Sonda espacial

De Viquipèdia

Aquest article o secció tracta un fet d'actualitat. (Última actualització: 25 d'agost de 2007) La informació continguda pot estar obsoleta o per actualitzar.

Una sonda espacial és un dispositiu, nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèlits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestelar. Han estat llançades per les agencies espacials de la URSS (ara Rússia i Ucraïna), La NASA (Estats Units), la ESA (Unió Europea), Japó, Xina i l'Índia. Aproximadament, a l'actualitat, hi ha uns vint en funcionament.

S'han enviat sondes a tots els planetes del Sistem Solar, des de Mercuri fins a Neptú. Actualment la New Horizons va de camí al primer encontre humà amb Plutó.

Taula de continguts 1 Tipus 2 Trajectòries Interplanetàries 3 Sondes espacials del passat 4 Sondes espacials actuals 5 Futures sondes espacials 6 Enllaços externs

[edita] Tipus

Les sondes espacials poden clasificar-se en una missió de "sobrevol" (flyby), "Impactador", "orbitador" o un "aterrador". Historicament, les misions més fàcils d'aconseguir han resultat les de "sobrevol", ja que no requereixen la precisió necessaària per a un impacte, ni la necessitat de propulsió per dur a terme una maniobra per entrar en òrbita. Algunes sondes aterradores tenen capacitat de moures a través de la superfície del cos astronòmic als que han aterrat, son les "rovers"

[edita] Trajectòries Interplanetàries

Una vegada que una sonda ha deixat les proximitats de la Terra, la seva trajectòria és probable que s'adopti al llarg d'una òrbita al voltant del Sol semblant a l'òrbita de la Terra. Per arribar a un altre planeta, el mitjà més simple conceptualment és executar una maniobra a una òrbita de Hohmann (orbita de transferència). Tècniques més complexes, com ara assistències gravitacionals, poden ser més eficient, encara que pot requerir que la sonda passi més temps en trànsit. Utilitzant poca propulsió, pero posiblement utilitzant una quantitat considerable de temps, és pot seguir una trajectoria en xarxa interplanetaria.

[edita] Sondes espacials del passat

• Venera (1965)
• Mariner 1 (1962)
• Mariner 2 (1962)
• Mariner 3 (1964)
• Mariner 4 (1964)
• Mariner 5 (1964)
• Mariner 8 (1971)
• Mariner 9 (1971)
• Pioneer 10 (1972)
• Mariner 10 (1973)
• Viking 1 (1975)
• Viking 2 (1975)
• Vega 1 (1984)
• Magellan (1989)
• Galileo (1989)
• Ulysses (1990)
• Mars Observer (1992)
• Clementine (1994)
• Mars Pathfinder (1996)
• Mars Global Surveyor (1996)
• Genesis (2001)
• Countour (2002)
• Beagle 2 (2003)
• Smart 1 (2003)
• Phoenix - Scout (2007)
• Chang'e-1 (2007)

[edita] Sondes espacials actuals

• Cassini-Huygens (1997) - Orbitador de Saturn i mòdul de descens a Tità.
• Mars Odyssey 2001 (2001) - Orbitador de Mart
• Mars Express (2003) - Orbitador de Mart
• Mars Exploration Rovers (2003) - Rovers Spirit i Opportunity
• MESSENGER (2004)
• Rosetta (2004)
• Venus Express (2005) - Orbitador de Venus.
• Mars Reconnaissance Orbiter (2005) - Orbitador de Mart
• Deep Impact (2005)
• New Horizons (2006)
• Dawn (2007) - Orbitador de Ceres i Vesta.
• Kaguya (Selene) (2007)
• Chandrayaan-1 (2008)

[edita] Futures sondes espacials

• Lunar Reconaissance Orbiter (2009)
• Phobos-Grunt (2009) - Orbitador i retorn de mostres de Fobos.
• Yinghuo I (2009) - Orbitador de Mart
• Juno (2010) - Orbitador polar de Júpiter.
• Planet C (Venus Climate Orbiter) (2010) - orbitador de Venus.
• Mars Science Laboratory (2011) - Rover laboratori de Mart
• GRAIL (2011) - doble orbitador per mesurament de gravetat lunar
• BepiColombo (2013) - Orbitador de Mercuri
• ExoMars (2016) - Rover de biologia Marciana i Orbitador

[edita] Enllaços externs

• http://www.sondasespaciales.com (castellà)
• http://www.esa.int
• http://www.nasa.gov (anglès)