Songhees

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els songhees o songish són una tribu índia que parla una de les llengües salish, el nom del qual prové de Sitsanges, una de llurs divisions, però que s'anomenaven Lkungen. Llurs bandes eren els Chikausch, Chkungen, Kekayaken, Kltlasen, Ksapesem, Kukoak, Kukulek, Lelek, Sichanetl, Skingenes, Skuingkung i Stsanges.

Localització[modifica | modifica el codi]

Vivien a la costa meridional de Vancouver i a Songhees, Cheerno i els illes Discovery i Esquimalt, de l'Agència Kowichan (Colúmbia Britànica).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Potser eren un miler en començar el segle XIX, però la verola els va delmar. El 1895 eren uns 215, però el 1900 només hi havia 150, dels quals 2/3 són protestants i els altres metodistes. El 1962 només hi havia 40 parlants de la seva llengua a la Colúmbia Britànica. Actualment són repartits a les reserves de Beecher Bay (221 h), Esquimalt (230 h), Pauquachin (346 h), Songhes (444 h), Sooke (122 h), Tsawout (688 h) i Tseycum (141 h). En total, 2.192 individus.

Costums[modifica | modifica el codi]

Antigament es dividien en un sistema de 12 clans, cadascun d'ells amb territori de cacera i pesca. Tenien un cabdill hereditari per línia masculina i tres castes: nobles, plebeus i esclaus. Vivien de la pesca del salmó i de la recollida de fruits silvestres, i habitaven cases comunals rectangulars de planxes de cedre i guarnides amb pals totèmics esculpits. Fabricaven canoes amples de cedre buidat, i teixien mantes de pèl de gos, ploma d'ànec i llana de cabra.

Celebraven el potlacht o distribució de regals. Aplanaven també el cap als nens petits, i tenien creences curioses sobre les aus, la pubertat, el matrimoni i la mort. Enterraven els morts en canoes o en caixes que deixaven sobre el terre o bé penjaven d'un arbre, i a la tomba sacrificaven els esclaus del difunt. No esmenaven mai el nom dels morts.

Llur heroi era el Gran Transformador. Eren animistes, creien que cada persona tenia el seu esperit protector. La vida cerimonial i tribal restava dominada per les societats secretes.

Història[modifica | modifica el codi]

Contactararen amb els blancs el 1843 en construir-se Fort Camusum, avui Victoria, a la vora de llur llogarret principal. John B. Bolduc (m. 1889), evangelitzà la tribu i va batejar més de 100 nens, i fou secundat per l'oblat Herbonez el 1857 a Esquimalt i pel protestant John B. Good el 1861. El cap Skomiax els va rebre bé. Foren devastats per la verola del 1862 i per la febre d'or. El 1877 els obligaren a entregar bona part de les terres i els repartiren entre les reserves de Pauquachin, Tsawout, Tsarlip, Tseycum, i Malahat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]