Solidarność

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Solidarność o Solidaritat (Solidarność Solidarność (pàg.) en polonès) és el nom amb què també es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarność, una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdansk el setembre de 1980.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu origen va estar en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del Partit Unit dels Treballadors Polonesos, la qual, entre altres objectius, demanava la constitució de sindicats lliures (com existien des de molt enrere a Iugoslàvia, i van intentar fer el 1968 a Txecoslovàquia, durant la Primavera de Praga) i autònoms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els combatius miners, que, entre altres exigències, demanaven la setmana laboral de 35 hores, sense reducció proporcional de salaris. Van constituir un sindicat clandestí amb el mateix nom de la revista.

El sindicat Solidarność es va caracteritzar per la gran militància obrera catòlica i per la seva tenaç lluita contra el totalitarisme comunista. L'Església Catòlica polonesa, encapçalada pel cardenal Wojtyła, arquebisbe de Cracòvia, va comprendre les possibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers catòlics de les drassanes de Gdansk, conduïts per Lech Wałęsa a incorporar-se a aquest sindicat clandestí i a mostrar similar combativitat. Convocat el seu primer Congrés, amb tolerància governamental, calia decidir qui dominaria el sindicat. Els seus fundadors, els minaires, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, en vistes a aquest Congrés, paralitzant totes les conques mineres. Els principals dirigents es tancaren a les mines de carbó.

El Govern va ordenar injectar aigua en aquests pous, de manera que s'hi ofegaren els dirigents de l'esquerra comunista. Tanmateix ningú, ni l'Església Catòlica ni Ronald Reagan, va protestar per això. Lògicament, el Congrés el va guanyar l'Església Catòlica, i el Govern va considerar que amb ella es podia pactar. No va ser així. La "Solidaritat Rural", una unió de camperols, va ser creada el maig de 1981. Abans de finals de 1981, Solidarność ja tenia nou milions de membres. El 13 de desembre de 1981, el president del govern, el mariscal Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial i va empresonar la majoria dels dirigents de Solidarność, que va ser prohibit novament el 8 d'octubre de 1982.

La llei marcial va ser aixecada formalment en juliol de 1983. Solidaritat persistia solament com organització clandestina, amb el suport de la CIA i l'Església Catòlica. L'octubre de 1984, tanmateix, l'assassinat a mans de la policia secreta de Jerzy Popiełuszko, jove sacerdot catòlic que assistia els treballadors de la siderúrgica de Varsòvia, causà una onada de manifestacions a tot el país. El govern es veié obligat a detenir i condemnar els assassins, mentre que el sindicat es feia cada cop més visible i era tolerat.

A final dels anys 80, ja era prou fort per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski: les vagues a nivell nacional de 1988 van forçar al Govern a negociar obertament amb Solidarność, la qual va deixar de presentar-se com a sindicat per a fer públiques les seves pretensions de ser un partit polític en eleccions lliures. En un excés de confiança, estimulat per Mikhaïl Gorbatxov, que pretenia experimentar amb totes les possibilitats, el govern va accedir a convocar eleccions i les va perdre, en petita part a causa de la propaganda nord-americana que prometia la inversió a Polònia d'immenses quantitats de fons si s'acabava amb el comunisme.

Portes de les drassanes de Gdansk, 25è aniversari (agost 2005).

Així va resultar que el que es va iniciar com un moviment contra la burocràcia i per les essències del socialisme i la solidaritat, propugnat per la intel·lectualitat i els miners, va acabar amb el sistema comunista. Lech Wałęsa[1] va estar un mandat com a president de la República Polonesa.

Encara existeix un sindicat anomenat Solidaritat, que compta en l'actualitat amb 1,5 milions d'afiliats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Imatge d'època de Lech Wałęsa

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solidarność