Sol sostingut menor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sol sostingut menor
B Major key signature.png
Tonalitat relativa Si major
Tonalitat paral·lela Sol sostingut major
Notes
sol#, la#, si, do#, re#, mi, fa#, sol#

Sol sostingut menor (també Sol#M en la notació europea i G#m en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota sol sostingut. Així, la seva escala està constituïda per les notes do#, re#, mi, fa#, sol#, la# i si. La seva armadura té cinc sostinguts (do, re, fa, sol, la). El seu relatiu major és la tonalitat de si major, i la tonalitat homònima és sol sostingut major.

La setena simfonia del compositor rus Nikolai Myaskovsky potser sigui l'única simfonia en sol sostingut menor. La tonalitat és rarament utilitzada en música orquestral fonamentalment en certes modulacions tonals, però és més comú trobar-la en la música per a piano: des de El clavecí ben temperat de Bach a les sonates de Skriabin. Per a l'orquestració de música per a piano, els teòrics recomanen transportar-la a sol menor o a la menor. Una notable excepció seria "Il Vecchio Castello" de Quadres d'una exposició de Mussorgski. Però en el cas que sol sostingut s'utilitzi, les parts dels instruments de vent en si bemoll seran escrits en si bemoll menor en lloc de fer-ho en la sostingut menor.

Obres clàssiques famoses[modifica | modifica el codi]

Cançons pop conegudes[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sol sostingut menor Modifica l'enllaç a Wikidata