Solidaritat Catalana per la Independència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el moviment polític de 2010. Vegeu-ne altres significats a «Solidaritat Catalana (desambiguació)».
Solidaritat Catalana per la Independència
President Núria Cadenes
Secretari general Uriel Bertran
Eslògan Fem possible la independència! Som Garantia d'independència
Fundació 20 de juliol de 2010
Fusió de Solidaritat per la Independència
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Els Verds - Alternativa Verda
Partit Republicà Català
Catalunya Acció
Catalunya Nació Independència
Bloc Sobiranista Català
Bloc Municipal de Catalunya*
Unitat Catalana**
Democràcia Catalana (2010-2011)
* Partit municipal
** Acord de col·laboració
Seu Carrer del Vidre, 6[1]
Barcelona
Publicació oficial Web de Solidaritat Catalana
Joventuts Joves per la Independència
Membres 6.000 adherits (2010)[2]
Ideologia Independentisme català Transversalisme[cal citació] Progressisme[cal citació] Europeisme[cal citació] Republicanisme
Colors oficials Vermell i blanc
Regidors a Catalunya
Lloc web
www.solidaritatcatalana.cat

Solidaritat Catalana per la Independència (SI o SCI) és un moviment polític que cerca la independència de Catalunya i l'assoliment d'un Estat Català. Per tal de fer-ho es presentà com a coalició a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010 en què obtingué 4 escons.

El moviment està liderat per Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell, amb el suport, entre altres, d'Isabel-Clara Simó[3], Hèctor López Bofill, Núria Cadenes, Emili Valdero i Santiago Espot.

Pel que fa a l'organització interna, organitzen primàries per escollir les llistes, prenen les decisions en referèndums en línia entre tots els adherits en l'anomenat Espai Democràcia i no tenen cap crèdit demanat a entitats bancàries.

Taula de continguts

Ideologia [modifica]

L'objectiu principal de Solidaritat és el d'aconseguir la independència de Catalunya i en un futur del conjunt dels Països Catalans. El partit ha posat especial èmfasi en el dèficit fiscal que pateix Catalunya. Amb aquests diners Solidaritat assegura que es podria acabar amb les retallades i doblar la despesa en educació, beques i R+D.[4] A diferència de CiU o ERC, Solidaritat proposa que el català sigui l'única llengua oficial de Catalunya, garantint, això sí, un estatus especial per al castellà.[5]

L'altre principal eix de Solidaritat és la regeneració democràtica, així demanen:[6][7][4][8]

  • obligació dels partits polítics de publicar els deutes que tenen amb les entitats financeres
  • una baixada del sou dels diputats i la publicació d'aquests
  • publicar la variació patrimonial dels càrrecs electes i els seus familiars propers
  • mesures de contenció de la despesa durant la campanya electoral
  • augmentar la transparència de l'administració
  • un sistema electoral amb llistes obertes i desbloquejades
  • una democràcia directa on els temes importants es decideixin en referèndum.

Solidaritat, però, també s'ha posicionat en altres temes: contra del feixisme i el racisme[9], contra els peatges a les autopistes i a favor de la desnuclearització de Catalunya (aquest punt es va escollir en referèndum intern)[4]

Història [modifica]

Orígens (2009-2010) [modifica]

SI va néixer el 20 de juliol de 2010 com a resposta a la manifestació del 10 de juliol del mateix any a Barcelona arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya.[10] També hi influí a la decisió de tots els partits que aleshores conformaven el Parlament de Catalunya de bloquejar dues ILP sobre la convocatòria d'un Referèndum per la independència de Catalunya el 13 de juliol del 2010. Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta van fer la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència, una crida als ciutadans, partits polítics i organitzacions per construir un moviment independentista, unitari i transversal que es pogués presentar a les eleccions catalanes amb la prioritat de declarar la independència des del Parlament de Catalunya. A la crida s'hi van sumar milers de ciutadans i diversos partits i organitzacions i en les eleccions catalanes del 28 de novembre de 2010 SI va aconseguir quatre diputats. Joan Laporta, durant el seu darrer any com a president del Futbol Club Barcelona (2003-2010), havia manifestat interès a fer el salt a la política. El seu missatge polític és independentista (als anys 90 del segle XX havia estat al Partit per la Independència), i per això advocava per liderar un moviment polític que treballés per la independència de Catalunya.

Entre l'hivern del 2009 i la primavera del 2010 Laporta es va acostar a Reagrupament, però les discrepàncies a l'hora de confeccionar les candidatures va fer que, finalment, Laporta creés la seva pròpia formació política, Democràcia Catalana. Durant l'estiu del 2010 Laporta va aliar-se amb Alfons López Tena i Uriel Bertran. Des del 2007 el primer havia treballat des del Cercle d'Estudis Sobiranistes, i el curs 2009-2010 tots dos van treballar en les consultes sobiranistes que es van fer a molts municipis catalans, i en la presentació d'una Iniciativa Popular (IP) primer i una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya en les que proposaven que la Generalitat fes els passos adients per poder fer un referèndum d'independència a Catalunya. A l'efecte de totes aquestes activitats van crear Solidaritat Catalana per la Independència.

Primers passos (estiu del 2010) [modifica]

Joan Laporta, durant el seu darrer any com a president del Futbol Club Barcelona (2003-2010), havia manifestat interès a fer el salt a la política. El seu missatge polític és independentista (als anys 90 del segle XX havia estat al Partit per la Independència), i per això advocava per liderar un moviment polític que treballés per la independència de Catalunya.

Entre l'hivern del 2009 i la primavera del 2010 Laporta es va acostar a Reagrupament, però les discrepàncies a l'hora de confeccionar les candidatures van fer que, finalment, Laporta creés la seva pròpia formació política, Democràcia Catalana. Durant l'estiu del 2010 Laporta va aliar-se amb Alfons López Tena i Uriel Bertran. Des del 2007 el primer havia treballat des del Cercle d'Estudis Sobiranistes, i el curs 2009-2010 tots dos van treballar en les consultes sobiranistes que es van fer a molts municipis catalans, i en la presentació d'una Iniciativa Popular (IP) primer i una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya en les quals proposaven que la Generalitat fes els passos adients per poder fer un referèndum d'independència a Catalunya. A l'efecte de totes aquestes activitats van crear Solidaritat Catalana per la Independència. El moviment va ésser presentat mitjançant una conferència de premsa el 20 de juliol del 2010 per part de Laporta, López Tena i Bertran.[11][12] En aquella presentació van fer una crida a les diverses formacions polítiques amb representació parlamentària partidàries de la independència de Catalunya perquè formessin una coalició. Immediatament formacions com CiU o ERC van declinar la invitació, i per això Solidaritat Catalana va optar per presentar candidatura pròpia.

