Soldadura forta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Soldadura forta: junta solapada en forma de T

La soldadura forta (o groga) és una variant de la soldadura oxiacetilènica (o soldadura a gas), el procés de la qual, però, s'assembla a l'utilitzat en la soldadura tova. Els metalls que volem unir no es fonen; per soldar-los s'utilitza un aliatge d'aportació (llautó, aliatges de plata i d'alumini entre d'altres).

Temperatura de fusió[modifica | modifica el codi]

El punt de fusió de l'aliatge d'aportació sempre és inferior a la dels metalls a unir. A causa de les altes temperatures de fusió dels aliatges d'aportació (entre 800 °C i 1100 °C) cal utilitzar l'equip de soldadura oxiacetilènica. També és necessari l'ús d'ulleres de protecció, guants i un davantal per protegir-se de les gotes que puguin sortir disparades.

Resistència[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la resistència d'aquesta tècnica de soldadura, es troba entre la resistència de la soldadura tova i la de la soldadura oxiacetilènica.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Són necessàries pólvores desoxidants i que les superfícies que volem unir estiguin ben netes.

  • Soldadura de plaques de tungstè a eines de tall, portaeines o mànecs de broques.