Sonoritat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sonoritat (fonètica))
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords). La sonoritat és un dels paràmetres usats en fonètica per a descriure un so. Els altres són el punt d'articulació i el mode d'articulació.

La sonoritat és una mesura subjectiva de la intensitat sonora que percep l'oïda humana. D'aquesta manera es pot classificar el que s'entén per so fort o fluix. Concretament, en fonètica fa referència a la vibració de les cordes vocals que es produeix durant la pronunciació de sons. L'aire procedent dels pulmons travessa la glotis, que és l'espai obert entre les dues cordes vocals inserides a la laringe. El control voluntari dels músculs laringis fa possible la configuració adduïda (amb vibració de les cordes vocals) o abduïda (sense vibració de les cordes vocals) de la glotis.

Un so és sonor quan s'emet amb la glotis adduïda (oberta), és a dir, tot permetent la vibració de les cordes vocals. Cadascun dels moviments d'obertura i tancament de la glotis durant la vibració s'anomena cicle glotal. Segons la teoria aerodinàmico-mioelàstica de la fonació, el procés de vibració mostra les etapes següents:

  • les cordes vocals es troben adduïdes, registren una certa tensió i el nivell de la pressió de l'aire subglotal esdevé superior al nivell de la pressió de l'aire supraglotal.
  • Gràcies a aquestes condicions, es fa possible l'obertura de la glotis i la sortida d'aire a les cavitats supraglotals. Al seu pas per la glotis, es produeix un augment de la velocitat de l'aire i un descens de la pressió exercida contra les parets interiors de les cordes vocals.
  • Per aquest motiu, i gràcies a la seva elasticitat, les cordes vocals s'aproximen l'una a l'altra i la glotis es tanca. Durant la producció d'un so sonor, els moviments d'obertura i tancament glotals es repeteixen successivament (cicles glotals), to creant una ona glotal.

Un so és sord quan s'emet amb la glotis abduïda (tancada) i, per tant, sense aquesta vibració.

En català[modifica | modifica el codi]

En català són sordes només aquestes consonants:

  • les oclusives [p], [t], [k] (i en mallorquí la palatal [c])
  • les africades [ts], [tʃ]
  • les fricatives [f], [s], [ʃ]

Són sonores totes les vocals, i tota la resta de consonants.

En algunes circumstàncies inusuals, segons el context fònic, es poden articular sordes algunes de les nasals, laterals o vibrants.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]