Soran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de l'Emirat de Soran
Soran (1835)

Soran (kurd سۆران, també "Suran"), fou un emirat kurd establert el 1399. Es va proclamar independent el 1818 i ho va restar fins a 1836.[1] i dominava el nord-est del Kurdistan iraquià. La capital era Rawanduz.

La població de Soren o Ba Soren (siríac Beith Soren = Terra de Soren) ja s'esmenta sota els sassànides i durant el califat, a la vora de Mossul a l'est del Tigris. El nom derivaria del clan Soren que va governar aquesta regió sota el darrer rei persa sassànida Yazdegerd III. Soren va formar part de la província de Shahrazur.

L'emirat es va fundar en temps de Tamerlà, prop del 1400, i el nom suposat del fundador fou Kulos; i fou dels pocs que va tenir una reina, de nom Khanzad. Tradicionalment es pensa que els governants de l'emirat eren armenis convertits a l'islam. Durant els anys 1530, quan Solimà va conquerir Bagdad, va executar a l'emir de Soran i va instal·lar un yazidi, Hussein Beg, com a governador d'Arbil. Tanmateix, un cosí del emir executat aconseguí reconquerir Arbil mentre Hussein Beg era absent. Aquest va ser cridat a Istanbul i executat. Tanmateix, poc després, el príncep de Soran, es va sotmetre als otomans.[2]

Mir Muhammad va succeir al seu pare Sulayman Bey el 1813/1814. Primerament es va haver de lliurar dels parents que li podien fer ombra, oncles i fill d'aquestos, cosins de Muhammad. després va sotmetre algunes tribus veïnes, matant als caps que no es van voler sotmetre. El 1816 va crear un Consell de sardars adoptant una bandera que fou rectangular dividida horitzontalment negre sobre blanc. El 1818 es va proclamar independent. Va conquerir la ciutat d'Harir, antiga capital del principat de Soran, i un temps després, el 1823, la ciutat de Koy-Sandjak, avançant cap a Erbil que va ocupar el 1831 junt amb altres llocs i el 1832 va estendre el seu poder a Mossul, seguint després Akra, Zibar i Amadiyya. El 1833 va penetrar cap a Zakho i la Djazira on va restablir a Badr Khan de Bohtan. En aquestes campanyes va massacrar un gran nombre de yazidis i el cap de la secta, Ali, que va refusar convertir-se a l'islam, fou executat. El governador de Bagdad, amoïnat, li va concedir el títol de paixà (Mir Muhammad Pasha) però el 1834 els otomans van enviar a Rashid Muhammad Pasha per restablir la seva autoritat i a les forces amb què arribava es van unir contingents de Mossul i Bagdad. Mir Muhammad va acceptar una oferta de salva conducte per anar a Istanbul (1835), i se li va deixar entendre que seria reconegut pels otomans però al seu retorn va desaparèixer (1836) i es creu que fou assassinat per un imam anomenat 'Malay Qaty' que l'odiava i havia reunit molta gent contra Soran a causa dels seus orígens armeni cristians.

Llengua i administració[modifica | modifica el codi]

El dialecte sud kurmanji és conegut generalment com a sorani, agafant el nom de l'emirat. Avui dia una regió del districte de Rawanduz al Kurdistan Iraquià, porta el nom de Soran.

Llista de governants[3][modifica | modifica el codi]

  • Kelos
  • Isa
  • Shah Ali Bey
  • Pir Budak bin Shah Ali Bey
  • Mir Saifeddin
  • Mir Hussain
  • Mir Saidi bin Shah Ali Bey
  • Saifeddin bin Mir Hussain bin Pir Budak
  • Kuli Bey bin Sulaiman Bey Mir Saidi
  • Budak Bey bin Kuli Bey bin Sulaiman Bey
  • Sulaiman Bey bin Kuli Bey bin Sulaiman Bey
  • Ali Bey bin Sulaiman Bey
  • Shkali Bey
  • Sulaiman Bey 17? - 1813
  • Khanzad (reina regent) 1813 - 1818
  • Mohammed Pasha Mir Kor 1818 - 1836

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kurdistan: Short-lived independent states
  2. Guest, John S. «The Yezidis: a study in survival». KPI, 1987. [Consulta: 2009-09-11].
  3. Soran