El 23 de juliol del 2010 es va fer un segon acte públic de presentació. L'escriptora Isabel-Clara Simó va llegir la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència[13] a la plaça del Rei de Barcelona, acompanyada dels impulsors i també d'alguns dels adherits a la crida.[14]

A final de juliol del 2010 Alfons López Tena va abandonar Convergència Democràtica de Catalunya i Uriel Bertran va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya, partits on fins llavors militaven, respectivament.[15][16] L'11 d'agost del 2010 Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional i col·laborador d'Alfons López Tena al Cercle d'Estudis Sobiranistes i d'Uriel Bertran, també va abandonar ERC per passar-se a Solidaritat Catalana.[17]

Durant l'agost del 2010 es van anar creant els comitès electorals locals i comarcals, per tal d'encarar la campanya electoral. El primer gran acte polític de la nova coalició va ser el que es va fer a Taradell el 31 d'agost, on més de 400 persones varen omplir el centre cultural Can Costa i Font.

Eleccions primàries (agost-setembre del 2010) [modifica]

El 4 de setembre del 2010 van fer-se les primàries per proclamar els 135 candidats de Solidaritat Catalana per a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor del 2010.[18][19] Durant el mes d'agost es van confeccionar les candidatures. Cadascuna de les quatre circumscripcions electorals del Principat (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) comptava amb candidatures pròpies. En total van presentar-se 249 candidatures,[20] tant en individuals com en equip.

Els comicis van tenir lloc en sis col·legis electorals situats arreu del territori (Barcelona, Girona, Lleida, La Seu d'Urgell, Tarragona i Tortosa). Tanmateix, la confecció final de les llistes es feia d'acord a les circumscripcions electorals. Així, els adherits només podien votar aquelles candidatures que es presentaven a llur circumscripció.

Els resultats i els caps de llista escollits van ésser els següents:

Circumscripció Total adherits Total votants  % de participació Cap de llista
Barcelona 4.701 2.421 51,5% Joan Laporta
Girona 616 297 48,2% Antoni Strubell
Lleida 362 168 46,4% Francesc Xavier Segura
Tarragona 511 257 50,3% Hèctor López Bofill
Catalunya 6.190 3.143 50,8%

Així, Joan Laporta era elegit com a cap de llista per Barcelona, amb Alfons López Tena i Uriel Bertran com a números dos i tres; Hèctor López Bofill com a cap de llista per Tarragona; Francesc Xavier Segura com a cap de llista per Lleida i l'escriptor Antoni Strubell com a cap de llista per Girona.[2][21][22]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 [modifica]

Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Suport en tant per cent de SI a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és menor.

El 24 d'octubre del 2010 es va fer a Barcelona la Primera Convenció, oberta a tots els membres de Solidaritat Catalana per la Independència, on es va aprovar el manifest polític. Aquest document va donar cos programàtic al projecte polític.

El 28 de novembre del 2010 es van fer les eleccions al Parlament de Catalunya, i SCI va obtenir 4 diputats, amb 102.921 vots (un 3,29% dels vots emesos).[23] Aquests diputats foren Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran per Barcelona i Antoni Strubell per Girona. Els resultats foren els següents:[24]

Circumscripció Vots Percentatge Diputats
Barcelona 72.693 3,10% 3
Girona 13.889 4,75% 1
Lleida 5.758 3,10% 0
Tarragona 10.581 3,41% 0
Catalunya 102.921 3,29% 4

Es va donar la curiosa situació que SI va haver de compartir, al Parlament, el grup mixt amb Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, un partit polític contrari al nacionalisme català que aconseguí 3 escons.

El març del 2011 i arran de les disputes sobre si Solidaritat s'havia de presentar en coalició amb ERC i Reagrupament a Barcelona a les eleccions municipals d'aquell any, Joan Laporta i el partit Democràcia Catalana van decidir abandonar la coalició.[25] Laporta no va abandonar, però, la seva acta de diputat de manera que va passar a ser un diputat no adscrit i Solidaritat va esdevenir el partit amb menys força del Parlament, ja que passava a tenir els mateixos diputats que Ciutadans, que havia aconseguit més vots.[26]

Suports [modifica]

Antoni Strubell, cap de llista per Girona de Solidaritat Catalana, a Brussel·les l'any 2009

El 23 de juliol del 2010, pocs dies després d'haver-se presentat, el moviment tenia més de 13.000 adherits.[27] El 2 d'agost del 2010 ja en tenia més de 15.000.[28]

Entre les personalitats adherides o que van donar suport a Solidaritat Catalana per la Independència hi ha intel·lectuals com Patrícia Gabancho, Víctor Alexandre o Enric Vila, el professor de dret constitucional Hèctor López Bofill,[17] els escriptors Isabel-Clara Simó i Miquel de Palol, els lingüistes Joan Solà (DEP) i Miquel Strubell, el matemàtic Josep Guia, l'advocat Antoni Abad, els economistes Arcadi Oliveres i Xavier Sala i Martin,[29] els periodistes Núria Cadenes i Vicent Partal, l’actor Joel Joan,[30] l'historiador Antoni Strubell, l'exconseller i exrector de la UAB Carles Solà[31] el teòleg i mossèn Josep Dalmau[32] i el doctor Moisès Broggi, si bé aquest darrer amb l'esperança que Solidaritat s'ajuntés a altres formacions polítiques independentistes.[33]

Altres persones provinents de diverses formacions polítiques també s'hi van adherir. Provinents d'ERC hi ha Jaume Renyer.[34][35][36] Provinents de CiU hi ha Joan Sala (exregidor de Sant Feliu de Guíxols), Laia Escarrà i Carles Pagès.[37][38][39]

