Solsona

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Solsona
Localització

Localització del Solsonès a Catalunya Localització de Solsona respecte del Solsonès


Municipi del Solsonès
Plaça del Palau
Plaça del Palau
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca		 Espanya
Catalunya
Lleida
Comarques centrals
Solsonès
Gentilici solsoní, solsonina
Superfície 17,66 km²
Altitud 670 m
Població (2008)
  • Densitat		 9.166 hab.
519,03 hab/km²
Coordenades 41° 59′ 52″ N 1° 31′ 15″ ECoordenades: 41° 59′ 52″ N 1° 31′ 15″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:
1
Xavier Jounou i Bajo (ERC)
Codi postal 25280
Festes majors Festa Major - 8 i 9 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu del Claustre
Web
www.ajsolsona.cat

Solsona és la capital de la comarca del Solsonès i cap del partit judicial de Solsona, a la província de Lleida, Catalunya.

Entitat de població Hab. (2008)
Llarg, cal 108
Solsona 8.640
Font: Municat
El terme municipal, municipis limítrofes i principals barris

Taula de continguts

[edita] Geografia

[edita] Situació i límits

El municipi de Solsona està situat a l'altiplà del Solsonès, al centre de la comarca.

Excepte pel nord que limita amb el municipi de Lladurs, la resta del terme municipal està rodejat pel municipi d'Olius. Així mateix, a la banda nord-occidental del terme hi ha un enclavament d'aquest municipi: l'enclavament de Miravella, que es troba damunt mateix de la Mare de la Font.

[edita] Orografia

Mapa orogràfic del municipi.

Tot el terme municipal es troba per damunt dels 600 m. d'altitud. La cota més alta del terme municipal és al cim del serrat de Sant Bartomeu, a l'extrem nord-oriental, per on passa la frontera amb el terme municipal d'Olius i on s'assoleixen els 869,7 m. d'altitud [1].

Al racó nord-occidental s'hi aixeca el serrat de Cal Trinxet, que a la contrada és conegut amb el nom de La Borda, a causa de que a l'altiplà que conforma el cim del serrat hi havia la masia (actualment enrunada) d'aquest nom. Aquest serrat assoleix els 838,2 m d'altitud. [1]

La banda occidental del terme està ocupada per la costa del Castellvell on la frontera del terme passa just per la cota dels 800 m. d'altitud. [1] i al racó sud-occidental s'hi aixeca la costa de Vilafranca on la frontera assoleix la cota dels 840 m. d'altitud.[1]

[edita] Hidrografia

Mapa hidrogràfic del municipi.

[edita] Corrents fluvials

Totes les aigües pluvials del terme municipal desguassen al Cardener a través del seu afluent el riu Negre a excepció d'una franja nord-occidental que ho fa mitjançant la Ribera del Lissó a través del seu afluent la rasa de Moriscots i de l'afluent d'aquesta, la rasa de Comajuncosa.

El riu Negre travessa el terme municipal de nord a sud. Just entrar al municipi rep per la dreta la rasa de Cirera, tot seguit la rasa de Rotgers per l'esquerra i a menys de mig km aigües avall i també per l'esquerra la rasa de Cal Grill. Just a l'entrar a la ciutat de Solsona rep per la dreta el barranc de Pallarés el qual, sota la capella de Sant Pere Màrtir, ha rebut, també per la dreta, les aigües de li aporta la rasa de Masnou. Aigües avall de Solsona rep, també per la dreta, el barranc de Ribalta el qual ha rebut abans les aigües que li ha aportat el torrent de Cal Sastre. Aquests quatre últims torrents drenen les aigües del vessant de llevant de la serra de la Torregassa.

Abans de sortir del terme municipal, el riu Negre rep per la seva esquerra les aigües de dos torrents més: la rasa de les Comes i la rasa de Cal Cisteller.

[edita] Fonts

Són abubdants en tot el terme municipal. En els 17 km2 de terme municipal hi ha comptabilitzades , pel cap baix, un total de 30 deus naturals, la qul cosa ens dóna una densitat de quasi bé una font per cada mig km2.

Les més concorregudes són la Mare de la Font, la font dels Frares, la font de la Mina, la font del Corb i la font del Grill.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
300 315 345 1.593 2.751 2.671 2.413 2.553 2.304
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
2.512 2.689 3.280 3.103 4.038 4.956 5.346 6.230 6.609
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
6.720 6.994 7.128 7.172 7.343 7.689 8.127 8.823 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[2]
Menors de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 64 anys
565 homes i 503 dones 2.499 homes i 2.390 dones 614 homes i 773 dones


Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
2000 3392 3428 6820 212 220 432 7252
2001 3499 3491 6990 219 221 440 7430
2002 3594 3570 7164 215 216 431 7595
2003 3739 3658 7397 221 208 429 7826
2004 3844 3572 7416 224 207 431 7847
2005 4115 3930 8045 219 202 421 8466
2006 4241 4063 8304 206 198 404 8708
2007 4324 4159 8483 213 197 410 8893
2008 4388 4252 8640 213 205 418 9058
Font: INE


[edita] Economia

L'any 2001 el Producte Interior Brut (PIB) generat al municipi va ser de 161 milions d'€. En conseqüència, el PIB/hab va ser de 21,2 milers d'€ la qual cosa equival a 4 dècimes per sobre a la mitjana de Catalunya.

