Sonates i partites per a violí sol (Bach)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adagio de la Sonata núm. 1 per a violí sol. Autògraf de 1720

Les Sonates i Partitas per a violí sol (BWV 1001-1006) són un conjunt de sis obres per a violí compostes per Johann Sebastian Bach: tres, són sonates da chiesa en quatre moviments i tres, partites que consten de moviments basats en danses. El conjunt complet va ser publicat per primer cop l'any 1802, per Bote and Bock. Avui, les Sei Solo - a violino senza Basso accompagnato, com Bach les va titular, formen part del repertori dels violinistes, i són peces d'estudi obligat, interpretades en concerts i enregistrades freqüentment.

Composició[modifica | modifica el codi]

Bach va compondre aquestes obres el 1720, mentre ocupava el lloc de mestre de capella a Köthen. El manuscrit per poc no va ser destruït; per sort algú el va salvar que havia de ser usat com a paper de cuina per a embolicar carn. A Köthen, Bach es dedicava més a la música de cambra que a la sacra; els concerts de Brandenburg, els concert per a dos violins i les suites per a violoncel sol, daten també d'aquesta època.

L'intèrpret original de les sis sonates i partites és un músic desconegut. S'ha suggerit que podrien haver estat J. G. Pisendel o J. B. Volumier, ambdós violinistes talentosos de la cort de Dresden. Un altre possible intèrpret seria Joseph Spiess, director de l'orquestra a Köthen. Tanmateix, hi ha hagut alguns investigadors que suggereixen que pot haver estat el mateix Bach qui estrenés les seves pròpies obres, apuntant als seus talent com a violinista. El seu pare Johann Ambrosius Bach, era violinista, i d'acord al seu fill Carl Philipp Emanuel Bach "en la seva joventut, fins a apropar-se a la vellesa, tocava el violí d'una manera neta i poderosa".

Concepció de les obres[modifica | modifica el codi]

Les sonates consten cadascuna de quatre moviments, seguint el patró habitual d'alternança del tempo, moviment lent-ràpid-lent- ràpid, amb el segon moviment en la forma de fuga. Les partites són suites en les que els moviments són danses, fent ús del patró habitual en el barroc: allemande, courante, sarabande, i gigue, amb algunes omissions i l'addició de danses galants.

Alguns erudits i intèrprets, com el violinista alemany Christian Tetzlaff, consideren que aquests obres tenen una concepció unitària, "com una gran simfonia Bruckner". També existeix una teoria per explicar el seu significat: les tres sonates són obres religioses que descriuen el Nadal, la Passió de Crist, i la Resurrecció. Les tres partites, d'altra banda, en la seva opinió, són el costat més "terrenal" de la vida, amb danses i cançons. I en la Partita en re menor, especialment a la Chaccone, apareix un rèquiem personal dedicat a la seva muller que havia mort, Maria Bàrbara Bach.

Sonates i partites[modifica | modifica el codi]

Sonata núm. 1 en sol menor, BWV 1001[modifica | modifica el codi]

  1. Adagio
  2. Fuga (Allegro)
  3. Siciliano
  4. Presto

Durada aproximada:[1] 16 minuts.

La primera sonata és en sol menor, encara que al seu signe d'alteració li falta un diesi. Una fet com aquesta en la notació en el període barroc també succeeix en la tonalitat de re menor, i no hauria de suggerir necessàriament que la peça està en el mode dori.

La fuga del segon moviment, més tard, va ser transcrita pel mateix Bach, per a orgue (Preludi i Fuga, BWV 539) i per a llaüt (Fuga, BWV 1000).

Partita núm. 1 en si menor, BWV 1002[modifica | modifica el codi]

  1. Allemanda
  2. Double
  3. Corrente
  4. Double
  5. Sarabande
  6. Double
  7. Tempo di Bourrée
  8. Double

La primera partita substitueix el tempo di bourrée per una giga, i cada moviment és seguit per una variació ornamentada, anomenada una double. Durada aproximada: 31 minuts.

Sonata núm. 2 en la menor A, BWV 1003[modifica | modifica el codi]

  1. Grave
  2. Fuga
  3. Andante
  4. Allegro

Durada aproximada: 24 minuts.