Alguns càrrecs electes també van donar el seu suport a la crida. És el cas de l'alcalde Jordi Fàbrega (batlle de Sant Pere de Torelló per l'Entesa pel Progrés Municipal) i Robert Ara (regidor de Sant Fruitós de Bages).[40][41]

A banda dels suports individuals, la crida ha rebut l'adhesió de l'associació d'empresaris Cercle Català de Negocis, presidida per Ramon Carner.[42][43]

Eleccions municipals de 2011 [modifica]

Solidaritat Catalana es presentà a diversos municipis (sobretot grans) en les eleccions municipals del 22 de maig del 2011. En alguns com Barcelona es presentà en solitari, en d'altres es presentà en coalició amb Reagrupament o altres partits independentistes.[25][44]

El cas de Barcelona va ser força particular. En ser la capital i la ciutat més poblada, la decisió de presentar-se en solitari va tenir especial trascendència i va provocar la marxa del partit Democràcia Catalana, encapçalat per Joan Laporta.[25] D'altra banda, l'associació Catalunya Acció es va sumar a Solidaritat Catalana i el seu líder, Santiago Espot, va guanyar les eleccions primàries a aquella ciutat.[45][46]

Candidats a alcaldable de Barcelona Vots Percentatge
Santiago Espot 77 41%
Santiago Vilanova 68 36%
Carmentxu López 26 14%
Josep Maria Vaqué 15 8%
Blanc 4 2%

Solidaritat defensava que no s'havia arribat a un acord perquè Esquerra volia sumar els vots de la coalició com a propis en l'elecció de Consells Comarcals i Diputacions;[47] el mateix es va dir des de diverses coordinadores de Solidaritat, com la de Girona[48] o Tiana.[49]

Finalment, Solidaritat va obtenir quasi 32.000 vots, un 1,11% del total de Catalunya i 48 regidors.[50] La coalició aconseguí fins i tot la batllia d'una població, Gallifa (Vallès Occidental), després d'haver-hi obtingut la majoria absoluta.[51] Jordi Fornas fou el batlle d'aquest municipi fins que una moció de censura presentada per CiU (aprofitant que SI havia quedat en minoria a causa d'un trànsfuga) li féu perdre el càrrec el 30 de març del 2013.[52]

Eleccions generals de 2011 [modifica]

Solidaritat va fer un referèndum intern a través de l'Espai Democràcia per decidir si s'havien de presentar, i de quina forma, a les eleccions generals de 2011.[53] De les quatre opcions proposades, va guanyar presentar-se en una coalició independentista i en cas de no ser possible no presentar-se amb més del 55% dels vots.[54][55][56][57][58][59][60][61]

Finalment l'acord amb Esquerra no va ser possible de manera que Solidaritat no va concórrer a les eleccions.[62]

Legislatura al Parlament de Catalunya [modifica]

Els diputats de SI van renunciar a alguns privilegis com els cotxes oficials i els teletac que se'ls assignen gratuïtament per ser diputats, a part de donar una part del seu sou al partit.

SI es va convertir en el partit que més proposicions de llei va presentar aquella legislatura.[63] Algunes de les més destacades foren:

  • El 29 de desembre de 2010 una proposició de llei de dació en pagament dels habitatges hipotecats. D'aquesta manera, si una família no pogués fer front al pagament d'una hipoteca, n'hi hauria prou amb la devolució de l'habitatge per saldar el deute. La proposició de llei no va prosperar amb els vots en contra de CiU, PSC i PP.[64][65]
  • El 2 de febrer de 2011 la proposició de llei d'independència. Fou la llei estrella que el partit va promocionar durant la campanya electoral i consistia en elaborar un full de ruta des del Parlament per negociar amb la comunitat internacional com hauria de ser el procés d'independència de Catalunya.[66][67] Va quedar rebutjada per una esmena a la totalitat dels grups del PSC, el PP i C's i l'abstenció de CiU i ICV-EUiA. Artur Mas no va ser present durant el debat.[68]
  • El 21 d'abril de 2011 una proposició de llei per anul·lar una subvenció a l'empresa energètica Endesa del 30 de novembre de 2010.[69] Solidaritat va denunciar que la suposada subvenció, d'uns 6 milions d'euros i atorgada pel Tripartit tenia l'objectiu de compensar la multa contra aquesta empresa per deixar sense subministrament elèctric centenars de milers d'abonats a les comarques gironines després de la nevada del 2010.[70] La proposició de llei no va ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament, on CiU hi tenia majoria absoluta.[71]
  • El 9 de maig de 2011 una proposició de llei per modificar el sistema tarifari del transport públic de manera que s'integrés el de la Regió Metropolitana de Barcelona amb el de la resta de Catalunya. També es volia modificar el sistema de tarifes basat "en zones" per un basat en la distància recorreguda. La proposta tenia com referent el sistema de transport públic neerlandès.[72]
  • El 8 de juny de 2011 Solidaritat va presentar una proposició de llei sobre les retribucions dels diputats i diputades al Parlament de Catalunya que demanava:[73]
    1. Uniformització a la baixa del sou base dels diputats
    2. Eliminació de tots els complements per raó de càrrec
    3. Eliminació de les retribucions especials dels membres de la Mesa
    4. Eliminació del mínim en les indemnitzacions per desplaçaments i viatges
La proposició no va rebre el suport suficient a la cambra de manera que no es va arribar a aprovar.

Anualment des del 2011 Solidaritat organitza a l'estiu una Escola de formació on es fan xerrades sobre la independència de Catalunya i els Països Catalans amb convidats especials com Vicent Partal, Toni Albà o Víctor Alexandre a més dels membres del partit. [78][79] En l'edició del 2012, durant la nit Joves per la independència va organitzar concerts amb artistes com Brams, Miquel del Roig o La Iaia.[80]

Campanya #novullpagar [modifica]

Uriel Bertran participant a la campanya #novullpagar.

