Solidaritat Catalana per la Independència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el moviment polític de 2010. Vegeu-ne altres significats a «Solidaritat Catalana (desambiguació)».
Solidaritat Catalana per la Independència
President Núria Cadenes
Secretari general Uriel Bertran
Eslògan Fem possible la independència! Som Garantia d'independència
Fundació 20 de juliol de 2010
Fusió de Solidaritat per la Independència
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Els Verds - Alternativa Verda
Partit Republicà Català
Catalunya Acció
Catalunya Nació Independència
Bloc Sobiranista Català
Bloc Municipal de Catalunya*
Unitat Catalana**
Democràcia Catalana (2010-2011)
* Partit municipal
** Acord de col·laboració
Seu Avinguda Diagonal, 339
Barcelona
Publicació oficial Web de Solidaritat Catalana
Joventuts Joves per la Independència
Membres 6.000 adherits (2010)[1]
Ideologia Independentisme català
Colors oficials Vermell i blanc
Regidors a Catalunya
Lloc web
www.solidaritatcatalana.cat

Solidaritat Catalana per la Independència (SI o SCI) és un moviment polític que cerca la independència de Catalunya i l'assoliment d'un Estat Català. Per tal de fer-ho es presentà com a coalició a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010 en què obtingué 4 escons. Es tornà a presentar el 2012, però no obtengué representació.

El moviment està liderat per Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell, amb el suport, entre altres, d'Isabel-Clara Simó,[2] Hèctor López Bofill, Núria Cadenes i Santiago Espot. Pel que fa a l'organització interna, organitzen primàries per escollir les llistes, prenen les decisions en referèndums en línia entre tots els adherits en l'anomenat Espai Democràcia i no tenen cap crèdit demanat a entitats bancàries.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

L'objectiu principal de Solidaritat és el d'aconseguir la independència de Catalunya i en un futur del conjunt dels Països Catalans. El partit ha posat especial èmfasi en el dèficit fiscal que pateix Catalunya. Amb aquests diners Solidaritat assegura que es podria acabar amb les retallades i doblar la despesa en educació, beques i R+D.[3] A diferència de CiU o ERC, Solidaritat proposa que el català sigui l'única llengua oficial de Catalunya, garantint, això sí, un estatus especial per al castellà.[4]

L'altre principal eix de Solidaritat és la regeneració democràtica, així demanen:[5][6][3][7]

  • obligació dels partits polítics de publicar els deutes que tenen amb les entitats financeres
  • una baixada del sou dels diputats i la publicació d'aquests
  • publicar la variació patrimonial dels càrrecs electes i els seus familiars propers
  • mesures de contenció de la despesa durant la campanya electoral
  • augmentar la transparència de l'administració
  • un sistema electoral amb llistes obertes i desbloquejades
  • una democràcia directa on els temes importants es decideixin en referèndum.

Solidaritat, però, també s'ha posicionat en altres temes: contra del feixisme i el racisme,[8] contra els peatges a les autopistes i a favor de la desnuclearització de Catalunya (aquest punt es va escollir en referèndum intern).[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Primers passos (estiu del 2010)[modifica | modifica el codi]

Joan Laporta, durant el seu darrer any com a president del Futbol Club Barcelona (2003-2010), havia manifestat interès a fer el salt a la política. El seu missatge polític és independentista (als anys 90 del segle XX havia estat al Partit per la Independència), i per això advocava per liderar un moviment polític que treballés per la independència de Catalunya.

Entre l'hivern del 2009 i la primavera del 2010 Laporta es va acostar a Reagrupament, però les discrepàncies a l'hora de confeccionar les candidatures van fer que, finalment, Laporta creés la seva pròpia formació política, Democràcia Catalana. Durant l'estiu del 2010 Laporta va aliar-se amb Alfons López Tena i Uriel Bertran. Des del 2007 el primer havia treballat des del Cercle d'Estudis Sobiranistes, i el curs 2009-2010 tots dos van treballar en les consultes sobiranistes que es van fer a molts municipis catalans, i en la presentació d'una Iniciativa Popular (IP) primer i una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya en les quals proposaven que la Generalitat fes els passos adients per poder fer un referèndum d'independència a Catalunya. A l'efecte de totes aquestes activitats van crear Solidaritat Catalana per la Independència. El moviment va ésser presentat mitjançant una conferència de premsa el 20 de juliol del 2010 per part de Laporta, López Tena i Bertran.[9][10] En aquella presentació van fer una crida a les diverses formacions polítiques amb representació parlamentària partidàries de la independència de Catalunya perquè formessin una coalició. Immediatament formacions com CiU o ERC van declinar la invitació, i per això Solidaritat Catalana va optar per presentar candidatura pròpia.

