cor a capella
  • Stimmen... Verstummen... simfonia en dotze moviments (1986)
  • Rejoice! (Sonata per a violí i violoncel)
  • Trio de corda(1988)
  • Jauchzt vor Gott per a cor mixt i orgue (1989)
  • La pregunta sense resposta (Antwort ohne Frage) collage per a tres orquestres (1989)
  • Alleluja per a cor mixt, infant soprano, orgue i gran orquestra (1990)
  • Hörst Du uns, Luigi? Schau mal, welchen Tanz eine einfache Holzrassel für Dich vollführt (Слушишь ты нас, Луиджи? Вот танец, который танцует для тебя обыкновенная деревянная трещотка) per a sis percussionistes (1991)
  • Aus dem Studenbuch sobre text de Rainer Maria Rilke per a violoncel, orquestra, cor masculí, i una dona parlant (1991)
  • Gerade und ungerade (Чет и нечет) per a set percussionistes, incloent-hi cimbalum (1991)
  • Silenzio per a bayan, violí, i violoncel (1991)
  • Lauda per a contralt, tenor, baríton, narrador, cor mixt, i gran orquestra (1991)
  • Stufen per a orquestra (1992)
  • Tartarische Tanz per a bayan i dos contrabaixos (1992)
  • Dancer on a Tightrope (Der Seiltänzer) per a violí i piano (1993)
  • Jetzt immer Schnee (Теперь всегда снега) sobre versos de Gennadi Aigi per a conjunt de cambra i cor de cambra (1993)
  • Meditation über den Bach-Choral "Vor deinen Thron tret' ich hiermit" per a cimbalum, dos violins, viola, violoncel, i contrabaix (1993)
  • Рано утром перед пробуждением per a tres kotos japonesos baixos de 17 cordes i quatre kotos japonesos de 13 cordes (1993)
  • Allegro Rustico: Klänge des Waldes per a flauta i piano (1993)
  • And: The Feast is in Full Procession (И: Празднество в разгаре) per a viola i orquestra (1993)
  • Quartet de corda No. 4 amb magnetòfon(1993)
  • In Erwartung (В ожидании) per a quartet de saxofons i sis percussionistes (1994)
  • Ein Engel per a contralt i contrabaix (1994)
  • Xifres del tepms (Фигурй времени) per a gran orquestra (1994)
  • Aus der Visionen der Hildegard von Bingen per a alto (1994)
  • Música per a flauta, corda, i percussió (1994)
  • Impromptu per a flauta, violí, i corda (1996)
  • Quaternion per a quartet de violoncels (1996)
  • Galgenlider à 3 quinze peces per a mezzosoprano, percussió, i contrabaix (1996)
  • Galgenlider à 5 catorze peces per a mezzosoprano, flauta, percussió, bayan, i contrabaix (1996)
  • Concert per a viola i orquestra (1996)
  • Ritorno perpetuo per a cimbalum (1997)
  • The Canticle of the Sun of St Francis of Assisi per a violoncel, cor de cambra, i orquestra (1997)
  • Im Schatten des Baumes (В тени под деревом) per a koto, koto baix, zheng, i orquestra (1998)
  • Two Paths: A Dedication to Mary and Martha per a dues violes i orquestra (1998)
  • Johannes-Passion per a soprano, tenor, baríton, baix, dos cors mixtos, orgue i gran orquestra (2000)
  • Risonanza per a tres trompetes, quatre trombons, orgue, i sis instruments de corda (2001)
  • Johannes-Ostern per a soprano, tenor, baríton, baix, dos cors mixtos, orgue i gran orquestra (2001)
  • The Rider on the White Horse per a gran orquestra i orgue (2002)
  • Reflections on the theme B-A-C-H per a quartet de corda (2002)
  • Mirage: The Dancing Sun per a vuit violoncels (2002)
  • On the Edge of Abyss per a set violoncels i dos waterphones (2002)
  • The Light of the End (Свет конца) per a sobre sis hexacords per a bayan i gran orquestra (2003)
  • Verwandlung (Transformació) per a trombó, quartet de saxofons, violí, violoncel, contrabaix, i tam-tam (2004)
  • ...The Deceitful Face of Hope i Despair per a flauta i orquestra (2005)
  • Feast During a Plague per a gran orquestra (2006)
  • The Lyre of Orpheus per a violí, percussió, i corda (2006)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sofia Gubaidulina Modifica l'enllaç a Wikidata