Solidaritat va ser el primer partit en donar suport públic a la campanya #novullpagar que proposava que els ciutadans deixessin de pagar els peatges de les autopistes catalanes pel perjudici respecte altres territoris de l'estat.[81] Així el 19 d'abril de 2012 Uriel Bertran fou el primer diputat en penjar un vídeo a la xarxa mostrant que no havia pagat i tots els diputats de Solidaritat van retornar el teletac que tenien pel fet de ser diputats, convidant als diputats de les altres formacions que també ho fessin, malgrat que cap no ho va fer.[82][83]

L'actitud del govern català envers la campanya #novullpagar va fer que Solidaritat denunciés al Parlament que CiU (i la resta de partits parlamentaris) tenia un deute de més de 20 milions d'euros amb La Caixa, principal accionista d'Abertis, i que això condicionava la seva manera de governar:[84]

« [...] no tindran el nostre suport, en absolut. Vagin vostès al Congrés de Diputats i d'aquí a dotze anys expliquin que era molt difícil perquè la situació... perquè no sé què... i mentrestant sí que vagin fent l'altra cosa, que és anar a la propietària d'Abertis, a la Caixa, a efectes de demanar condonacions de crèdits, condonacions d'interessos, tractes de favor, de "col·locar" exconsellers de la Generalitat [...] »
— Alfons López Tena, Parlament de Catalunya - 9 de maig de 2012[84]

El 17 de maig Solidaritat va presentar una proposició de llei per demanar la supressió dels peatges a les autopistes amortitzades[85] i el 7 de juny una moció que reclamava que el Parlament es comprometés a demanar al Govern anul·lar les multes a qui havia participat en la campanya #novullpagar. La moció no va prosperar perquè va tenir els vots en contra de CiU i PP.[86][87]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 [modifica]

Solidaritat Catalana per la Independència es va tornar a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.

Eleccions primàries [modifica]

Igual que a les eleccions de l'any 2010, Solidaritat va concórrer a les eleccions amb una llista escollida per primàries el 21 d'octubre. El procés era el següent: es feia una votació per escollir el cap de cartell del partit, que seria el candidat a la presidència de la Generalitat, una altra votació pel cap de llista de cada circumscripció i, a part, la votació general per decidir la resta de la llista. Tant com a presidenciable com a cap de llista a totes les circumscripcions no es va haver de fer votacions perquè només hi va haver una candidatura per a cada lloc.

També en una votació separada es va escollir permetre a la direcció assignar posicions individualment a independents, aquest és el cas de Pere Garriga Solà, alcalde d'Arbúcies, que va anar de número dos per Girona.

D'aquesta manera, les llistes foren les següents:[88]

Barcelona
Candidat Puntuació
Alfons López Tena Presidenciable
Uriel Bertran Cap de llista
Núria Cadenes 800
Isabel-Clara Simó 605
Santiago Espot i Piqueras 468
Girona
Candidat Puntuació
Toni Strubell Cap de llista
Pere Garriga Independent
Andreu Garriga i Pradas 142
Anna Tarrés I Farrés 84
Núria Bartrolich i Ortega 29
Lleida
Candidat Puntuació
Santi Costa Cap de llista
Cesc Lacueva i Raich 52
Josep Maria Rocaspana i Roigé 31
Xavier Segura i Riu 19
Xavier Segovia Muñoz 14
Tarragona
Candidat Puntuació
Albert Pereira Cap de llista
Caritat Garcia Celma 85
Núria Coral i Esteban 75
Francesc Ivernon Rojals 65
Jordi Molinera Poblet 52

Finalment Solidaritat va obtenir 42.821 vots, insuficients per obtenir cap escó en cap de les quatre circumscripcions.[89]

Poc després es va convocar un congrés per al 26 de gener de 2013 per decidir el futur de la formació.[90]

Segon Congrés [modifica]

En el segon congrés de la coalició, celebrat a Vic el 26 de gener de 2013, Núria Cadenes fou escollida nova presidenta, Uriel Bertran secretari general i Alfons López Tena, que continua a l'executiva deixa de ser el seu portaveu.[91]

Espai democràcia [modifica]

Lloc web de la segona votació.

El 25 de maig de 2011 el web de Solidaritat va obrir la secció Espai democràcia des d'on els militants podien participar en referèndums sobre qüestions del partit.[92][93] L'objectiu era doble, decidir què havien de votar els diputats en les votacions al Parlament que no apareixien al programa electoral i decidir entre tots els adherits temes organitzatius del partit.

L'Espai democràcia és un lloc web on els adherits poden votar a través d'un número d'usuari i una contrasenya que se'ls envien prèviament al correu electrònic. El sistema permet veure les votacions en temps real, cosa que ha generat algunes crítiques de gent que considera que seria més just que els resultats no es veiessin fins al tancament de les votacions.[53] A més del sistema de votacions, es permeten els comentaris dels adherits de manera que, més enllà de votar, es pugui generar un debat entre les diverses opcions.

Consultes [modifica]

# Data inici Data fi Participació
1r 24 de maig de 2011 30 de maig de 2011 693 vots
El primer referèndum va ser sobre la reforma de l'impost de successions proposada per CiU i que permetria que les rendes més altes no paguessin l'impost. Va guanyar el «No» a la reforma amb un 58% dels vots.[94]

Pregunta: El govern de CiU presenta una reforma de l'impost de successions, què han de votar al respecte els diputats de Solidaritat Catalana per la Independència?

  • No — 58% (399 vots)
  • Sí — 37% (259 vots)
  • Abstenció — 5% (32 vots)
  • No votar — 0% (3 vots)
2n 31 de maig de 2011 3 de juny de 2011 623 vots
El segon preguntava si Solidaritat havia de promoure un pla pel tancament de les centrals nuclears de Catalunya. Va guanyar l'opció del «Sí» amb un 79% dels vots.[95]

Pregunta: Esteu a favor d'un pla per tancar permanentment les centrals nuclears i suprimir l’energia d’origen nuclear?

  • Sí — 79% (490 vots)
  • No — 19% (119 vots)
  • Abstenció — 5% (32 vots)
3r 11 d'agost de 2011 28 d'agost de 2011 1.394 vots
El tercer referèndum, que es va celebrar durant la darrera quinzena de l'agost de 2011, feia referència a les eleccions generals del 20 de novembre de 2011. Es preguntava si Solidaritat havia de participar en aquells comicis, l'opció guanyadora fou la de «Sí, en coalició amb altres forces polítiques independentistes. Però en el cas de no haver-hi acord, SI no ha de presentar-se.».[53]

Pregunta: Solidaritat Catalana per la Independència ha de presentar-se a les eleccions a les Corts espanyoles?

