Soft power

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Soft power (anglès: "poder tou") és un concepte desenvolupat per Joseph Nye de la Universitat Harvard amb el propòsit de descriure la capacitat d'atreure i de generar apropiació en lloc de coercionar, servir-se de la força o dels diners com a mètode de persuasió. El terme apareix la primera vegada en el llibre de Nye de 1990 Bound to Lead: The Changing Nature of American Power. Més endavant ha desenvolupat amb més extensió el concepte a la seva obra de 2004 titulada Soft Power: The Means to Success in World Politics. Aquest mot avui en dia es fa servir extensament en relacions internacionals per part d'analistes i polítics. Per exemple, l'any 2004 Hu Jintao (l'aleshores Secretari General del Partit Comunista Xinès) en un discurs dirigit al 17è Congrés del Partit Comunista digué que Xina ha de créixer en el seu ús de soft power, mentre que Robert Gates, Ministre de Defensa dels Estats Units va parlar el mateix any de la necessitat d'augmentar el soft power americà mitjançant "un increment dramàtic de la inversió en els instruments civils de seguretat nacional: diplomàcia, comunicacions estratègiques, assistència estrangera, acció civil i reconstrucció i desenvolupament econòmic.

L'any 2010 Annete Lu, ex-vicepresidenta de Taiwan, en una visita a Corea del Sud va defensar l'ús de soft power de la República de Xina com un model per resoldre conflictes internacionals. El general Wesley Clark ha fet servir també el terme comentant que ha donat als Estats Units "influència molt més enllà dels límits establerts per les polítiques tradicionals basades en el balanç de poder".

Descripció[modifica | modifica el codi]

Segons la definició de Nye, el poder consisteix en la capacitat d'influir el comportament dels altres amb la intenció d'aconseguir els resultats que un vol. Hi ha diferents aproximacions a l'ús del poder: una d'elles és emprar la coerció i les amenaces, mentre que una altra és l'ús d'eines d'atracció i apropació. Aquesta idea es pot contratar amb la de hard power of "poder dur": l'ús de la coerció i el pagament. El soft power pot ser emprat per estats així com qualsevol agent de la política internacional, com les ONGs i les institucions supranacionals. Es considera la "segona cara del poder" que indirectament permet a aquests agents aconseguir els resultats desitjats.

"Un país pot obtenir els resultats desitjats en política internacional si d'altres països que, admirant els seus valors, imitant el seu exemple, aspirant el seu nivell de prosperitat i obertura, el volen seguir. En aquest sentit, és també important d'assignar propòsits i atreure d'altres en política mundial, i no tan sols forçar-los al canvi mitjançant les amenaces del poder militar o sancions econòmiques. Aquest soft power, fent que d'altres vulguin els mateixos resultats que tu, és apropiació més que no pas coerció."[1]

Les eines emprades pel soft power són els recursos que produeixen atracció i que sovint produeixen un consens amb els altres.[2] Nye escriu que la "seducció és sempre més efectiva que la coerció, i un bon nombre de valors com la democràcia, els drets humans i les oportunitats individuals són profundament seductores."[3] Angelo Codevilla ha observat que un aspecte sovint oblidat d'aquest tipus de poder és que diferents segments d'una mateixa població senten atracció i repulsió per objectes, idees, imatges o perspectives diferents.[4] El "poder tou" es troba amb problemes quan la política, la cultura o els valors produeixen repulsió en altres en lloc d'atracció.

En la seva obra, Nye descriu la dificultat dels governs a l'hora servir-se del soft power, que seria una eina més complicada que l'ús del "poder dur" per dues raons: En primer lloc, la major part de les seves fonts es troben fora del control del govern. En segon lloc, tendeix a "funcionar indirectament moldejant l'entorn per l'acció política, i de vegades es triguen anys a aconseguir els resultats desitjats." El llibre identifica tres categories essencials de soft power: cultura, valors polítics i polítiques.[5][6]

Bibliografia secundària[modifica | modifica el codi]