El 23 de juliol del 2010 es va fer un segon acte públic de presentació. L'escriptora Isabel-Clara Simó va llegir la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència a la plaça del Rei de Barcelona, acompanyada dels impulsors i també d'alguns dels adherits a la crida.[11]

A final de juliol del 2010 Alfons López Tena va abandonar Convergència Democràtica de Catalunya i Uriel Bertran va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya, partits on fins llavors militaven, respectivament.[12][13] L'11 d'agost del 2010 Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional i col·laborador d'Alfons López Tena al Cercle d'Estudis Sobiranistes i d'Uriel Bertran, també va abandonar ERC per passar-se a Solidaritat Catalana.[14]

Durant l'agost del 2010 es van anar creant els comitès electorals locals i comarcals, per tal d'encarar la campanya electoral. El primer gran acte polític de la nova coalició va ser el que es va fer a Taradell el 31 d'agost, on més de 400 persones varen omplir el centre cultural Can Costa i Font.

Eleccions primàries (agost-setembre del 2010)[modifica | modifica el codi]

El 4 de setembre del 2010 van fer-se les primàries per proclamar els 135 candidats de Solidaritat Catalana per a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor del 2010.[15][16] Durant el mes d'agost es van confeccionar les candidatures. Cadascuna de les quatre circumscripcions electorals del Principat (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) comptava amb candidatures pròpies. En total van presentar-se 249 candidatures,[17] tant en individuals com en equip.

Els comicis van tenir lloc en sis col·legis electorals situats arreu del territori (Barcelona, Girona, Lleida, La Seu d'Urgell, Tarragona i Tortosa). Tanmateix, la confecció final de les llistes es feia d'acord a les circumscripcions electorals. Així, els adherits només podien votar aquelles candidatures que es presentaven a llur circumscripció.

Els resultats i els caps de llista escollits van ésser els següents:

Circumscripció Total adherits Total votants  % de participació Cap de llista
Barcelona 4.701 2.421 51,5% Joan Laporta
Girona 616 297 48,2% Antoni Strubell
Lleida 362 168 46,4% Francesc Xavier Segura
Tarragona 511 257 50,3% Hèctor López Bofill
Catalunya 6.190 3.143 50,8%

Així, Joan Laporta era elegit com a cap de llista per Barcelona, amb Alfons López Tena i Uriel Bertran com a números dos i tres; Hèctor López Bofill com a cap de llista per Tarragona; Francesc Xavier Segura com a cap de llista per Lleida i l'escriptor Antoni Strubell com a cap de llista per Girona.[1][18][19]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010[modifica | modifica el codi]

Suport en tant per cent de SI a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és menor.

El 24 d'octubre del 2010 es va fer a Barcelona la Primera Convenció, oberta a tots els membres de Solidaritat Catalana per la Independència, on es va aprovar el manifest polític. Aquest document va donar cos programàtic al projecte polític.

El 28 de novembre del 2010 es van fer les eleccions al Parlament de Catalunya, i SCI va obtenir 4 diputats, amb 102.921 vots (un 3,29% dels vots emesos).[20] Aquests diputats foren Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran per Barcelona i Antoni Strubell per Girona. Els resultats foren els següents:[21]

Circumscripció Vots Percentatge Diputats
Barcelona 72.693 3,10% 3
Girona 13.889 4,75% 1
Lleida 5.758 3,10% 0
Tarragona 10.581 3,41% 0
Catalunya 102.921 3,29% 4

Es va donar la curiosa situació que SI va haver de compartir, al Parlament, el grup mixt amb Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, un partit polític contrari al nacionalisme català que aconseguí 3 escons.