  • Sí, en coalició amb altres forces polítiques independentistes. Però en el cas de no haver-hi acord, SI no ha de presentar-se. — 55% (767 vots)
  • No — 34% (472 vots)
  • Sí, en coalició amb altres forces polítiques independentistes. I en cas de no haver-hi acord, SI ha de presentar-se en solitari — 10% (137 vots)
  • Sí, en solitari. — 1% (18 vots)
4t 11 d'abril de 2012 21 d'abril de 2012 623 vots
El quart, ja l'abril del 2012, fou sobre la venda de patrimoni públic i privatització que estaven duent a terme els governs de Catalunya, País Valencià i les Illes.[96]

Pregunta: Estàs d’acord amb la política del Govern de CiU a Catalunya i del PP al País Valencià i a les Illes de venda de patrimoni i de privatització de serveis, organismes i empreses públiques?

  • No — 66% (352 vots)
  • S’ha de decidir cas per cas — 28% (150 vots)
  • Sí — 5% (29 vots)
5è 18 de juliol de 2012 24 de juliol de 2012 1.001 vots
El cinquè, obert del 18 al 24 de juliol de 2012 (es va allargar un dia més del previst en motiu dels incendis a l'Alt Empordà del dia 22), s'emmarcava dins les negociacions dels partits polítics del Parlament sobre el pacte fiscal. Preguntava si els diputats de Solidaritat havien de votar favorablement a la proposat de CiU. Va guanyar l'opció del «No» amb un 67% dels vots.[97]

Pregunta: Què han de votar els diputats de SI a la proposta de “pacte fiscal” del Govern de CiU?

  • No — 67% (670 vots)
  • Sí — 20% (202 vots)
  • Abstenció — 13% (129 vots)

Aliances [modifica]

Aliances preelectorals [modifica]

Joan Laporta, Anna Arqué i Uriel Bertran en un acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a les eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Solidaritat Catalana per la Independència no descarta aliar-se amb altres formacions polítiques que persegueixen els mateixos objectius (proclamació de la independència de Catalunya i regeneració democràtica). En tot cas la condició és que les candidatures s'han de confeccionar mitjançant primàries obertes i territorialitzades, i que els membres de la candidatura no poden ésser escollits pels caps de les diferents organitzacions.[28]

Per això, el 31 d'agost del 2010 el Partit Republicà Català i el partit Els Verds - Alternativa Verda van decidir coalitzar-se amb Solidaritat Catalana.[98]

En aquesta línia, en un principi Joan Carretero, president de l'associació Reagrupament, es va mostrar predisposat a unir-se a Solidaritat Catalana.[99][100] Amb tot, les diferències en la confecció de les candidatures ha dificultat l'entesa entre ambdues formacions. A principis d'agost del 2010, per tal de desencallar les negociacions, Laporta, López Tena i Bertran van fer una oferta d'unitat a Reagrupament, convidant els reagrupats Joan Carretero i Jaume Fernàndez a presentar-se a les primàries de Solidaritat a Girona i Lleida respectivament, mentre que Laporta, López Tena i Bertran es comprometien a demanar el vot dels adherits a Solidaritat d'aquestes circumscripcions per a Carretero i Fernández.[101] Finalment, però, el 30 d'agost, després d'haver-se reunit la nit anterior, ambdues formacions van emetre un comunicat conjunt[102] en què afirmaven que es presentarien a les eleccions per separat, encara que amb una estratègia paral·lela confluent, amb l’objectiu comú de treballar per la independència de Catalunya i l’assoliment d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Malgrat tot, entre finals de juliol i l'agost del 2010 diverses agrupacions locals i comarcals de Reagrupament (Barcelonès,[103] Baix Camp,[104] Alt Camp, Berguedà,[105][106] Alt Urgell,[107] Montsià, Baix Ebre)[108] van abandonar en bloc o gairebé Reagrupament, tot criticant la manera de fer del seu líder, i es passaven a Solidaritat Catalana per la Independència.[109][36][110]

La coalició [modifica]

Per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 aquest moviment polític es presenta com a coalició. Està formada pels partits que havien iniciat el procés, Democràcia Catalana i Solidaritat per la Independència, i els partits que s'hi han afegit posteriorment, el Partit Republicà Català, Els Verds - Alternativa Verda i Catalunya Nació Independència. A principis de novembre de 2010 la coalició va arribar també a un principi d'acord amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.[111][112][113]

Aliances postelectorals al Parlament [modifica]

Al Parlament de Catalunya Solidaritat Catalana per la Independència no descarta aliar-se amb altres formacions polítiques partidàries del dret d'autodeterminació per tal de tirar endavant la creació d'un estat català. Amb tot, ha pres el compromís d'evitar la creació d'un govern de coalició com el Tripartit (PSC-ERC-ICV-EUiA), puix entén que les seves polítiques mentre ha governat (2003-2010) han sigut negatives per a Catalunya, en tots els terrenys (econòmic, social, educatiu, cultural, infraestructural, etc.).[cal citació]

Altres aliances [modifica]

Solidaritat Catalana per la Independència i Unitat Catalana, partit catalanista de la Catalunya Nord, van signar un pacte de col·laboració l'octubre del 2010, de manera que l'un passava a ser la referència de l'altre en el respectiu territori.[114] El novembre del 2011 també va signar un acord de col·laboaració i d'ajut mutu amb el Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista (PSM-EN).[115]

Referències [modifica]

