Soldadura per xoc
La soldadura per xoc és una forma particular de la soldadura per punts, utilitzada per unir làmines d'acer inoxidable.[1]
S'aconsegueix prement les dues peces entre si i fent passar a través d'elles un corrent elèctric molt fort durant un lapse molt breu. En utilitzar la quantitat exacta de corrent elèctric i el temps exacte per als materials a unir, s'aconsegueix una petita zona en la qual les dues peces metàl·liques es fonen i solidifiquen en una sola. La tècnica va ser inventada a 1932 per Earl J. Ragsdale, un enginyer mecànic que treballava per a l'empresa Budd, amb el propòsit d'unir peces d'acer inoxidable utilitzades per construir el tren Pioneer Zephyr. El 1934 va rebre una patent.[2]
Referències[modifica]
- ↑ The Welding Engineer, 33, 1948, pàg. 87.
- ↑ Cobb, Harold M. The History of Stainless Steel (en anglès). ASM International, 2010, p. 290. ISBN 9781615030118.
| Soldadura per arc |  | |
|---|---|---|
| Altres processos | Soldadura aluminotèrmica · Soldadura oxiacetilènica · Soldadura per fricció · Soldadura per punts · Soldadura per feix d'electrons · Soldadura per raig làser · Soldadura ultrasònica · Soldadura tova o d'estany · Soldadura sense plom · Soldadura per ona · Ball grid array · Soldadura autògena · Soldadura per explosió · Soldadura per fusió · Soldadura per difusió | |
| Equipament i materials | ||