El març del 2011 i arran de les disputes sobre si Solidaritat s'havia de presentar en coalició amb ERC i Reagrupament a Barcelona a les eleccions municipals d'aquell any, Joan Laporta i el partit Democràcia Catalana van decidir abandonar la coalició.[22] Laporta no va abandonar, però, la seva acta de diputat de manera que va passar a ser un diputat no adscrit i Solidaritat va esdevenir el partit amb menys força del Parlament, ja que passava a tenir els mateixos diputats que Ciutadans, que havia aconseguit més vots.[23]

Suports[modifica | modifica el codi]

Antoni Strubell, cap de llista per Girona de Solidaritat Catalana, a Brussel·les l'any 2009

El 23 de juliol del 2010, pocs dies després d'haver-se presentat, el moviment tenia més de 13.000 adherits.[24]

Entre les personalitats adherides o que van donar suport a Solidaritat Catalana per la Independència hi ha intel·lectuals com Patrícia Gabancho, Víctor Alexandre o Enric Vila, el professor de dret constitucional Hèctor López Bofill,[14] els escriptors Isabel-Clara Simó i Miquel de Palol, els lingüistes Joan Solà (DEP) i Miquel Strubell, el matemàtic Josep Guia, l'advocat Antoni Abad, els economistes Arcadi Oliveres i Xavier Sala i Martin,[25] els periodistes Núria Cadenes i Vicent Partal, l’actor Joel Joan,[26] l'historiador Antoni Strubell, l'exconseller i exrector de la UAB Carles Solà[27] el teòleg i mossèn Josep Dalmau[28] i el doctor Moisès Broggi, si bé aquest darrer amb l'esperança que Solidaritat s'ajuntés a altres formacions polítiques independentistes.[29]

Altres persones provinents de diverses formacions polítiques també s'hi van adherir. Provinents d'ERC hi ha Jaume Renyer.[30][31][32] Provinents de CiU hi ha Joan Sala (exregidor de Sant Feliu de Guíxols), Laia Escarrà i Carles Pagès.[33][34][35] Alguns càrrecs electes també van donar el seu suport a la crida. És el cas de l'alcalde Jordi Fàbrega (batlle de Sant Pere de Torelló per l'Entesa pel Progrés Municipal) i Robert Ara (regidor de Sant Fruitós de Bages).[36][37] A banda dels suports individuals, la crida ha rebut l'adhesió de l'associació d'empresaris Cercle Català de Negocis, presidida per Ramon Carner.[38][39]

Eleccions municipals de 2011[modifica | modifica el codi]

Solidaritat Catalana es presentà a diversos municipis (sobretot grans) en les eleccions municipals del 22 de maig del 2011. En alguns com Barcelona es presentà en solitari, en d'altres es presentà en coalició amb Reagrupament o altres partits independentistes.[22][40]

El cas de Barcelona va ser força particular. En ser la capital i la ciutat més poblada, la decisió de presentar-se en solitari va tenir especial transcendència i va provocar la marxa del partit Democràcia Catalana, encapçalat per Joan Laporta.[22] D'altra banda, l'associació Catalunya Acció es va sumar a Solidaritat Catalana i el seu líder, Santiago Espot, va guanyar les eleccions primàries a aquella ciutat.[41][42]

Candidats a alcaldable de Barcelona Vots Percentatge
Santiago Espot 77 41%
Santiago Vilanova 68 36%
Carmentxu López 26 14%
Josep Maria Vaqué 15 8%
Blanc 4 2%

Solidaritat defensava que no s'havia arribat a un acord perquè Esquerra volia sumar els vots de la coalició com a propis en l'elecció de Consells Comarcals i Diputacions;[43] el mateix es va dir des de diverses coordinadores de Solidaritat, com la de Girona[44] o Tiana.[45]