Per sectors, d'aquest PIB l'agricultura en va generar el 2,2 %, la indústria el 28,1 %, la construcció el 16,4 % i els serveis el 53,3 %[2]

[edita] Agricultura

% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[2]
Tipologia hectàrees  % superfície
del municipi		  % comarcal d'aquesta
tipologia
Terres llaurades 655 37,0 3,2
Pastures permanents 117 6,6 1,5
Boscos 289 16,3 0,6


[edita] Ramaderia

CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[2]
Tipologia 1982 1999  % comarcal caps de bestiar
per habitant
Boví 2.066 1.120 8,1 0,2
Oví 6.085 1.561 5,3 0,2
Cabrum 465 258 8,2 0,0
Porcí 10.500 14.832 11,3 2,1
Aviram 398.707 102.206 12,9 14,2
Conilles mare 2.751 849 8,1 0,1
Equí 59 0 0,0 0,0


[edita] Índex de motorització

PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) [2]
any Cotxes Motocicletes Camions i
furgonetes
1991 409,58 38,90 117,15
2006 505,61 47,26 154,94
Catalunya (2006) 447,39 74,61 108,28


[edita] Història

Solsona ja era habitada al neolític. Al segle X la vila va anar creixent al voltant del monestir i del castell. El centre històric encara presenta restes medievals i trossos de l'antiga muralla.

[edita] Prehistòria

[edita] Època antiga

[edita] Edat mitjana

[edita] Edat moderna

[edita] Edat contemporània

[edita] Política

[edita] Eleccions

Resultats electorals de Solsona, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Jordi Riart i Vendrell 1.488 5
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Xavier Jounou i Bajo 1.247 4
Coordinadora Municipalista del Solsonès Martí Abella 600 2
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Josep Caelles 549 2
Partit Popular Eliseu Ribalta 162 0
Total 4.046 13


Resultats electorals de Solsona, 2003
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Jordi Riart i Vendrell 2.000 7
Coordinadora Municipalista del Solsonès Martí Abella 1.076 3
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Xavier Jounou i Bajo 997 3
Partit Popular Enric Serra 253 0
Total 4.326 13


Resultats electorals de Solsona, 1999
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Ramon Llumà 43% 6
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Xavier Jounou i Bajo 19% 3
Fòrum - FIC Roser Fons 18% 2
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal de Catalunya - Partit del Progrés del Pirineu Joan Subirà 11% 1
Partit Popular Eliseu Ribalta 7% 1
Total 13


[edita] Llocs d'interès

Catedral de Solsona
  • Portals i muralles de la ciutat: a mesura que la vila anava creixent es construïen unes primeres muralles al segle XI, substituïdes al segle XIV per unes altres, de les quals queden en peu restes disperses en diferents indrets, així com tres torres a la zona del Vall Calent. Per accedir al recinte emmurallat es van obrir portals que es tancaven al capvespre amb portes de fusta i s'obrien a la matinada. Actualment només se’n conserven tres: el portal del Pont, el portal de Llobera i el portal del Castell.

    El portal del Pont, acabat l'any 1805, es va convertir en l'entrada principal a la ciutat després de construir-se el pont de pedra de dotze arcades a finals del segle XVIII Al segle XVII, en època de pesta, es va obrir l'actual portal de Llobera perquè hi entressin només els naturals de Solsona, com a mesura de protecció. Sobre l'entrada s'hi va construir al segle XVIII una capella, encara existent, dedicada a Santa Anna. I el portal del Castell té aquest nom gràcies a que el primer castell de Solsona era a tocar del portal, avui convent de monges. Els senyors feien solemnement la seva primera entrada per aquest portal, però abans havien de jurar que guardarien els seus privilegis i costums. L'entrada principal era fins al segle XVIII per aquest accés.
  • Plaça Major: la plaça Major és la plaça principal de la ciutat, una plaça porxada on es troben els principals carrers del nucli antic de la ciutat: el carrer Castell, el carrer de Llobera i el carrer de Sant Miquel. És el punt on es duen a terme diversos actes de les feste més celebrades de Solsona: la Festa Major, el Carnaval i el Corpus, així com diverses fires durant l'any, i el mercat dels divendres.
    Dels edificis que conformen la plaça, se'n pot destacar l'edifici de Ca l'Aguilar (situat al núm. 5 de la plaça), que ha estat casa senyorial de successives dinasties de mercaders i nobles i on actualment s'hi troba habilitada una sala d'exposicions.
  • Torre de les Hores: la torre, datada abans de l'any 1500, tenia incialment dues campanes: una per a tocar a foc i a sometent, i l'altra per a utilitzar-se com a rellotge (actualment encara s'utilitza).

