Soló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Soló (desambiguació)».
Soló

Soló (en grec: Σόλων) (aproximadament entre 638 a.C. i 558 a.C.) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Conegut principalment per la seva tasca legislativa per resoldre els problemes socials (stàsis) de la seva Atenes arcaica. Sens dubte, la seva obra legislativa va ser la base a partir de la qual es va desenvolupar en època de Clístenes la democràcia atenenca.

Soló d'Atenes és considerat tradicionalment com el més famós dels set savis de Grècia. Si bé existeixen més de 21 llistes d'aquests 7 savis, Soló apareix en totes elles juntament amb Tales de Milet, Biant de Priene i Pítac de Mitilene. A mitjans del segle IV aC es va convertir en el símbol de la ideologia democràtica.

Disposem d'escasses proves arqueològiques i històriques de la seva existència. De la seva obra poètica només en resta completa l'Elegia a les Muses i fragments d'altres obres. Va escriure poesia com a plaer i també com propaganda patriòtica que justificava gran part de les seves reformes legislatives.

Les nostres fonts d’informació sobre la figura de Soló són tardanes, i per tant poden contenir inexactituds. Autors com Heròdot o Aristòtil (Política 1273b 35-1274a 21) fan esment de la seva obra, i sobretot disposem d’una biografia seva a les Vides Paral·leles de Plutarc.

Dades bibliogràfiques i context social[modifica | modifica el codi]

Les acaballes del segle VII aC és un moment de crisi en les polis gregues, amb tensions socials produïdes pels deutes dels pagesos i l'ambició de terres dels aristòcrates. En aquest entorn, comencen a desenvolupar-se les tiranies en les que personatges de l'aristocràcia arriben al poder de forma il·legal recolzant-se en una política populista i personal. A Atenes, ho intentarà Ciló el 632 aC sense fortuna.

Segons Plutarc,[1] Soló va néixer en una família de l’aristocràcia atenenca vinculada a l’antiga monarquia d’Atenes. Sembla que la seva primera activitat pública va ser el lideratge de l’enfrontament contra Megara per les illes de Salamís.[2]

Ocupà el càrrec d'arcont. L'any 594 aC va ser elegit àrbitre (dialektés) en un moment d'enfrontament entre ciutadans (stàsis). Segurament el conflicte va ser entre una minoria ancestralment privilegiada i una majoria que s'hi rebel·lava però també és possible que es tractés d'un enfrontament dins la mateixa aristocràcia. En la Constitució d’Atenes es diu:

« ... hi havia conflicte entre els nobles i la gent corrent. Per la Constitució estaven per sota de l'oligarquia en tots els respectes, i sobretot els pobres, juntament amb les seves dones i fills, que eren esclaus dels rics... Tota la terra estava en mans d'uns pocs. I si un home no pagava les rendes, ells mateixos i els seus fills podien ser venuts com esclaus. La seguretat de tots els préstecs era la pròpia persona del deutor fins a època de Soló. Ell va ser el primer campió del poble. »
— Constitució d'Atenes (2.1-2.3)

Una altra visió ens la proporciona Plutarc:

« Atenes estava esgarrada pel recurrent conflicte sobre la constitució. La polis estava dividida en tants partits com divisions geogràfiques del territori. Per una banda, el partit de les muntanyes estava a favor de la democràcia, mentre el poble de la plana estava a favor de l’oligarquia, en tant, que un tercer grup, el poble de la costa, que preferia una forma mixta de constitució, quelcom entre les altres dues, obstruïa i prevenia als altres grups de guanyar control. »
— Plutarc, Soló, 13

Dintre dels propis clans aristocràtics hi havia conflictes, ja que tot atenenc pertanyia a una tribu (phyle), germandat (fratria) o família (genos). El control d’aquestes estructures era clau per consolidar els poders de les oligarquies, i també era una font de constants conflictes entre famílies aristocràtiques, ja que els conferia un control del territori i un poder de representació política (Stanton, 1991; Bintliff, 2006).

Reformes de Soló[modifica | modifica el codi]

Les lleis de Soló foren penjades en unes tauletes de fusta o cilindres enganxades a unes destrals a dalt del Pritaneu, que sembla eren visibles encara en època de Plutarc. En època de Soló el poder el tenien 9 arconts o magistrats anuals escollits per la seva noblesa i poder econòmic. A més a més hi ha un cos consultiu, Areopagus, on es concentraven els antics arconts. Finalment, l'Assemblea o Ekklesia que comprenia a tots els ciutadans de la polis – a excepció de la classe més humil (els Thetes).