Finalment, Solidaritat va obtenir quasi 32.000 vots, un 1,11% del total de Catalunya i 48 regidors.[46] La coalició aconseguí fins i tot la batllia d'una població, Gallifa (Vallès Occidental), després d'haver-hi obtingut la majoria absoluta.[47] Jordi Fornas fou el batlle d'aquest municipi fins que una moció de censura presentada per CiU (aprofitant que SI havia quedat en minoria a causa d'un trànsfuga) li féu perdre el càrrec el 30 de març del 2013.[48]

Eleccions generals de 2011[modifica | modifica el codi]

El 25 de maig de 2011 el web de Solidaritat va obrir la secció Espai democràcia des d'on els militants podien participar en referèndums sobre qüestions del partit.[49] Solidaritat va fer un referèndum intern a través de l'Espai Democràcia per decidir si s'havien de presentar, i de quina forma, a les eleccions generals de 2011. De les quatre opcions proposades, va guanyar presentar-se en una coalició independentista i en cas de no ser possible no presentar-se amb més del 55% dels vots.[50][51][52][53] Finalment l'acord amb Esquerra no va ser possible de manera que Solidaritat no va concórrer a les eleccions.[54]

Legislatura al Parlament de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Els diputats de SI van renunciar a alguns privilegis com els cotxes oficials i els teletac que se'ls assignen gratuïtament per ser diputats, a part de donar una part del seu sou al partit.

SI es va convertir en el partit que més proposicions de llei va presentar aquella legislatura.[55] Algunes de les més destacades foren:

  • El 29 de desembre de 2010 una proposició de llei de dació en pagament dels habitatges hipotecats. D'aquesta manera, si una família no pogués fer front al pagament d'una hipoteca, n'hi hauria prou amb la devolució de l'habitatge per saldar el deute. La proposició de llei no va prosperar amb els vots en contra de CiU, PSC i PP.[56]
  • El 2 de febrer de 2011, la proposició de llei d'independència. Fou la llei estrella que el partit va promocionar durant la campanya electoral i consistia a elaborar un full de ruta des del Parlament per negociar amb la comunitat internacional com hauria de ser el procés d'independència de Catalunya.[57] L'11 d'abril militants i simpatitzants del partit, liderats pels seus tres diputats, van decidir acampar davant el Parlament de Catalunya perquè la cambra admetés a tràmit la proposició de llei d'independència.[58] La Guàrdia Urbana va desallotjar-los durant la nit, tot i que el següent dia van tornar a reunir gent per repetir l'acampada.[58] La proposició va quedar rebutjada per una esmena a la totalitat dels grups del PSC, el PP i C's i l'abstenció de CiU i ICV-EUiA. Artur Mas no va ser present durant el debat.[59]
  • El 21 d'abril de 2011 una proposició de llei per anul·lar una subvenció a l'empresa energètica Endesa del 30 de novembre de 2010. Solidaritat va denunciar que la suposada subvenció, d'uns 6 milions d'euros i atorgada pel Tripartit tenia l'objectiu de compensar la multa contra aquesta empresa per deixar sense subministrament elèctric centenars de milers d'abonats a les comarques gironines després de la nevada del 2010.[60] La proposició de llei no va ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament, on CiU hi tenia majoria absoluta.[61]
  • El 7 de setembre de 2011 Solidaritat va presentar la ILP Salvar l'ensenyament en català per blindar la immersió lingüística en català després que el TSJC digués que el castellà s'havia d'introduir com a llengua vehicular a l'escola al costat del català[62] i el 20 de setembre una proposició de llei en el mateix sentit.

Campanya #novullpagar[modifica | modifica el codi]

Uriel Bertran participant en la campanya #novullpagar.

El 19 d'abril de 2012 Uriel Bertran fou el primer diputat a penjar un vídeo a la xarxa mostrant que no havia pagat i tots els diputats de Solidaritat van retornar el teletac que tenien pel fet de ser diputats, convidant als diputats de les altres formacions que també ho fessin, malgrat que cap no ho va fer.[63][64]

L'actitud del govern català envers la campanya #novullpagar va fer que Solidaritat denunciés al Parlament que CiU (i la resta de partits parlamentaris) tenia un deute de més de 20 milions d'euros amb La Caixa, principal accionista d'Abertis, i que això condicionava la seva manera de governar:[65]