    D'aquest campanar en destaca actualment el fet que s'hi penja el ruc durant el carnaval. Aquest costum recorda una llegenda que ha donat el renom de mata-rucs als solsonins i solsonines.
  • Plaça de Sant Joan: la plaça Major potser és la plaça central de la ciutat, però sens dubte la plaça de Sant Joan n'és la més emblemàtica. En aquest plaça podem trobar-hi al centre una font i una capella. La primera és del segle XV, anteriorment anomenada font Major, i la capella dedicada a Sant Joan és del segle XVIII.
    A la part posterior d'aquesta capella s'hi pot trobar una placa amb la poesia Record de Solsona del poeta Josep Maria de Sagarra, qui passava temporades en una casa d'aquesta casa.
    La plaça destaca també per tots els edificis que l'envolten, sobresortint la casa de Cal Cabanes casa pairal d'una de les principals famílies de Solsona durant el transcurs de moltes generacions (actualment en obres).
  • Ajuntament: l'entrada principal a l'Ajuntament de Solsona es troba al carrer Castell, a la plaça anomenada plaça de l'Ajuntament. L'edifici és una construcció de principis del segle XVI, de transició del gòtic al renaixement. A la façana s'hi pot trobar l'escut de la ciutat i el del mercader que va construir l'edifici.
  • Palau Llobera: Francesca de Llobera, filla de mercaders, en el seu testament de l'any 1411 va deixar el seu llegat per a la construcció d'un hospital de pobres, actualment anomenat Palau Llobera. L'edifici va anar canvia d'ús, passant per ser un hospital, un col.legi de dominics, una Universitat literària, un seminari, una escola parroquial i, en l'actualitat, és la seu del Consell Comarcal del Solsonès i on s'ubica l’Oficina de Turisme.

[edita] Esport

[edita] Folklore

Rucs del Carnaval de Solsona

La capital del Solsonès no es pot entendre sense el seu patrimoni festiu i folklòric, essent, segurament una de les manifestacions més antigues i ben conservades de Catalunya. Solsona és una de les ciutats de Catalunya amb més gegants i bestiari popular i amb una manifestació gegantera més present.

Aquesta presència gegantera surt a la llum principalment, en tres ocasions durant l'any: per una costat durant la Festa Major i el Corpus, i per l'altre durant el Carnaval.

La tradició gegantera de Les Festes del Claustre (Festa Major de la ciutat 7, 8 i 9 de setembre) ja es troba documentada al 1653, quan els solsonins i solsonines decideixen erigir com a patrona a la Mare de Déu del Claustre, després de què aquesta, segons conta la llegenda, alliberés la ciutat de la pesta.

Així en ple Barroc la ciutat de Solsona guanya distinció i presència i veu néixer any rera any elements folklòrics que participen a la processó de la Verge. Trobem els primers improperis documentats al 675 (una de les primeres referències) els gegants vells, l'any 1691 de la Mulassa i el 1692 del Drac, del que avui encara es conserva la peça original.

Avui la manifestació folklòrica de Solsona consta de: dues parelles de gegants (els vells i els joves), un drac, una àliga, els aligons, els cavallets, quatre nans, quatre óssos, el bou, la mulassa i el ball de bastons i configuren, sens dubte, una de les manifestacions més rellevants del Principat.

Als solsonins també se'ls diu tradicionalment "mata-rucs" degut a una llegenda segons la qual un granger va voler donar de menjar al seu ruc un pixallits que creixia en el campanar i en comptes de baixar la planta va pujar el ruc amb una corda fins a escanyar-lo.[3]

Aquesta llegenda es rememora cada any a les festes del carnestoltes quan es penja un ruc de cartó al campanar i realitzen el que s'anomena "la pixada del ruc", que mulla tothom qui es troba a la plaça.

[edita] Fills i filles il·lustres

[edita] Altres solsonins i solsonines coneguts

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Solsona

[edita] Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 IDESCAT: Bases de dades municipals [1]
  3. ↑ Joan Amades i Gelat, Folklore de Catalunya, Rondallística, Capítol VII, pàg. 1188, rondalla 652, nota final
v • d • e
Municipis del Solsonès
Castellar de la Ribera  •  Clariana de Cardener  •  la Coma i la Pedra  •  Guixers  •  Lladurs  •  Llobera  •  la Molsosa  •  Navès  •  Odèn  •  Olius  •  Pinell de Solsonès  •  Pinós  •  Riner  •  Sant Llorenç de Morunys  •  Solsona
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Solsona»