Son Servera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Son Servera
Escut de Son Servera
(En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Son Servera respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Vista de Son Servera
Vista de Son Servera
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Serverí, serverina
Llengua pròpia Català
Superfície 42,56 km²
Altitud 103 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
11.146 hab.
261,89 hab/km²
Coordenades 39° 37′ 15″ N, 3° 21′ 36″ E / 39.62083°N,3.36000°E / 39.62083; 3.36000Coord.: 39° 37′ 15″ N, 3° 21′ 36″ E / 39.62083°N,3.36000°E / 39.62083; 3.36000
Organització
Entitats de població
• Batle:

5
Antoni Servera Servera (Independents; 2013)

Son Servera és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant. Confronta amb Artà, Capdepera i Sant Llorenç des Cardassar.

Població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2008)
Cala Bona 1.161
Cala Millor 5.356
Costa dels Pins 282
Son Servera 4.848
Port Nou, Port Verd i Port Vell 66
Font: IBESTAT

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble de Son Servera, cap del municipi, s'aixeca a la falda del Puig de sa Font, de 273 metres d'altitud. A l'est, a tocar de la costa, se situen les poblacions de Cala Millor i Cala Bona unides entre si i travessades per un passeig. Al nord i en direcció al cap des Pinar es troben els nuclis residencials de la sa Marjal i es Ribell.

També hi trobem la badia que porta el seu mateix nom.

Història[modifica | modifica el codi]

Si algú sap posar les referències bibliogràfiques així com toca, que les posi! A mi no me surt!

Dels primers pobladors a l'arribada de l'islam[modifica | modifica el codi]

Dins el terme municipal de Son Servera es troben més de 40 jaciments arqueològics. Hi ha algunes coves de l'època pretalaiòtica com les de Son Sard o les de sa Font Gata. La cultura talaiòtica ens ha deixat gran quantitat de talaiots i habitacions i, fins i tot, alguns turons fortificats: Pula, Son Gener, sa Pleta...

No s'han localitzat jaciments romans a Son Servera.

L'època islàmica (segles X a XIII)[modifica | modifica el codi]

Les terres de l'actual terme de Son Servera formaren part del juz' de Yartan, que es corresponia aproximadament amb els actuals municipis d'Artà, Capdepera i Son Servera. Segons es pot extreure de les afirmacions de Gili (2007) el poc que sabem de l'època islàmica al municipi de Son Servera és que, en el moment de l'arribada del conqueridor Jaume I, les dues alqueries més importants eren Benu-Quinena Algarbia (aprox. Fetget, la Canal, sa Penya Rotja, Son Comparet...) i Benu-Quinena Exarquia (aprox. Ca s'Hereu, Son Esquerrà, Son Corb, Son Floriana...), l'alqueria de ponent i l'alqueria de llevant respectivament, dels fills de Quinena. Una altra alqueria important era l'anomenada Banyeres (aprox. Son Sard, Sant Jordi, es Rafal...)

Algunes restes islàmiques destacables a Son Servera són l'hort tancat i la font de sa Jordana, i els molins hidràulics de Son Sard i de Son Comparet (però no el molí de Son Corp, del sXVIII, o el de s'Hort den Nebot, de principis de s. XX). (ARGEMÍ, 1997)

Població dispersa a Son Servera (s XIII - 1666)[modifica | modifica el codi]

Per l'ajut en la conquesta de Mallorca, el rei Jaume I va concedir a la ciutat i als homes de Marsella tres-centes cases i quatre obradors a la Ciutat de Mallorca, set alqueries al terme de la Ciutat, la vigèsima part de l'albufera de Pollença i la meitat íntegre del terme de Yartan. Dins aquesta meitat hi havia 9 alqueries, de les que una era el conjunt de les dues Benu-Quinena. Banyeres, l'altra alqueria serverina, segons Lliteras (1967) va ser cedida als religiosos de Sant Jordi (el que ha donat nom a la possessió de Son Jordi).

La població es va mantenir dispersa per les alqueries durant el segle XIII i no arribà a sorgir cap nucli important. Les Ordinacions de l'any 1300 preveien la construcció d'una pobla "devers lo Port de Banyeres", segurament localitzat devers el Port Vell actual. Sembla que no s'arribà a dur a terme.

Prest, la família dels Cervera, provinent de Porreres, es convertí en la gran propietària de les terres de Benicanella, que incloïa la major part de les tres alqueries principals descrites abans (GILI, 2007). Alhora però, l'administració quedà en mans de la família Ferri, d'Artà.

No és fins al s. XV que es comencen a donar les divisions que afavoriran el posterior naixement del nucli de Son Servera:

  1. Any 1474-1475: amb la mort de Salvador Servera es divideix Binicanella en dues meitats. La de tramuntana acabà agafant el nom de Son Fra Garí i la de migjorn agafà el de Ca s'Hereu. (Enc. de Mallorca)
  2. 1516: primer esment de la Torre dels Servera. La torre fou construïda conjuntament pels germans Servera, senyors de les dues possessions, per protegir la població de les seves terres en cas d'atac dels sarraïns a les terres de Llevant. Es trobava en un punt intermedi que en l'actualitat és el centre de Son Servera: es tracta de la torre de la vicaria, a l'església.
  3. s. XVI: a principis d'aquest segle Binicanella (de tramuntana) queda dividida en dues parts, una d'elles constituirà el Rafal de Comparet i Banyeres, i l'altra, de la qual es desprendran la Canal, Rafal den Causes, Fetget i Penya Rotja, s'anomenarà Son Fra Garí.
  4. 1560 (1597 segons Enc. de Mallorca): es produeix la segona gran partició de Binicanella (de migjorn), en que Salvador Servera "Hereu" reparteix la seva possessió entre els seus sis fills. Salvador Servera heretà Ca s'Hereu i la resta de germans donaren lloc a noves possessions i topònims com La Plana, Son Esquerrà, Son Corb i Son Floriana.
  5. 1596: Gili (2007) esmenta que ja existeixen cases dins la possessió de Son Servera (Ca s'Hereu). Un document sobre el costum de celebrar missa de l'any 1580 podria indicar que ja existien algunes cases al voltant de la Torre dels Servera.
  6. s. XVII: els deutes de Son Fra Garí són cada vegada majors, la mala gestió va creant una situació insostenible durant aquest segle.
  7. 1655: s'acaba la possessió de Son Fra Garí. Es mana al batle d'Artà "seqüestreu i seqüestrar maneu a Salvador Servera, senyor de la possessió dita Fra Garí...". La possessió quedà en mans de creditors. La intenció era pagar els deutes de la possessió a través de la seva venda però passaren 10 anys i no havia comparegut cap comprador.

El naixement d'un poble (1666 - 1698)[modifica | modifica el codi]

En no aconseguir la venda de Son Fra Garí per pagar els deutes de la possessió, la Universitat d'Artà va decidir l'any 1666 comprar-la i establir-la. Algunes de les condicions eren:

  • "Les partides venudes no excediran les 4 quarterades"
  • "Les terres no podran ser establertes sinó a fills de la vila" (Artà)

Entre 1666 i 1684 es fan els establits de l'antiga possessió, un total d'uns 71 nous terrenys de petita propietat, alguns dels quals ja incloïen cases i corral. Els documents confirmen l'existència prèvia d'algun conjunt de cases: esmenten que alguns dels primers establits afrontaven amb via pública i cases d'altres propietaris. Aquesta via pública era la partió entre les possessions de Son Fra Garí i Ca s'Hereu, que partia de la Torre dels Servera cap al cim del Puig de sa Font (actual carrer Doctor Servera). Per tant, les cases ja existents no es trobaven dins Son Fra Garí sinó dins Ca s'Hereu i devien ser unes 15, que són les que pagaren censals a aquesta possessió l'any 1662.(GILI, 2007) La consolidació d'aquest primer llogaret es dóna entre 1690 i 1698 amb la parecel·lació de la part de Ca s'Hereu més propera a la partió amb Son Fra Garí, afavorint un ràpid creixement del nou nucli.

Son Servera com a municipi independent[modifica | modifica el codi]

La Constitució de Cadis (1812) proclamà la creació d'ajuntaments per a tots aquells nuclis de població de més de 1000 habitants. L'any 1813 es dugué a terme el recompte de la població (padró del Vicari Nadal) amb un resultat de 1651 habitants a gener d'aquest any: 1233 a vila i 418 en disseminat.

Dia 18 de gener de 1814 Son Servera assoleix el seu primer període d'independència. La suspensió de "la Pepa" aquest mateix any (18-8-1814) té com a resultat la dissolució de l'ajuntament i la reincorporació a Artà.

L'arribada del trienni liberal (1820-1823) dóna lloc a la reclamació de la independència de Son Servera. A principis de 1820 Son Servera comptava amb 1808 habitants però els efectes de la gran epidèmia de pesta la reduïren a 768 a finals d'any. Així i tot, es decidí per consens amb Artà que es tractarien els temes sobre municipalitat utilitzant les xifres de població de 1813.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

L'actual batlle (2013) és Antoni Servera, dels Independents

Resultats electorals de Son Servera, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Jaume Servera 1.507 7 36,37%
Independents per Son Servera, Cala Millor i Cala Bona Antoni Servera 1.035 4 24,98%
PSIB-PSOE José Barrientos 972 4 23,46%
Convergència per les Illes José Campins 246 1 5,94%
Esquerra Republicana Rafel Valls 213 1 5,14%
Ciutadans 62 0 1,50%
En blanc 109 - 2,63%
Vots nuls 47 - -
Total 4.198 17

<--

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 UCD
1983 - 1987 Francisco Barrachina Llaneras AP
1987 - 1991 Francisco Barrachina Llaneras AP
1991 - 1995 Eduard Servera Cariñena PSIB-PSOE
1995 - 1999 Francisco Barrachina Llaneras PP
1999 - 2003 Francisco Barrachina Llaneras

Eduard Servera Cariñena

Antonio Oliver Salas
PP

PSIB-PSOE

PSM-EN
2003 - 2007 Damíán Ripoll Gálvez PP
2007 - 2011 José Barrientos Ruiz
Antoni Servera Servera
PSIB-PSOE
IxSMB
Des del 2011 José Barrientos Ruiz
Antoni Servera Servera
PSIB-PSOE
IxSMB

!-->

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de Son Servera

Un dels edificis més emblemàtics del poble és l'Església Nova, obra de Joan Rubió, deixeble d'Antoni Gaudí. D'estil neogòtic, està sense acabar i actualment es destina per a celebracions i actes a l'aire lliure.

D'altra banda hi ha l'Església de Sant Joan Baptista a la plaça del poble i a la part baixa estan les Escoles Velles i s'Estació.

Música[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la música, Son Servera compta amb diverses formacions musicals de totes castes, com la Banda de Música Local de Son Servera, la Coral de Son Servera, el grup de balls populars Sa Revetla. De Son Servera també són els components del grup de rock en català Anegats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Son Servera Modifica l'enllaç a Wikidata