« [...] no tindran el nostre suport, en absolut. Vagin vostès al Congrés de Diputats i d'aquí a dotze anys expliquin que era molt difícil perquè la situació... perquè no sé què... i mentrestant sí que vagin fent l'altra cosa, que és anar a la propietària d'Abertis, a la Caixa, a efectes de demanar condonacions de crèdits, condonacions d'interessos, tractes de favor, de "col·locar" exconsellers de la Generalitat [...] »
— Alfons López Tena, Parlament de Catalunya - 9 de maig de 2012[65]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012[modifica | modifica el codi]

Solidaritat Catalana per la Independència es va tornar a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, on va obtenir 42.821 vots, insuficients per obtenir cap escó en cap de les quatre circumscripcions.[66]

En el segon congrés de la coalició, celebrat a Vic el 26 de gener de 2013, Núria Cadenes fou escollida nova presidenta, Uriel Bertran secretari general i Alfons López Tena, que continua a l'executiva deixa de ser el seu portaveu.[67]

Aliances[modifica | modifica el codi]

Aliances preelectorals[modifica | modifica el codi]

Joan Laporta, Anna Arqué i Uriel Bertran en un acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a les eleccions al Parlament de Catalunya 2010

El 31 d'agost del 2010 el Partit Republicà Català i el partit Els Verds - Alternativa Verda van decidir coalitzar-se amb Solidaritat Catalana.[68]

En aquesta línia, en un principi Joan Carretero, president de l'associació Reagrupament, es va mostrar predisposat a unir-se a Solidaritat Catalana.[69][70] Amb tot, les diferències en la confecció de les candidatures ha dificultat l'entesa entre ambdues formacions. A principis d'agost del 2010, per tal de desencallar les negociacions, Laporta, López Tena i Bertran van fer una oferta d'unitat a Reagrupament, convidant els reagrupats Joan Carretero i Jaume Fernàndez a presentar-se a les primàries de Solidaritat a Girona i Lleida respectivament, mentre que Laporta, López Tena i Bertran es comprometien a demanar el vot dels adherits a Solidaritat d'aquestes circumscripcions per a Carretero i Fernández.[71] Finalment, però, el 30 d'agost, després d'haver-se reunit la nit anterior, ambdues formacions van emetre un comunicat conjunt[72] en què afirmaven que es presentarien a les eleccions per separat, encara que amb una estratègia paral·lela confluent, amb l’objectiu comú de treballar per la independència de Catalunya i l’assoliment d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Malgrat tot, entre finals de juliol i l'agost del 2010 diverses agrupacions locals i comarcals de Reagrupament (Barcelonès,[73] Baix Camp,[74] Alt Camp, Berguedà,[75][76] Alt Urgell,[77] Montsià, Baix Ebre)[78] van abandonar en bloc o gairebé Reagrupament, tot criticant la manera de fer del seu líder, i es passaven a Solidaritat Catalana per la Independència.[79][32][80]

La coalició[modifica | modifica el codi]

Per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 aquest moviment polític es presenta com a coalició. Està formada pels partits que havien iniciat el procés, Democràcia Catalana i Solidaritat per la Independència, i els partits que s'hi han afegit posteriorment, el Partit Republicà Català, Els Verds - Alternativa Verda i Catalunya Nació Independència. A principis de novembre de 2010 la coalició va arribar també a un principi d'acord amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.[81][82][83]

Joves per la Independència[modifica | modifica el codi]