  • Giulio Gallarotti, Cosmopolitan Power in International Relations: A Synthesis of Realism, Neoliberalism, and Constructivism, NY: Cambridge University Press, 2010, how hard and soft power can be combined to optimize national power
  • Giulio Gallarotti, The Power Curse: Influence and Illusion in World Politics, Boulder, CO.: Lynne Rienner Press, 2010. Una anàlisi de com el recurs excessiu al hard power pot disminuir la influència dels països.*Giulio Gallarotti. "Soft Power: What it is, Why it’s Important, and the Conditions Under Which it Can Be Effectively Used" Journal of Political Power (2011), works.bepress.com
  • Soft Power and US Foreign Policy: Theoretical, Historical and Contemporary Perspectives, ed Inderjeet Parmar and Michael Cox, Routledge, 2010
  • Steven Lukes, Power and the battle for hearts and minds: on the bluntness of soft power, en: Felix Berenskoetter and M.J. Williams, eds. Power in World Politics, Routledge, 2007
  • Janice Bially Mattern, Why Soft Power Is Not So Soft, en Berenskoetter and Williams
  • J.S. Nye, Notes for a soft power research agenda, in Berenskoetter and Williams
  • Young Nam Cho and Jong Ho Jeong, China's Soft Power, Asia Survey,48,3,pp 453–72
  • Yashushi Watanabe and David McConnell, ed., Soft Power Superpowers: Cultural and National Assets of Japan and the United States, London, M E Sharpe, 2008
  • Ingrid d'Hooghe, Into High Gear: China’s Public Diplomacy, The Hague Journal of Diplomacy, No. 3 (2008), pp. 37–61.
  • Ingrid d'Hooghe, The Rise of China’s Public Diplomacy, Clingendael Diplomacy Paper No. 12, The Hague, Clingendael Institute, July 2007, ISBN 978-90-5031-117-5,36 pp.
  • Playing soft or hard cop, The Economist, January 19, 2006
  • Y. Fan, (2008) Soft power: the power of attraction or confusion, Place Branding and Public Diplomacy, 4:2, available at bura.brunel.ac.uk
  • Bruce Jentleson, Principles: The Coming of a Democratic Century? dins de American Foreign Policy: The Dynamics of Choice in the 21st Century
  • Jan Melissen, Wielding Soft Power, Clingendael Diplomacy Papers, No 2, Clingendael, Netherlands, 2005
  • Chicago Council on Global Affairs, Soft Power in East Asia June 2008
  • Joseph Nye, The Powers to Lead, NY Oxford University Press, 2008
  • Nye, Joseph, Soft Power: The Means to Success in World Politics
  • Joshua Kurlantzick, Charm Offensive: How China's Soft Power is Transforming the World (Yale University Press, 2007). Anàlisi de la utilització per part la Xina del soft power per guanyar influència en l'àmbit polític mundial.
  • John McCormick The European Superpower (Palgrave Macmillan, 2006).
  • Ian Manners, Normative Power Europe: A Contradiction in Terms?, princeton.edu
  • Matthew Fraser, Weapons of Mass Distraction: Soft Power and American Empire (St. Martin's Press, 2005).
  • Middle East Policy Journal: Talking With a Region, mepc.org
  • Salvador Santino Regilme, The Chimera of Europe's Normative Power in East Asia: A Constructivist Analysis Regilme, Salvador Santino Jr.. «The Chimera of Europe’s Normative Power in East Asia: A Constructivist Analysis». Central European Journal of International and Security Studies, vol. 5, 1, March 2011, pàg. 69–90.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nye, Joseph. Soft Power: The Means to Success in World Politics (New York: Public Affairs, 2004).
  2. Nye, Joseph. Soft Power: The Means to Success in World Politics (New York: Public Affairs, 2004).
  3. Nye, Joseph. Soft Power: The Means to Success in World Politics (New York: Public Affairs, 2004).p X
  4. Angelo M. Codevilla, Political Warfare: A Set of Means for Achieving Political Ends, in Waller, ed., Strategic Influence: Public Diplomacy, Counterpropaganda and Political Warfare (IWP Press, 2008).
  5. Nye, Joseph. Soft Power: The Means to Success in World Politics (New York: Public Affairs, 2004).p X.
  6. Lord, Carnes, Public Diplomacy and Soft Power, in Waller, ed., Strategic Influence: Public Diplomacy, Counterpropaganda and Political Warfare (IWP Press, 2008.) p 59-71.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu Soft power en el Viccionari, el diccionari lliure.