Partita núm. 2 en re menor, BWV 1004[modifica | modifica el codi]

  1. Allemanda
  2. Corrente
  3. Sarabanda
  4. Giga
  5. Ciaccona

En el guió original, al final de l'allemanda Bach indica 'Segue la Corrente'. La gran xacona dura gairebé 14 minuts i fàcilment supera la llargada de tots els altres moviments junts. Aquest xacona està considerada com un dels grans reptes musicals del repertori per a violí sol ja que cobreix pràcticament tots els aspectes de la tècnica violinística coneguda en els temps de Bach; és una de les les peces més difícils d'interpretar per a aquell instrument. Aquesta xacona s'interpreta molt sovint aïllada de la resta de la partita.

Durada aproximada: 29 minuts.

Sonata núm.3 en do major, BWV 1005[modifica | modifica el codi]

  1. Adagio
  2. Fuga (Alla breve)
  3. Largo
  4. Allegro assai

Durada aproximada: 23 minuts.

Partita núm. 3 en mi major, BWV 1006[modifica | modifica el codi]

  1. Preludi
  2. Loure
  3. Gavotte en Rondeau
  4. Menuet I
  5. Menuet II
  6. Bourrée
  7. Giga

Una transcripció per a llaüt existeix, amb el número de catàleg BWV 1006a. Durada aproximada: 20 minuts.

Transcripcions i orquestracions[modifica | modifica el codi]

Encara que aquesta obra estava composta per al violí, Bach mateix transcrivia fragments per a altres instruments, i tota ella ha estat transcrita per a altres autors a la guitarra, viola, violoncel i piano.

Transcripcions de Bach[modifica | modifica el codi]

  • La fuga de la Sonata núm. 1, va ser transcrita per a orgue (BWV 539) i per a llaüt (BWV 1000).
  • La Sonata núm. 2 completa, va ser transcrita per a teclat (possiblement per Bach) (BWV 964).
  • L'Adagio de la Sonata núm. 3, va ser transcrita per a teclat (BWV 968).
  • La Partita núm. 3, completa, és també la Suite núm. 4 per a Llaüt (BWV 1006)
  • El Preludi de la Partita núm. 3 també apareix en dues cantates diferents: la BWV 29 (on està orquestrada amb bastant dramatisme per a orgue obligat i orquestra) i la BWV 120.

Altres transcripcions[modifica | modifica el codi]

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Per a violí[modifica | modifica el codi]

Joseph Joachim

Els primers fragments enregistrats foren els de Joseph Joachim, el 1903, i el primer enregistrament de tota l'obra van ser la de Yehudi Menuhin a finals de la dècada de 1930.

Per a altres instruments[modifica | modifica el codi]

  • Scott Slapin, viola
  • Andrei Pricope, violoncel
  • Vito Paternoster, violoncel
  • Andrés Segovia, guitarra (alguns moviments)
  • John Williams, guitarra (alguns moviments)
  • Paul Galbraith, el 1998, amb una guitarra de 8 cordes
  • Goran Sollscher, guitarra
  • Hopkinson Smith, llaüt de barroc de 13 curs
  • Nigel North, l'obra completa (i també les suites per a violoncel) en llaüt
  • Serguei Rakhmàninov, piano (preludi de la tercera Partita)
  • Béla Fleck, banjo (preludi de la Partita núm. 3, en el to de Do en comptes de Mi)
  • Manuel Barrueco, guitarra (Sonates BWV 1001, 1003 & 1005)
  • Dave Grossman, baix elèctric de 7 corda
  • Leigh Howard Stevens, marimba
  • Kazuhito Yamashita, el 1989, guitarra

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Temps agafats sempre a partir de l'enregistrament de Rachel Podger: Bach's complete sonatas and partitas for violin solo (1997-1999). Channel Classics Nl.
  2. Transcripció de Brahms de la xacona de la Partita núm. 2 en menor, BWV 1004 de Bach.
  3. Originalment composta per a llaüt, està interpretat a la guitarra per Gordon Rowland. Per cortesia de Musopen

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]