Joves per la Independència és l'organització juvenil de Solidaritat Catalana per la Independència. Té com a objectiu el difondre el missatge independentista entre jovent català per tal de treballar per la independència de Catalunya i dels Països Catalans.[84] L'entitat es va constituir el 3 de setembre de 2011 en el marc del seu I Congrés Nacional,[85][86] en aquest congrés s'aprovaren els Estatuts de l'organització i la seva Ponència Política, i també es va elegir per sufragi directe el seu Consell de Garanties i la seva Coordinadora Nacional.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Solidaritat Catalana escull Joan Laporta com a cap de llista en unes primàries sense sorpreses 3cat24.cat
  2. «Isabel-Clara Simó s'adhereix a Solidaritat Catalana». Avui / El Punt, 22 d'agost del 2010. [Consulta: 22 d'agost del 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 «10 raons per votar Solidaritat Catalana per la Independència». Solidaritat Catalana per la Independència, 22 d'octubre de 2012. [Consulta: 29 d'octubre de 2012].
  4. «López Tena: "Les vagues generals s'han convertit en un ritual buit de contingut. Amb tot, SI hi donarà suport"». TV3, 18 d'octubre de 2012. [Consulta: 29 d'octubre de 2012].
  5. «SI publica els sous dels diputats i en demana un estalvi de cinc milions d’euros». Solidaritat Catalana per la Independència, 3 de maig de 2012. [Consulta: 29 d'octubre de 2012].
  6. «Uriel Bertran: “Proposem un sistema electoral amb llistes obertes que respecti la proporcionalitat”». Solidaritat Catalana per la Independència, 29 d'octubre de 2012. [Consulta: 29 d'octubre de 2012].
  7. «Alfons López Tena: “A Solidaritat ens comprometem a regenerar la política catalana i exigim transparència i tolerància zero contra la corrupció”». Solidaritat Catalana per la Independència, 19 de novembre de 2012. [Consulta: 20 de novembre de 2012].
  8. «Solidaritat s’adhereix a la “Declaració contra el feixisme i el racisme”». Solidaritat Catalana per la Independència, 7 de novembre de 2012. [Consulta: 7 de novembre de 2012].
  9. «Laporta, Tena i Uriel presenten la «gran coalició independentista»». Nació Digital, 20 de juliol del 2010. [Consulta: 20 de juliol del 2010].
  10. «Laporta, Tena i Bertran invoquen l'esperit de Solidaritat Catalana». El Punt, 20 de juliol del 2010. [Consulta: 20 de juliol del 2010].
  11. «Solidaritat Catalana afirma haver rebut 12.000 adhesions». VilaWeb, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 25 de juliol del 2010].
  12. «López Tena i Uriel Bertran pleguen dels seus càrrecs a CiU i ERC després que el parlament ha aturat les iniciatives de referèndum». VilaWeb, 13 de juliol del 2010. [Consulta: 3 d'agost del 2010].
  13. «Bertran i López Tena deixen els seus partits per presentar-se a les eleccions amb Laporta». El Punt, 27 de juliol del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  14. 14,0 14,1 «López Bofill comunica a ERC que plega i que se'n va a Solidaritat Catalana». Avui, 11 d'agost del 2010. [Consulta: 111 d'agost del 2010].
  15. Solidaritat Catalana obre un procés de primàries per escollir els seus candidats a les autonòmiques Eldebat.cat
  16. Solidaritat Catalana farà les llistes electorals amb unes primàries internes Elperiodico.cat
  17. Més de 150 candidatures participaran en les eleccions primàries de Solidaritat Catalana Directe.cat
  18. Joan Laporta surt escollit cap de llista de Solidaritat Catalana a Barcelona Diaridegirona.cat
  19. Joan Laporta ja és el cap de llista de Solidaritat Catalana Cronica.cat
  20. Resultats
  21. «Resultat Eleccions al Parlament de Catalunya 2010». Avui. [Consulta: 17 desembre 2010].
  22. 22,0 22,1 22,2 «Laporta trenca amb Solidaritat i s'acosta a ERC». Ara, 2 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  23. «“Algú potser volia el meu nom per tenir èxit”». Avui, 4 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  24. «Solidaritat Catalana suma més suports individuals que col·lectius». Avui / El Punt, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 13 d'agost del 2010].
  25. «Yo votaré a Joan Laporta» (en castellà). La Vanguardia, 17 Novembre del 2010. [Consulta: 21 de Novembre del 2010].
