Sofiologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sofia, la Sagrada Saviesa, 1812.

La sofiologia (del grec Σοφία "Sofia", en rus София, en català saviesa) és un concepte filosòfic relacionat amb la saviesa, com també un concepte teològic relacionat amb la saviesa de Déu.

Des del punt de vista teològic és una branca de la teologia cristiana que s'ocupa de la saviesa de Déu. Des d'un enfocament filosòfic la sofiologia comprèn temes associats a l'anàlisi de les relacions entre els mons visible i invisible, el rol de la naturalesa, com també la teleologia.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La sofiologia té arrels en la tradició hel·lenística, el platonisme, el gnosticisme, el cristianisme místic, el cristianisme esotèric (Ordre Rosacreu), Església Ortodoxa, la teologia de la Saviesa, la teologia russa dels segles XIX i XX (Serguei Bulgàkov sota la influència de Vladimir S. Soloviov), la espiritualitat New Age, com també en el feminisme contemporani.

El teòleg i economista rus Serguei Nikolàievitx Bulgàkov, va ser un dels principals arquitectes en el desenvolupament de la sofiologia, centrant-se en problemes relacionats amb la creació del món i emfatitzant la unitat de totes les coses.

Teologia[modifica | modifica el codi]

El pensament teosòfic es concentra en 'Sophia', la saviesa divina, desenvolupada per alguns pensadors russos de finals del segle XIX i començaments del segle XX, que inclouen a Vladimir Solovyov, Sergius Bulgakov i Pavel Florensky. En el desenvolupament de la sofiología també va exercir influència el místic luterà d'origen alemany Jakob Boehme que va viure al segle XVII. Els que s'adhereixen a la sofiología perceben a Sophia com una presència viva i creativa que connecta a Déu amb la Creació.

Segons Bulgàkov la «sophía» és la realitat intermèdia entre Déu i la creació. És la presència de la divinitat en la creació. L'essència de l'Església és ser el punt d'unió entre la sophía divina i la sophía creada. L'Església és la «Sophía», és el sinergisme que uneix el cel i la terra. La seva visibilitat és sacramental. Les celebracions dels sagraments justifiquen l'existència de la jerarquia. L'Esperit Sant anima a tota l'Església, clergat i laics: és en la seva simfonia que Ell fa sentir la seva veu i dóna ensenyaments i directives, no hi ha òrgans especials o de signes assegurances. Buscar seria donar prova d'un "fetitxisme eclesiàstic".

Sofia "deessa" de la saviesa[modifica | modifica el codi]

Algunes persones consideren a Sofia una deïtat, altres la consideren representant a la Núvia de Crist (Apocalipsi 19), altres com una manifestació femenina de Déu representant a la saviesa de (Proverbis 8 i 9), i altres com un concepte teològic relacionat amb la saviesa de Déu.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Serguei Nikolàievitx Bulgàkov, Sophia, the Wisdom of God: An Outline of Sophiology (Library of Russian Philosophy), Lindisfarne Books, 1993. (ISBN 0940262606, ISBN 978-0940262607)
  • Oleg A. Donskikh, ‘Cultural roots of Russian Sophiology’, Sophia, 34(2), 1995, pp38-57
  • Priscilla Hunt, "The Wisdom Iconography of Light: The Genesis, Meaning and Iconographic Realization of a Symbol" due to appear in “'Spor o Sofii' v Khristianskoi Kul’ture", V.L. Ianin, A.E. Musin, ed., Novgorodskii Gos. Universitet, forthcoming in 2008
  • Priscilla Hunt, "Confronting the End: The Interpretation of the Last Judgment in a Novgorod Wisdom Icon", Byzantino-Slavica, 65, 2007, 275-325
  • Priscilla Hunt, "The Novgorod Sophia Icon and 'The Problem of Old Russian Culture' Between Orthodoxy and Sophiology", Symposion: A Journal of Russian Thought, vol. 4-5, (2000), 1-41
  • Priscilla Hunt "Andrei Rublev’s Old Testament Trinity Icon in Cultural Context", The Trinity-Sergius Lavr in Russian History and Culture: Readings in Russian Religious Culture, vol. 3, Deacon Vladimir Tsurikov, ed., Jordanville, NY: Holy Trinity Seminary Press, 2006, 99-122
  • Caitlin Matthews, Sophia: Goddess of Wisdom (London: Mandala, 1991) ISBN 0-04-440590-1
  • Brenda Meehan, ‘Wisdom/Sophia, Russian identity, and Western feminist theology’, Cross Currents, 46(2), 1996, pp149-168
  • Thomas Schipflinger, Sophia-Maria (in German: 1988; English translation: York Beach, ME: Samuel Wiser, 1998) ISBN 1-57863-022-3
  • Mikhail Sergeev, Sophiology in Russian Orthodoxy: Solov’ev, Bulgakov, Losskii, Berdiaev (Edwin Mellen Press, 2007) ISBN 0-7734-5609-0 and ISBN 978-0-7734-5609-9, 248 pages
  • Arthur Versluis, Theosophia: hidden dimensions of Christianity (Hudson, NY: Lindisfarne Press, 1994) ISBN 0-940262-64-9
  • Arthur Versluis, Wisdom’s children: a Christian esoteric tradition (Albany, NY: SUNY Press, 1999) ISBN 0-7914-4330-2
  • Arthur Versluis (ed.) Wisdom’s book: the Sophia anthology (St.Paul, Min: Paragon House, 2000) ISBN 1-55778-783-2

Vegeu també[modifica | modifica el codi]