Segons Aristòtil,[3] una de les primeres mesures de Soló va ser permetre que els Thetes poguessin participar en l'Ekklesia i també en els tribunals (Heleaia), si bé alguns autors ho posen en dubte.[4] Una segona reforma que s’atribueix a Soló[5][6] és la creació del Consell dels Quatre-cents, que vindria a ser un consell permanent de l'Ekklesia, i també en aquest cas hi ha certs dubtes respecte a la seva autoria.[4][7]

La més important de les reformes va ser la d'organitzar els ciutadans en quatre classes a fi i efecte d'establir una proporcionalitat entre el gaudiment dels privilegis polítics i la capacitat econòmica, la qual determinaria les obligacions de prestacions militars. Les classes eren:

  • Pentakosiomedimnoi propietaris de 500 medimnes de cereal (cada medimne són 85 lliures o 50 litres). Eren elegibles com strategoi (generals).
  • Hippeis (cavallers) amb possibilitat de sostenir-se ells i un cavall, equivalent a una renda anual de 300 medimnes de cereal.
  • Zeugitai: Ramaders amb equivalència de renda de 200 medimnes que podien equipar-se a si mateixos amb l'equip d'hoplita.
  • Thetes : Treballadors manuals o agricultors comunals que lluitaven com a foners o bé com a remers en la flota atenenca.

Segons Aristòtil[8] només els Pentakosiomedimnoi podien arribar a ser arconts i per tant formar part de l'Aeropagus. Si bé actualment es considera que també els Hippeis podrien gaudir d’aquestes magistratures.

Després Soló va realitzar una sèrie de reformes d'ordre econòmic que vindrien a treure part de la pressió que hi havia al camp d'Atenes. Destacarien les següents lleis:

  • S'encoratja al pares a cercar negocis als seus fills, si no ho fan aquests no tenen cap obligació de cuidar-los en la seva vellesa.
  • S'anima als comerciants estrangers a instal·lar-se a Atenes, i fins i tot se'ls concedirà la ciutadania si s'instal·len amb les seves famílies.
  • S'afavoreix al cultiu de l'olivera sobretot per exportar l'oli, això si és l'únic producte agrícola que es permet exportar.
  • Es creen pesos i mesures per afavorir el comerç i el control de les autoritats (se segueixen els estàndards d'Egina, Eubea o Argos.

Es deia també que Soló va encunyar la primera moneda atenenca, si bé els numismates daten la primera moneda de la ciutat coneguda cap al 560 aC o sigui després de les reformes de Soló.

El resultat d’aquestes reformes serà un creixement de l'exportació de l’oli d’Atenes, així com d’altres productes artesanals com la ceràmica de figures negres (600-560 aC). La prohibició d’exportació de gra es va fer per evitar les fams i la dependència de gra de l’exterior.

Les darreres reformes de Soló s'agrupen amb el nom de Seisachteia (treure els pesos) i vindrien a ser tradicions que generaven problemes ètics o morals. Destaquen entre les seves reformes morals les següents:

  • Anulació de tots els contractes simbolitzats per horoi (fites de les propietats que estaven identificant aquelles subjectes per deutes).
  • Prohibició de que la garantia d'un deute fos la pròpia persona.
  • Alliberament de tots els atenencs esclavitzats i vivint en d'altres polis.

Les reformes acabaven de forma definitiva amb l'esclavitud per deutes, però per altra banda limitaven l'obtenció de crèdits per part dels pagesos endeutats. D’altres mesures morals foren:

  • Limitació dels dots.
  • Limitació dels luxes en els funerals.
  • Possibilitat que una filla heretés la fortuna del pare (fins aquell moment per ser hereva calia que es casés amb el membre familiar més proper al pare).
  • Possibilitat que qualsevol ciutadà pogués emprendre accions legals contra algun altre.

Els viatges de Soló[modifica | modifica el codi]

Un cop acabades les seves reformes Soló, que no va voler exercir com a tirà, va decidir viatjar per altres països per tal d'aprendre d'ells i les seves legislacions. Segons Heròdot[9] les seves reformes es van mantenir per uns 10 anys, mentre que Plutarc[10] i Aristòtil[11] esmenten que varen estar en vigor uns 100 anys. Quatre anys després de marxar, es van tornar a generar conflictes socials que van acabar amb l'arribada al poder del tirà Pisístrat, que malgrat tot va mantenir en certa manera la constitució soloniana.