  1. ↑ «Nova Seu de Solidaritat Catalana per la independència». Solidaritat Catalana - Les Corts, 9 de maig de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 Solidaritat Catalana escull Joan Laporta com a cap de llista en unes primàries sense sorpreses 3cat24.cat
  3. ↑ «Isabel-Clara Simó s'adhereix a Solidaritat Catalana». Avui / El Punt, 22 d'agost del 2010. [Consulta: 22 d'agost del 2010].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «10 raons per votar Solidaritat Catalana per la Independència». Solidaritat Catalana per la Independència, 22 d'octubre de 2012. [Consulta: 29 d'octubre de 2012].
  5. ↑ «López Tena: "Les vagues generals s'han convertit en un ritual buit de contingut. Amb tot, SI hi donarà suport"». TV3, 18 d'octubre de 2012. [Consulta: 29 d'octubre de 2012].
  6. ↑ «SI publica els sous dels diputats i en demana un estalvi de cinc milions d’euros». Solidaritat Catalana per la Independència, 3 de maig de 2012. [Consulta: 29 d'octubre de 2012].
  7. ↑ «Uriel Bertran: “Proposem un sistema electoral amb llistes obertes que respecti la proporcionalitat”». Solidaritat Catalana per la Independència, 29 d'octubre de 2012. [Consulta: 29 d'octubre de 2012].
  8. ↑ «Alfons López Tena: “A Solidaritat ens comprometem a regenerar la política catalana i exigim transparència i tolerància zero contra la corrupció”». Solidaritat Catalana per la Independència, 19 de novembre de 2012. [Consulta: 20 de novembre de 2012].
  9. ↑ «Solidaritat s’adhereix a la “Declaració contra el feixisme i el racisme”». Solidaritat Catalana per la Independència, 7 de novembre de 2012. [Consulta: 7 de novembre de 2012].
  10. ↑ «solidaritatcatalana.cat (Qui Som)». [Consulta: 16 juliol 2012].
  11. ↑ «Laporta, Tena i Uriel presenten la «gran coalició independentista»». Nació Digital, 20 de juliol del 2010. [Consulta: 20 de juliol del 2010].
  12. ↑ «Laporta, Tena i Bertran invoquen l'esperit de Solidaritat Catalana». El Punt, 20 de juliol del 2010. [Consulta: 20 de juliol del 2010].
  13. ↑ «Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència». Solidaritat Catalana per la Independència, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 2 d'agost del 2010].
  14. ↑ «Solidaritat Catalana afirma haver rebut 12.000 adhesions». VilaWeb, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 25 de juliol del 2010].
  15. ↑ «López Tena i Uriel Bertran pleguen dels seus càrrecs a CiU i ERC després que el parlament ha aturat les iniciatives de referèndum». VilaWeb, 13 de juliol del 2010. [Consulta: 3 d'agost del 2010].
  16. ↑ «Bertran i López Tena deixen els seus partits per presentar-se a les eleccions amb Laporta». El Punt, 27 de juliol del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  17. ↑ 17,0 17,1 «López Bofill comunica a ERC que plega i que se'n va a Solidaritat Catalana». Avui, 11 d'agost del 2010. [Consulta: 111 d'agost del 2010].
  18. ↑ Solidaritat Catalana obre un procés de primàries per escollir els seus candidats a les autonòmiques Eldebat.cat
  19. ↑ Solidaritat Catalana farà les llistes electorals amb unes primàries internes Elperiodico.cat
  20. ↑ Més de 150 candidatures participaran en les eleccions primàries de Solidaritat Catalana Directe.cat
  21. ↑ Joan Laporta surt escollit cap de llista de Solidaritat Catalana a Barcelona Diaridegirona.cat
  22. ↑ Joan Laporta ja és el cap de llista de Solidaritat Catalana Cronica.cat
  23. ↑ Resultats
  24. ↑ «Resultat Eleccions al Parlament de Catalunya 2010». Avui. [Consulta: 17 desembre 2010].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Laporta trenca amb Solidaritat i s'acosta a ERC». Ara, 2 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  26. ↑ «“Algú potser volia el meu nom per tenir èxit”». Avui, 4 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  27. ↑ «Solidaritat Catalana suma més suports individuals que col·lectius». Avui / El Punt, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 13 d'agost del 2010].
  28. ↑ 28,0 28,1 «Web de Solidaritat Catalana per la Independència». Solidaritat Catalana per la Independència, 2 d'agost del 2010. [Consulta: 2 d'agost del 2010].
  29. ↑ «Yo votaré a Joan Laporta» (en castellà). La Vanguardia, 17 Novembre del 2010. [Consulta: 21 de Novembre del 2010].
  30. ↑ «Joel Joan presenta Laporta a Figueres». Nació Digital / El Punt, 1 de setembre del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  31. ↑ «L'exconseller d'ERC Carles Solà, amb Laporta». Nació Digital, 5 de setembre del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  32. ↑ «L'herència del 10-J». Avui / El Punt, 20 d'agost del 2010. [Consulta: 20 d'agost del 2010].
  33. ↑ «Broggi es passa de Reagrupament a Solidaritat». E-notícies, 30 d'agost del 2010. [Consulta: 30 d'agost del 2010].
  34. ↑ «El director de l'Agència Catalana de Consum deixa ERC i es passa a Solidaritat Catalana». El Singular Digital, 10 de setembre del 2010. [Consulta: 10 de setembre del 2010].
  35. ↑ «Unes 1.000 persones de la demarcació de Tarragona s'han adherit a Solidaritat Catalana». delCamp.cat, 30 de juliol del 2010. [Consulta: 3 d'agost del 2010].
  36. ↑ 36,0 36,1 «Reagrupament pren mesures contra Solidaritat Catalana». E-notícies.cat, 5 d'agost del 2010. [Consulta: 5 d'agost del 2010].
  37. ↑ «Presenten Solidaritat Catalana a Sant Feliu». Avui / El Punt, 7 d'agost del 2010. [Consulta: 13 d'agost del 2010].
  38. ↑ «Una consellera nacional de CDC fitxa pel partit de Laporta». El Singular Digital / El Punt, 17 d'agost del 2010. [Consulta: 17 d'agost del 2010].
  39. ↑ «Un altre conseller nacional de CDC s'incorpora al projecte de Laporta.». Avui / El Punt, 24 d'agost del 2010. [Consulta: 24 d'agost del 2010].
  40. ↑ «Jordi Fàbrega dóna suport públic al projecte independentista de Laporta». El 9 Nou, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  41. ↑ «Un altre regidor de l'Entesa s'apunta a Solidaritat Catalana». Nació Digital, 26 de juliol del 2010. [Consulta: 26 de juliol del 2010].