  26. «Joel Joan presenta Laporta a Figueres». Nació Digital / El Punt, 1 de setembre del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  27. «L'exconseller d'ERC Carles Solà, amb Laporta». Nació Digital, 5 de setembre del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  28. «L'herència del 10-J». Avui / El Punt, 20 d'agost del 2010. [Consulta: 20 d'agost del 2010].
  29. «Broggi es passa de Reagrupament a Solidaritat». E-notícies, 30 d'agost del 2010. [Consulta: 30 d'agost del 2010].
  30. «El director de l'Agència Catalana de Consum deixa ERC i es passa a Solidaritat Catalana». El Singular Digital, 10 de setembre del 2010. [Consulta: 10 de setembre del 2010].
  31. «Unes 1.000 persones de la demarcació de Tarragona s'han adherit a Solidaritat Catalana». delCamp.cat, 30 de juliol del 2010. [Consulta: 3 d'agost del 2010].
  32. 32,0 32,1 «Reagrupament pren mesures contra Solidaritat Catalana». E-notícies.cat, 5 d'agost del 2010. [Consulta: 5 d'agost del 2010].
  33. «Presenten Solidaritat Catalana a Sant Feliu». Avui / El Punt, 7 d'agost del 2010. [Consulta: 13 d'agost del 2010].
  34. «Una consellera nacional de CDC fitxa pel partit de Laporta». El Singular Digital / El Punt, 17 d'agost del 2010. [Consulta: 17 d'agost del 2010].
  35. «Un altre conseller nacional de CDC s'incorpora al projecte de Laporta.». Avui / El Punt, 24 d'agost del 2010. [Consulta: 24 d'agost del 2010].
  36. «Jordi Fàbrega dóna suport públic al projecte independentista de Laporta». El 9 Nou, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  37. «Un altre regidor de l'Entesa s'apunta a Solidaritat Catalana». Nació Digital, 26 de juliol del 2010. [Consulta: 26 de juliol del 2010].
  38. «El Cercle Català de Negocis dóna suport a la Solidaritat Catalana per la Independència». Cercle Català de Negocis, 22 de juliol del 2010. [Consulta: 22 de juliol del 2010].
  39. «El Cercle Català de Negocis se suma al projecte de Laporta». El Punt, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 26 de juliol del 2010].
  40. «Solidaritat i Reagrupament aniran junts a Figueres». Solidaritat Catalana per la Independència, 16 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  41. «Resultats Primàries BCN Ciutat». Solidaritat Catalana per la Independència, 14 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  42. «Santiago Espot, candidat de Solidaritat per Barcelona». VilaWeb, 13 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  43. «Solidaritat declara la guerra a Esquerra i Joan Laporta». Esquerra Sant Cugat del Vallès, 5 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  44. «Solidaritat culpa la direcció d'ERC d'evitar més acords sobiranistes». Avui, 12 de febrer de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  45. «Solidaritat per la Independència i ERC no sumaran finalment a Tiana a les eleccions municipals.». Solidaritat Catalana per la Independència, 23 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  46. «Resultados provisionales 2011 - Cataluña» (en castellà), 22 de maig de 2001. [Consulta: 22 de maig de 2001].
  47. «Gallifa. Escrutado 100%» (en castellà). elecciones.mir.es, 22 maig 2011. [Consulta: 12 abril 2013].
  48. «CiU pren la batllia de Gallifa a Jordi Fornas (SI)». vilaweb.cat. Vilaweb, 30 març 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  49. «Solidaritat vol implicar els adherits en les decisions del partit». Avui, 25 de maig de 2011. [Consulta: 25 de maig de 2011].
  50. «SI només anirà a les eleccions generals si es forma una coalició independentista». El Punt Avui, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  51. «SI diu que si Bosch és el candidat d'ERC serà "més fàcil" fer una gran coalició independentista pel 20-N». Diari Ara, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  52. «SI només es presentarà a les eleccions generals si es forma una gran coalició independentista». 3cat24.cat, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  53. «SI cierra este domingo el referéndum virtual para decidir si se presenta a las generales». La Vanguardia, 28 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  54. «Uriel Bertran lamenta la decisió d'ERC de refusar una coalició electoral amb SI». Canal de YouTube de Solidaritat, 4 d'octubre de 2011. [Consulta: 9 d'octubre de 2011].
  55. Tomás Lanchon, Nicolás. «Uriel Bertran: “Garzón ha recollit el que ell ha sembrat”», 14 de febrer de 2012. [Consulta: 12 de juliol de 2012].
