Sonata per a piano núm. 9 (Beethoven)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Forma musical | sonata per a piano |
|---|---|
| Tonalitat | mi major |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1798-1799 |
| Data de publicació | 1799 |
| Catalogació | Op. 14, núm. 1 |
| Durada | 20' |
| Opus | 14 |
| Instrumentació | piano |
   | |
La Sonata per a piano núm. 9 en mi major, opus 14 núm. 1, de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre el 1798 i el 1799, i publicada al mateix temps que la núm. 10 el desembre del 1799. Va ser dedicada a la baronessa Josefa von Braun.
Context[modifica]
Malgrat la seva numeració, la Sonata per a piano núm. 9 és anterior a la Sonata Patètica. Beethoven en va fer un arranjament per a quartet de corda el 1802.
Estructura[modifica]
Té tres moviments:
- Allegro
- Allegretto
- Rondo. Allegro commodo
1. Allegro[modifica]
El primer moviment, en mi major, comença amb una sèrie de quartes ascendents en la mà dreta, seguides d'una frase repetida en eco a diferents octaves, com en un quartet de corda. El segon tema, en si major, es basa en una gamma cromàtica ascendent. El desenvolupament és ple d'arpegis en dobles-corxeres en el baix, i després arriba la reexposició. El moviment acaba dolçament.
2. Allegretto[modifica]
El segon moviment és un minuet. La secció principal, en mi menor, no acaba amb una cadença completa sinó que va a parar a un acord de mi major com a dominant de la menor. El trio amb el títol de Maggiore, és en do major. La coda recorda breument la tonalitat de do major abans de tornar al mi menor.
3. Allegretto[modifica]
El tercer moviment és un rondó i té un caràcter animat. L'última aparició del tema està sincopada.