  42. ↑ «El Cercle Català de Negocis dona suport a la Solidaritat Catalana per la Independència». Cercle Català de Negocis, 22 de juliol del 2010. [Consulta: 22 de juliol del 2010].
  43. ↑ «El Cercle Català de Negocis se suma al projecte de Laporta». El Punt, 23 de juliol del 2010. [Consulta: 26 de juliol del 2010].
  44. ↑ «Solidaritat i Reagrupament aniran junts a Figueres». Solidaritat Catalana per la Independència, 16 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  45. ↑ «Resultats Primàries BCN Ciutat». Solidaritat Catalana per la Independència, 14 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  46. ↑ «Santiago Espot, candidat de Solidaritat per Barcelona». VilaWeb, 13 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  47. ↑ «Solidaritat declara la guerra a Esquerra i Joan Laporta». Esquerra Sant Cugat del Vallès, 5 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  48. ↑ «Solidaritat culpa la direcció d'ERC d'evitar més acords sobiranistes». Avui, 12 de febrer de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  49. ↑ «Solidaritat per la Independència i ERC no sumaran finalment a Tiana a les eleccions municipals.». Solidaritat Catalana per la Independència, 23 de març de 2011. [Consulta: 15 d'abril de 2011].
  50. ↑ «Resultados provisionales 2011 - Cataluña» (en castellà), 22 de maig de 2001. [Consulta: 22 de maig de 2001].
  51. ↑ «Gallifa. Escrutado 100%» (en castellà). elecciones.mir.es, 22 maig 2011. [Consulta: 12 abril 2013].
  52. ↑ «CiU pren la batllia de Gallifa a Jordi Fornas (SI)». vilaweb.cat. Vilaweb, 30 març 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 «Espai Democràcia - Consulta número 3». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  54. ↑ «SI promourà una coalició independentista per presentar-se a les eleccions a les Corts Espanyoles». Solidaritat Catalana per la Independència, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  55. ↑ «SI només anirà a les eleccions generals si es forma una coalició independentista». El Punt Avui, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  56. ↑ «Solidaritat només es presentarà a les eleccions si és en coalició amb altres forces independentistes». VilaWeb, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  57. ↑ «Els militants de SI volen una llista unitària pel 20N». Nació Digital, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  58. ↑ «SI diu que si Bosch és el candidat d'ERC serà "més fàcil" fer una gran coalició independentista pel 20-N». Diari Ara, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  59. ↑ «La militància de SI aposta per presentar-se a les eleccions espanyoles en coalició independentista». Directe.cat, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  60. ↑ «SI només es presentarà a les eleccions generals si es forma una gran coalició independentista». 3cat24.cat, 29 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  61. ↑ «SI cierra este domingo el referéndum virtual para decidir si se presenta a las generales». La Vanguardia, 28 d'agost de 2011. [Consulta: 29 d'agost de 2011].
  62. ↑ «Uriel Bertran lamenta la decisió d'ERC de refusar una coalició electoral amb SI». Canal de YouTube de Solidaritat, 4 d'octubre de 2011. [Consulta: 9 d'octubre de 2011].
  63. ↑ Tomás Lanchon, Nicolás. «Uriel Bertran: “Garzón ha recollit el que ell ha sembrat”», 14 de febrer de 2012. [Consulta: 12 de juliol de 2012].
  64. ↑ «CiU, PP i PSC barren el pas a la dació en pagament hipotecària de les famílies catalanes». Solidaritat Catalana per la Independència, 6 de juliol de 2011. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  65. ↑ «Solidaritat pressiona per la dació en pagament». Nació Digital, 4 de juliol de 2011. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  66. ↑ «PROPOSICIÓ DE LLEI DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.». Solidaritat Catalana per la Independència, 2 de febrer de 2011. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  67. ↑ «El parlament debatrà la proposició de llei sobre la independència». VilaWeb, 8 de febrer de 2012. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  68. ↑ «El Parlament rebutja tramitar la llei d'independència de SI». Diari Ara, 13 d'abril de 2012. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  69. ↑ «Proposició de llei per anul·lar la subvenció a Endesa atorgada pel govern en funcions de la Generalitat de Catalunya». Solidaritat Catalana per la Independència, 21 d'abril de de 2011. [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
  70. ↑ «Solidaritat acusa Nadal de condonar les multes a Endesa». Nació Digital, 1 d'octubre de 2010. [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
  71. ↑ «SI recorrerà al TC que la Mesa actua com un òrgan polític al servei de CiU». Ara o mai, 26 d'abril de 2012. [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
  72. ↑ «SI proposa reduir la tarifa del transport públic a tot Catalunya en funció dels quilòmetres i no de les zones». Solidaritat Catalana per la Independència, 9 de maig de 2011. [Consulta: 7 de juliol de 2012].
  73. ↑ «Intervenció d'Alfons López Tena sobre les es retribucions dels diputats i diputades al Parlament de Catalunya», 3 de maig de 2011. [Consulta: 13 de maig de 2012].
  74. ↑ «Proposició de Llei per anul·lar les indemnitzacions derivades de la prohibició de les curses de braus a Catalunya». Solidaritat Catalana per la Independència, 30 de juny de 2011. [Consulta: 25 d'octubre de 2012].
  75. ↑ «Iniciativa Legislativa Popular - Proposició de llei "Salvem l'escola en català"». Solidaritat Catalana per la Independència, 7 de setembre de 2011. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  76. ↑ «SI impulsa una ILP per a blindar l’escola en català». Solidaritat Catalana per la Independència, 7 de setembre de 2011. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  77. ↑ «Solidaritat presenta una ILP per a blindar la immersió lingüística». VilaWeb, 7 de setembre de 2011. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  78. ↑ «SI organitza la seva primera Escola d’Estiu». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 14 de juliol de 2012].