  56. «Solidaritat pressiona per la dació en pagament». Nació Digital, 4 de juliol de 2011. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  57. «El parlament debatrà la proposició de llei sobre la independència». VilaWeb, 8 de febrer de 2012. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  58. 58,0 58,1 Borràs, Jordi. Warcelona, una història de violència. Barcelona: Pol·len edicions, juliol 2013. 
  59. «El Parlament rebutja tramitar la llei d'independència de SI». Diari Ara, 13 d'abril de 2012. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  60. «Solidaritat acusa Nadal de condonar les multes a Endesa». Nació Digital, 1 d'octubre de 2010. [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
  61. «SI recorrerà al TC que la Mesa actua com un òrgan polític al servei de CiU». Ara o mai, 26 d'abril de 2012. [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
  62. «Solidaritat presenta una ILP per a blindar la immersió lingüística». VilaWeb, 7 de setembre de 2011. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  63. «Uriel Bertran (SI) retingut per Abertis en sumar-se a la campanya #novullpagar #proupeatges». YouTube, 19 d'abril de 2012. [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  64. ««Diputat, torna el Teletac»». Nació Digital, 24 d'abril de 2012. [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  65. 65,0 65,1 «La veritat sobre els peatges explicada al #parlament #novullpagar». Solidaritat Catalana per la Independència, 9 de maig de 2011. [Consulta: 13 maig 2012].
  66. «SI es queda fora del Parlament i promet continuar treballant per Catalunya i la independència». 324, 25/11/2012. [Consulta: 26/11/2012].
  67. «Núria Cadenes és escollida nova presidenta de Solidaritat». Ara, 26/1/2013. [Consulta: 26/1/2013].
  68. «El Partit Republicà Català i Els Verds-Alternativa Verda s’adhereixen a solidaritat catalana». El Singular Digital, 31 d'agost del 2010. [Consulta: 31 d'agost del 2010].
  69. «Reagrupament s'apunta a la unitat independentista». Nació Digital, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  70. «Carretero: "Solidaritat Catalana ens dóna la raó i ho celebrem"». El Punt, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  71. «Laporta, Tena i Bertran donen «suport» a Carretero». Nació Digital, 3 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  72. «Solidaritat i Reagrupament es presentaran per separat a les eleccions». Vilaweb, 30 d'agost del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  73. «El coordinador de Reagrupament del Barcelonès Nord també plega, acusant Carretero d'autoritari». Directe!.cat, 11 d'agost del 2010. [Consulta: 11 d'agost del 2010].
  74. «Comunicat Reagrupament Baix Camp». Reagrupament Baix Camp, 28 de juliol del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  75. «Reagrupament del Berguedà, també marxa cap Solidaritat». Nació Digital, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  76. «Reagrupament del Berguedà també se'n va amb Laporta». E-notícies, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  77. «Crisis a Reagrupament de l'Alt Urgell». E-notícies.cat, 9 d'agost del 2010. [Consulta: 9 d'agost del 2010].
  78. «Reagrupament de les Terres de l'Ebre se'n va amb Laporta». E-notícies, 3 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  79. «Èxode de Reagrupament cap a Solidaritat Catalana». El Singular Digital, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  80. «Un coordinador de Reagrupament es passa a Solidaritat». E-noticies.cat, 25 d'octubre del 2010. [Consulta: 25 d'octubre del 2010].
  81. El PSAN estudia donar suport al partit de Laporta, El Punt.
  82. Avui, El PSAN s'afegeix a la candidatura de Solidaritat Catalana, Dijous, 14 d'octubre del 2010
  83. L'històric dirigent del PSAN, Josep Guia, tancarà la llista de Solidaritat a Barcelona, Nació Digital.
  84. «Decàleg de Joves per la Independència». Joves per la Independència. [Consulta: 23 de setembre de 2011].
  85. «Constituïda l'organització política Joves per la Independència». 3/24, 4 de setembre de 2011.
  86. «Neixen les joventuts de SI, Joves per la Independència». El Punt Avui, 4 de setembre de 2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solidaritat Catalana per la Independència