Segons Plutarc[12] la primera parada en el viatge de Soló va ser Egipte, on va tenir el plaer de discutir de filosofia amb Psenophis a Heliopolis. D'altra banda, Plató esmenta que va visitar també el temple de Neith a Saïs, i que d'allà va marxar a Xipre. A l’illa es va donar Soloi com a nom de la nova capital que s’estava construint, una mena d’homenatge a la seva figura.

La següent etapa del viatge de Soló va ser Sardis, la capital de la Lidia, on va conèixer Cres, el rei més ric de l'Àsia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plutarc, Soló 1
  2. Plutarc, Soló 8
  3. Aristotil, Política 1274a 3; 1274a 15
  4. 4,0 4,1 Hignett, 1952
  5. Constitució d’Atenes, 8.4
  6. Plutarc, Soló 19
  7. Stanton, 1991
  8. Aristòtil, Constitució atenenca 7-8
  9. Herodot 1.29
  10. Plutarc 25.1
  11. Constitució d'Atenes, 7-2
  12. Plutarc, Soló 26

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Bintliff, J. (2006) “Solon's Reforms:an archeological perspective”. En J.Blok and A.Lardinois (eds.) Solon of Athens: new historical and philological approaches, Leiden.

Blok, J.; Lardinois, A. (eds.)(2006) Solon of Athens: new historical and philological approaches, Leiden Connor, W. et al. (1990) Aspects of Athenian Democracy. Copenhagen, Museum Tusculanam.

  • Gómez Espelosin, Francisco Javier. Historia del mundo clasico a través de sus textos, 1: Grecia. Alianza. ISBN 9788420686820. 
  • Ehrenberg, Victor. From Solon to Socrates: Greek History and Civilization. 

Harris, E. (1997) A New Solution to the Riddle of the Seisachtheia, in 'The Development of the Polis in Archaic Greece', eds. L.Mitchell and P.Rhodes. London.

  • Hignett, Charles. A History of the Athenian Constitution to the End of the Fifth Century B.C.. 

Lardinois, A. (2006) “Have we Solon's verses?” En J.Blok and A.Lardinois (eds.) Solon of Athens: new historical and philological approaches, Leiden.

Linforth, I.M. (1919) Solon the Athenian, University of California press (1919), p.308, Google Books link.

  • Claude, Mossé. Comment s'elabore un mythe politique. 
  • Ostwald, Martin. From Popular Sovereignty to the Sovereignty of the Law: Law, Society and Politics in Fifth Century Athens. 
  • Rhodes, P. J.. The Greek City States. 

Rhodes, P. (2006) "The Reforms and Laws of Solon The Wise: an optimistic view". En J.Blok and A.Lardinois (eds.) Solon of Athens: new historical and philological approaches, Leiden.

  • Rodríguez Adrados, Francisco. Líricos griegos elegiacos y yambógrafos arcaicos (siglos VII-V aC). ISBN 978-84-000-3188-6. 
  • Rodríguez Adrados, Francisco. Historia de la democracia de Solón a nuestros días. ISBN 978-84-206-8682-0. 

Stanton, G.R. (1990) Athenian Politics c800-500BC: A Sourcebook, London.

Stehle, E. (2006) “Solon's self-reflexive political persona and its audience”. En J.Blok and A.Lardinois (eds.) Solon of Athens: new historical and philological approaches, Leiden.

  • Woodhouse, William John. Solon the Liberator: A Study of the Agrarian Problem in Attika in the Seventh Century. 

Col·leccions de versos de Soló[modifica | modifica el codi]

  • Martin Litchfield West, Iambi et elegi Graeci ante Alexandrum cantati2 : Callinus. Mimnermus. Semonides. Solon. Tyrtaeus. Minora adespota,, Oxonii: e typographeo Clarendoniano 1972, revised edition 1992 x + 246 pp.
  • T. Hudaon-Williams, Early Greek Elegy: Ekegiac Fragments of Callinus, Archilochus, Mimmermus, Tyrtaeus, Solon, Xenophanes, and Others, # Taylor and Francis (1926), ISBN 0-8240-7773-3.
  • Christoph Mülke, Solons politische Elegien und Iamben : (Fr. 1 - 13, 32 - 37 West), Munich (2002), ISBN 3-598-77726-4.
  • Eberhard Ruschenbusch Nomoi : Die Fragmente d. Solon. Gesetzeswerkes, Wiesbaden : F. Steiner (1966).
  • H. Miltner Fragmente / Solon, Vienna (1955)
  • Eberhard Preime, Dichtungen : Sämtliche Fragmente / Solon Munich (1940).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soló