  79. ↑ «L’HORA DELS FETS 2a Escola d’estiu Arbúcies, 6, 7 i 8 de de juliol 2012». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 14 de juliol de 2012].
  80. ↑ «Solidaritat presenta la seva II Escola d'Estiu que se celebrarà a Arbúcies els propers 6, 7 i 8 de juliol». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 14 de juliol de 202].
  81. ↑ «Solidaritat dóna suport i participarà al primer #novullpagar popular previst per l'1 de maig a 8 peatges catalans». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  82. ↑ «Uriel Bertran (SI) retingut per Abertis en sumar-se a la campanya #novullpagar #proupeatges». YouTube, 19 d'abril de 2012. [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  83. ↑ ««Diputat, torna el Teletac»». Nació Digital, 24 d'abril de 2012. [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  84. ↑ 84,0 84,1 «La veritat sobre els peatges explicada al #parlament #novullpagar». Solidaritat Catalana per la Independència, 9 de maig de 2011. [Consulta: 13 maig 2012].
  85. ↑ «Proposició de llei de supressió dels peatges a les autopistes amortitzades». Solidaritat Catalana per la Independència, 17 de maig de 2012. [Consulta: 25 d'octubre de 2012].
  86. ↑ «Solidaritat fa votar al Parlament la nul·litat de les multes al #novullpagar i la gratuïtat de les autopistes però l’aliança CiU-PP ho rebutja». Solidaritat Catalana per la Independència, 7 de juny de 2012. [Consulta: 9 de juny de 2012].
  87. ↑ «Uriel Bertran (SI) destapa la trama dels peatges al #Parlament i fa bocins la multa pel #novullpagar». YouTube, 7 de juny de 2012. [Consulta: 9 de juny de 2012].
  88. ↑ «Resultats primàries 2012». Solidaritat Catalana per la Independència - Pallejà, 23 d'octubre de 2012. [Consulta: 8 de novembre de 2012].
  89. ↑ «SI es queda fora del Parlament i promet continuar treballant per Catalunya i la independència». 324, 25/11/2012. [Consulta: 26/11/2012].
  90. ↑ «Solidaritat convoca un Congrés Nacional el 26 de gener per definir l'acció política dels propers anys». Solidaritat Catalana per la Independència, 27 de novembre de 2012. [Consulta: 8 de desembre de 2012].
  91. ↑ «Núria Cadenes és escollida nova presidenta de Solidaritat». Ara, 26/1/2013. [Consulta: 26/1/2013].
  92. ↑ «SI fa un referèndum entre les bases per decidir el vot dels seus diputats en l’impost de successions». Solidaritat Catalana per la Independència, 25 de maig de 2011. [Consulta: 25 de maig de 2011].
  93. ↑ «Solidaritat vol implicar els adherits en les decisions del partit». Avui, 25 de maig de 2011. [Consulta: 25 de maig de 2011].
  94. ↑ «Espai Democràcia - Consulta número 1». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  95. ↑ «Espai Democràcia - Consulta número 2». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  96. ↑ «Espai Democràcia - Consulta número 4». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 11 d'abril de 2012].
  97. ↑ «Espai Democràcia - Consulta número 5». Solidaritat Catalana per la Independència. [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  98. ↑ «El Partit Republicà Català i Els Verds-Alternativa Verda s’adhereixen a solidaritat catalana». El Singular Digital, 31 d'agost del 2010. [Consulta: 31 d'agost del 2010].
  99. ↑ «Reagrupament s'apunta a la unitat independentista». Nació Digital, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  100. ↑ «Carretero: "Solidaritat Catalana ens dóna la raó i ho celebrem"». El Punt, 21 de juliol del 2010. [Consulta: 21 de juliol del 2010].
  101. ↑ «Laporta, Tena i Bertran donen «suport» a Carretero». Nació Digital, 3 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  102. ↑ «Solidaritat i Reagrupament es presentaran per separat a les eleccions». Vilaweb, 30 d'agost del 2010. [Consulta: 5 de setembre del 2010].
  103. ↑ «El coordinador de Reagrupament del Barcelonès Nord també plega, acusant Carretero d'autoritari». Directe!.cat, 11 d'agost del 2010. [Consulta: 11 d'agost del 2010].
  104. ↑ «Comunicat Reagrupament Baix Camp». Reagrupament Baix Camp, 28 de juliol del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  105. ↑ «Reagrupament del Berguedà, també marxa cap Solidaritat». Nació Digital, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  106. ↑ «Reagrupament del Berguedà també se'n va amb Laporta». E-notícies, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  107. ↑ «Crisis a Reagrupament de l'Alt Urgell». E-notícies.cat, 9 d'agost del 2010. [Consulta: 9 d'agost del 2010].
  108. ↑ «Reagrupament de les Terres de l'Ebre se'n va amb Laporta». E-notícies, 3 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  109. ↑ «Èxode de Reagrupament cap a Solidaritat Catalana». El Singular Digital, 4 d'agost del 2010. [Consulta: 4 d'agost del 2010].
  110. ↑ «Un coordinador de Reagrupament es passa a Solidaritat». E-noticies.cat, 25 d'octubre del 2010. [Consulta: 25 d'octubre del 2010].
  111. ↑ El PSAN estudia donar suport al partit de Laporta, El Punt.
  112. ↑ Avui, El PSAN s'afegeix a la candidatura de Solidaritat Catalana, Dijous, 14 d'octubre del 2010
  113. ↑ L'històric dirigent del PSAN, Josep Guia, tancarà la llista de Solidaritat a Barcelona, Nació Digital.
  114. ↑ «Compromís entre Unitat Catalana i Solidaritat Catalana per la Independència». Web de Solidaritat Catalana, 22 d'octubre del 2010. [Consulta: 24 d'octubre del 2010].
  115. ↑ «SI dóna suport al PSM a les illes pel 20N i podrà presentar iniciatives al Congrés a través dels diputats nacionalistes». solidaritatcatalana.cat. [Consulta: 16 juliol 2012].

Enllaços externs [modifica]

Vegeu aquesta plantilla
Coalicions i partits polítics de Catalunya amb representació parlamentària
Convergència i Unió (50) · Esquerra Republicana de Catalunya (21) · Partit dels Socialistes de Catalunya (20) · Partit Popular Català (19) · Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (13) · Ciutadans - Partit de la Ciutadania (9) · Candidatura d'Unitat Popular (3)
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solidaritat_Catalana_per_la_Independència&oldid=11805288»